La deriva ideològica de TV3 posa la tele pública de Catalunya a l'ull de l'huracà

336 milions d'euros anuals. Aquesta és la injecció de diners públics que rep Televisió de Catalunya de les arques de la Generalitat. L'últim conveni ja marca que la xifra per als propers 4 anys serà de 1.347 milions d'euros. Quelcom que converteix TV3 en, de lluny, la televisió pública autonòmica més cara de tot l'Estat. De fet, només en nòmines, la despesa ja és de gairebé 130 milions d'euros.

El mínim exigible a una televisió pública que costa tants diners de tots els contribuents és una mica d'objectivitat o, com a mínim, una mica de pluralitat que reflecteixi la societat actual. Però això és lluny de ser una realitat.

La deriva ideològica de TV3 fa anys que va. Primer amb els anys del procés, en què la televisió pública es va convertir en el braç mediàtic del processisme. I ara, en els darrers anys, pels seus posicionaments polítics que representen només una petita part de la societat catalana.

Recentment, TV3 ha estat el blanc de les crítiques per diversos sectors. De fet, el currículum dels darrers mesos és escandalós. El Sindicat de Periodistes va denunciar el seu “servilisme al poder” en un contundent comunicat. Els treballadors van esclatar davant les ingerències d'ERC als informatius. Més treballadors van admetre que hi havia directrius de silenciar Sílvia Orriols. El Consell de l'Audiovisual de Catalunya va assenyalar el sectarisme d'un dels seus principals programes, el Més 324, per no reflectir cap mena de pluralitat a les seves tertúlies. La Junta Electoral va acusar TV3 d'incomplir la neutralitat política en plena campanya electoral. I, com vam explicar en exclusiva a E-Notícies, els seus processos de selecció de personal es basen més en criteris ideològics que professionals.

Aquests són només alguns exemples. Però hi ha més evidències d'aquesta deriva ideològica. Una deriva que ha servit perquè TV3 compri el marc mental i l'agenda d'un establishment progre que, a més, ara ja està en clara minoria al Parlament de Catalunya. Tot i així, segueix sobrerepresentat a la televisió pública.

A TV3 és habitual criticar obertament polítics que vindrien a ser del 'costat fosc'. Un d'ells és Xavier García Albiol, a qui han intentat ridiculitzar més d'una vegada malgrat ser l'alcalde de la tercera ciutat més poblada de Catalunya. Però és clar, és del PP i amb ell tot s'hi val. Mentrestant, les crítiques a ERC o algun altre partit processista brillen per la seva absència.

Per no parlar del llenguatge que fan servir amb Vox. Molt diferent del que utilitzen per a altres formacions. De fet, fins i tot la Junta Electoral va afirmar que havien infringit la neutralitat política a l'hora de tractar el partit d'Ignacio Garriga. I això que es tracta teòricament de la televisió de tots els catalans.

Amb Sílvia Orriols i Aliança Catalana, més del mateix. Per exemple, TV3 es va sumar a la campanya de desprestigi contra l'alcaldessa de Ripoll pel cas dels empadronaments. Un cas que, amb el temps, ningú no ha pogut demostrar que existís. Tot i que Orriols complia amb la llei, la televisió pública no va dubtar a dedicar hores de programació a assenyalar-la, criticar-la i titllar-la d'extrema dreta. I tot, és clar, sense donar-li l'opció de defensar-se.

Per si això no fos suficient, la deriva ideològica de TV3 ha quedat demostrada també a les notícies sobre política internacional. Per exemple, la televisió pública s'ha convertit en un mitjà desacomplexadament hostil amb Donald Trump, i fins i tot és capaç de fer d'altaveu a fake news contra el candidat a president dels EUA. També amb Marine Le Pen i altres forces europees identitàries, de les quals no van dubtar a dedicar-los diverses hores d'emissió per criticar-los obertament.

Especialment accentuat és el seu posicionament antiIsrael a l'hora de tractar la guerra a Gaza. Van arribar a dir al Telenotícies que l'atac terrorista de Hamàs del 7 d'octubre del 2023, que es va saldar amb centenars d'assassinats, desapareguts i segrestats, va ser “l'atac més audaç de la resistència palestina”.

A TV3 són experts en això de retorçar el llenguatge. Parlen de “persones que tenen la regla” per referir-se a dones. També de “commoció” per tractar la mort del dictador de l'Iran, Ebrahim Raisi. El currículum de polèmiques s'estén, per exemple, quan van explicar que un home va atacar un turista a París al crit de “Déu és gran”. Resulta que aquest “Déu” era en realitat “Al·là”, però això no ho van dir a TV3, no fos cas que se'ns desmunti el relat. O quan van fer una notícia que intentava blanquejar l'home que va violar una menor d'edat a Igualada i que gairebé acaba amb la seva vida. L'última polèmica de TV3 la vam veure en l'intent d'assassinat de Donald Trump. Van titular la notícia amb la frase “evacuen Donald Trump en un míting a Pennsilvània després de sentir-se trets”.

Una altra pràctica habitual a TV3 és, per exemple, silenciar segons quin tipus de notícies que desmunten el relat bonista tan típic de la progressia catalana (com amagar la creixent criminalitat a Catalunya o no donar la nacionalitat dels delinqüents). El punt més àlgid de l'intent de la tele pública d'ocultar la creixent delinqüència a Catalunya va ser el passat Sant Joan, que van explicar que va ser "tranquil", quan hi va haver fins a tres brutals assassinats. Això sí, mentre silencien certes notícies i corrents ideològics, sobrerepresenten organitzacions minoritàries com el Sindicat de Llogateres o mitjans de comunicació amb audiències residuals com Sentit Crític.

Tota aquesta deriva intenta ser tapada amb les bones audiències de què encara gaudeix TV3. Tot i això, el debat sobre si una televisió considerada per molts com a sectària i adoctrinadora ha de costar tants diners als contribuents catalans. I, encara més, quan els seus posicionaments polítics no reflecteixen gens la realitat a Catalunya.