L'última ocurrència woke: demanar als immigrants que s'integrin és feixista

L'esquerra postmoderna sembla entestat a posar a prova la resistència del poc sentit comú que els queda. Especialment amb la immigració, que ha esdevingut un tema incòmode per a l'esquerra perquè enfronta les idees preconcebudes amb les contradiccions socials creixents. Això acaba situant el seu discurs en una esfera abstracta i fictícia deslligada de realitat, com demostra l'últim article del professor Pau Luque al diari El País.

El barceloní Pau Luque és professor de Filosofia a la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic (UNAM). En un article recent, aborda el repte de la integració de la immigració, sobretot d'origen islàmic, a Espanya. Utilitza com a pretext la proposta de Vox de "prohibir l'entrada a Espanya d'immigrants procedents de països de cultura islàmica, mentre no se'n pugui assegurar la correcta i pacífica integració en territori nacional".

El professor considera que aquesta proposició "estigmatitza els migrants o fill o néts de migrants d'origen àrab encara que no practiquin l'islam". Però, sobretot, considera aberrant la idea de la integració correcta i pacífica dels immigrants. De fet, afirma que “hi ha poques idees substantivament més feixistes que aquella segons la qual els migrants s'han d'integrar”.

El surrealista debat sobre la integració

Segons el professor, “per demanar a algú que s'integri cal creure que tenim més drets que qui arriba de fora simplement perquè nosaltres estàvem abans que tu en aquesta terra”. Des d´aquesta òptica, no entén que els nacionals d´un territori demanin a qui arriba que renuncia "a la seva forma de vida i es conformi a la nostra". Això per a ell és treure autonomia als migrants, i exercir un "nacionalisme excloent" que accepta els migrants "sempre que paguin el peatge d'integrar-se".

I és que per a ell, "la idea de la integració ja és desagradable en abstracte", però quan aquesta l'exerceixen els països "amb un passat colonialista", es torna encara més menyspreable. "Resulta que els hereus dels que han colonitzat terres durant segles ara exigirem als hereus de les terres colonitzades que acceptin definitivament que nosaltres sempre vam tenir raó", argumenta. Tot i que el pitjor, per ell, és que l'obsessió integradora ens priva d'“un nou nosaltres polític” que ens fa reaccionaris i ens impedeix evolucionar.

En resum, aquest filòsof considera que els habitants d'un territori, en aquest cas Espanya, no tenen dret a exigir la integració dels immigrants perquè tenen un passat colonial. No només això, sinó que en exigir la integració impedeixen la revisió del nosaltres polític que ens impedeix evolucionar. Acaba recorrent a la Selecció Espanyola, Nico Williams i Lamine Yamal, per dir que és “el triomf de la societat espanyola i la derrota de la nació espanyola”, o sigui, “una al·legoria de nosaltres mateixos”.

La irresponsabilitat d'obviar la realitat

El professor Pau Luque recorre a l'abstracció filosòfica per evitar enfrontar-se a una realitat que no sosté el discurs. Podria, per exemple, haver explorat la contradicció entre els valors de la cultura islàmica i la cultura occidental pel que fa als drets humans i de la dona. O al respecte animal, per exemple amb el sacrifici halal d'animals sense tenir en compte el patiment dels caps de bestiar.

A més, el filòsof parteix d'una premissa fal·laç. El que cada cop més espanyols demana no és que els immigrants renunciïn a la seva forma de vida com diu l'autor de l'article, cosa que seria assimilació i no integració, sinó que respectin les bases mínimes de convivència consolidades per les democràcies occidentals durant anys. És a dir, que s'hi integrin i no assimilar-los.

Quan no es respecten aquestes mínimes bases és quan es produeixen contradiccions i tensions socials que porten problemes de convivència, recels i racisme.

Perquè al final el que sembla és que l'esquerra el que vol és que demanem perdó pel nostre passat colonial i permetem que els immigrants visquin aquí sense integrar-s'hi. És a dir, sense complir les normes bàsiques de convivència que permeten afrontar amb més garanties el difícil repte la integració d'onades massives d'immigració.