La Junta Electoral li para als peus a TV3 després d'incomplir la neutralitat

La denúncia de Ciutadans ha prosperat. A petició del partit taronja, la Junta Electoral de Barcelona prohibeix a TV3 i a Catalunya Ràdio parlar "d'exiliats” durant la campanya electoral. Ciutadans entenia que era una vulneració del deure de neutralitat informativa de la cadena pública.

De fet, avui mateix, Carlos Carrizosa ha tingut un desacord amb Xavier Grasset a propòsit d'aquest assumpte. El líder de Ciutadans li ha lliurat en directe la resolució de la Junta Electoral i el presentador li ha llegit la definició "d'exili' al diccionari.

Denúncia de C's

La denúncia presentada per Ciutadans parlava que el tractament informatiu de TV3 “adoptava el discurs de les candidatures independentistes”. Després d'analitzar-ho, l'autoritat electoral ha conclòs que és així.

“Incompleix els principis de neutralitat informativa exigibles als mitjans de titularitat pública en període electoral i afavoreix uns determinats posicionaments ideològics en detriment dels altres”, diu la resolució oficial.

Així mateix, la Junta Electoral parla de “relat unívoc” i assenyala que no se n'ofereix “una versió diferent de la relatada perquè l'espectador pugui comparar diverses percepcions dels fets i de la situació jurídica dels afectats”. En essència, que en parlar "d'exiliats" TV3 només donava veu a una de les parts.

Segon toc d'atenció

Pel que fa a TV3, una de les últimes polèmiques polítiques va ser l'anunci de la històrica inversió de 1.347 milions d'euros fins al 2027. Una inversió que la converteix – i amb molta diferència – a la televisió autonòmica millor dotada de tot Espanya. L'oposició va acusar el Govern d'ERC d'invertir en “despesa identitària”.

Per la resta, aquest no és el primer toc d'atenció de la Junta Electoral. Fa molt poc, va assenyalar al president Aragonès que havia fet l'anunci d'una proposta de finançament singular per a Catalunya durant la precampanya. Va ser el PSC el que ho va denunciar.

Amb altres paraules, la Junta Electoral va venir a dir que allò que havia explicat Aragonès no tenia cap força institucional. "Sembla més l'anunci d'un programa futur que d'un acord governamental d'aplicació immediata, de manera que està més en la línia d'allò que les formacions polítiques concurrents a les eleccions presenten com a programa electoral".