Les comparacions són odioses: el Govern d'Illa es beneficia de l'herència d'ERC

No per casualitat, el Govern de l'expresident Aragonès va ser molt penalitzat a les urnes el 12M passat. A més de l'acumulació de diversos problemes fonamentals, hi havia a l'ambient una sensació de desgovern i infantilització de la ciutadania. L'exemple més clar va ser el de la inseguretat, que l'exconseller Elena atribuïa les “percepcions”.

Així mateix, ERC carregava amb la pitjor cara de l'enfonsament processista. Una barreja molt distintiva de tendències 'woke' i decepció del seu electorat més nacionalista. Cal tenir present que una repetició electoral va posar sobre la mesa la possibilitat que el PPC fes sorpasso a ERC.

Tot això ha generat un marcat greuge comparatiu entre el PSC i ERC. Tot i que més que un lideratge renovat del PSC, és una llarga incompareixença d'ERC. Sobre la recent mesura de no permetre l'entrada de presos amb delictes de sang a les cuines, per exemple, Espadaler ha dit que és de “sentit comú”.

En tot cas, els exemples són variats i mostren que el processisme va deixar un enorme buit de centralitat a Catalunya. Tampoc no s'oblida que, fins fa res, des de Junts insistien a multar les empreses que es van fugir el 2017. Fins i tot Sánchez Llibre va haver de sortir a criticar l'ocurrència.

Seguretat

Que Catalunya “és un país segur malgrat l'extrema dreta” hem passat que la prioritat és “revertir el revolt delinqüencial”. El primer, ho va dir l'exconseller Elena, i el segon la seva successora a Interior, Núria Parlon. De fet, sobre la proposta de Junts per aturar la multireincidència, Parlón va dir que era “encertada”.

Així mateix, el president Illa va dir en una de les primeres intervencions parlamentàries que la inseguretat era una “política fonamental” del seu Govern. “Si no hi ha seguretat, els equipaments que volem fer no en tindran ús”, va dir. Això contrasta amb l'actitud defensiva que va prendre ERC quan es posaven les dades sobre la taula (fins i tot Alfred Bosch ho va veure amb claredat).

Si compleix les seves promeses de campanya, el PSC recolzarà la reforma del codi penal, augmentarà el nombre de mossos i crearà una unitat contra la multireincidència.

Presons

Les reformes al sistema penitenciari català són un altre exemple de fins a quin punt ERC contemplava les coses de manera binària: o ells o el radicalisme. Però la petició dels sindicats era tan bàsica com que “no volem diners, volem seguretat”. En cap moment no van posar en dubte la tasca de reinserció que ha de complir la presó.

Això explica que el sindicat CSIF parlés d'Ubasart com la “pitjor” consellera de la història del Departament. I també explica que donessin la benvinguda al nou conseller de Justícia. Per part seva, Espadaler ha parlat que el model penitenciari no “està en crisi”, però que cal “garantir la seguretat”.

En aquesta línia, va destituir el responsable de reinserció, David Font, i va prohibir l'entrada a presos amb delictes de sang a les cuines. Va qualificar la mesura de “sentit comú”. Per la seva banda, els sindicats han dit que és un “encert”.

Economia

Fa uns quants dies, el PSC va rebre força suport social quan Illa va posar en marxa el tancament de l'Oficina de la Renda Bàsica. Es tractava d'un ens públic que ERC va crear al seu dia perquè la CUP recolzés la investidura d'Aragonès. Encara que sigui un gest d'abast simbòlic, és simptomàtic del greuge comparatiu amb ERC en matèria econòmica.

Salvador Illa també ha aprofitat el buit que hi havia en la relació de confiança entre empreses i institucions. Alguns dels seus nomenaments, com Miquel Sàmper a Economia, han anat per aquesta línia convergent d'entesa amb el poder econòmic. I per part seva, els empresaris han beneït la presidència d'Illa.

“Catalunya s'ha extraviat durant 12 anys i ha arribat el moment de recuperar el lideratge perdut, la rellevància i el prestigi. Ho pot fer, perquè Catalunya té un potencial enorme, i Salvador Illa n'és la figura necessària”. Són paraules de la setmana passada del president de la Cambra de Comerç d'Espanya a l'acte BCN Desperta!

Infraestructures

Salvador Illa considera "essencial" per a l'economia catalana l'ampliació de l'aeroport del Prat. Aquest és un altre exemple de com ERC (més encara els Comuns) han estat víctimes del seu propi discurs. Sobre l'aeroport, per exemple, Aragonès es va quedar a terra de ningú quan, per evitar l'ampliació, va proposar d'augmentar l'operativa de les pistes.

La sequera també en va ser un altre exemple que va mostrar les vergonyes del processisme en matèria d'infraestructures. I és que, quan Catalunya se'n va voler adonar, no tenia dessalinitzadores. Un dels primers anuncis de la consellera de Territori, Sílvia Paneque, va ser que pujarien el cànon de l'aigua per finançar-les, una cosa “absolutament necessària”, va dir.

La pilota la té el PSC

El canvi de rumb polític a Catalunya no és garantia ni de bon tros que el PSC arreglarà les coses. Per contra, hi ha problemes que necessitaran el concurs de l'Estat (la inseguretat, per exemple). Altres problemes, com el de l'habitatge o el del retrocés del català, directament tenen un futur molt fosc.

Però si una cosa és garantia el nou context polític és que el PSC li ha robat una part molt important del pastís a ERC. Aquesta és la veritable causa que el processisme, un cop perduda la Generalitat, s'hagi perdut en un laberint de guerres partidistes.