L'altre repte de Salvador Illa: tornar la confiança econòmica a Catalunya

“Catalunya s'ha extraviat durant 12 anys i ha arribat el moment de recuperar el lideratge perdut, la rellevància i el prestigi. Ho pot fer, perquè Catalunya té un potencial enorme, i Salvador Illa n'és la figura necessària”.

Així s'ha expressat aquest dijous el president de la Cambra de Comerç d'Espanya, José Luis Bonet, al fòrum de debat BCN Desperta. Les seves declaracions no són aïllades ni casuals. Després de la dècada del procés, durant la qual Catalunya ha perdut la seva posició al món, l'empresariat espanyol i català ha dipositat totes les esperances a Salvador Illa per recuperar el temps perdut.

El mateix Salvador Illa ha intentat guanyar-se el favor de l'empresariat català en aquests primers compassos del govern. La seguretat i estabilitat política han estat els grans reptes del nou govern català. La seguretat per l'alarma social que hi ha al carrer a causa de l'augment de la delinqüència, il'estabilitat política per la necessitat d'amarrar el suport d'ERC amb el finançament singular.

Però, a més, Illa ha fixat com un altre repte important la recuperació de la confiança econòmica a Catalunya.

Ja durant la seva etapa com a cap de l'oposició, Salvador Illa va dedicar molts esforços a guanyar-se la confiança del sector privat amb un missatge molt clar. Després d'una dècada de desvaris, era el moment d'oferir estabilitat per crear un clima de confiança per al desenvolupament econòmic i les inversions. Això va acostar les patronals al PSC, que ara al govern compta amb un important suport del món de l'empresa.

Referències al món empresarial

El finançament singular, en què Salvador Illa està posant ara tot el seu afany, és la principal esperança dels empresaris catalans per remuntar el vol. Creuen que pot ser un punt d'inflexió per reactivar l'economia catalana i, sobretot, acabar amb els problemes que pateix el sector privat a Catalunya. En aquest sentit, els líders de les grans patronals catalanes han mostrat tota la seva afinitat amb l‟oportunitat que ha portat el nou govern fruit del pacte entre ERC i el PSC.

Però Illa ha fet a més altres picades d'ullet als empresaris, com prioritzar l'ampliació de l'aeroport Barcelona-El Prat. Això és important perquè, més enllà del que pugui representar el projecte per dinamitzar l'economia catalana, és també un punt d'inflexió per als macroprojectes a Catalunya. Sobretot perquè els darrers anys s'havia imposat el 'no a tot' que impedia desplegar els projectes que atrauen riquesa al territori.

També ha estat ben vist el nomenament d'alts càrrecs per gestionar l'aigua vinculats a l'empresa Agbar. Així com la protecció de l'escola concertada, prometent fins i tot augmentar el finançament per a aquests centres en contra del que s'ha acordat en el pacte d'investidura amb els Comuns. El PSC intenta així assegurar-se el favor del sector privat sense posar en risc els acords amb ERC i els Comuns.

Els empresaris es fan del PSC

El món de l'empresa a Catalunya sempre va estar molt ben connectat amb el pujolisme, en la mesura que CiU oferia a Catalunya ordre i estabilitat. L'inici del Procés va deixar orfes aquells empresaris, molts dels quals van patir les conseqüències de l'anarquia i la inseguretat jurídica. Un dels problemes de Junts i Carles Puigdemont ha estat precisament la pèrdua del suport d'importants sectors econòmics.

No és estrany que durant les negociacions amb el PSOE per a la investidura de Pedro Sánchez, empresaris catalans truquessin a la porta de Junts per demanar un acord. El que reclamaven era un pacte que oferís estabilitat a Catalunya, davant el temor de l'obertura d'un de nou. A l'escenari català, l'empresariat s'ha anat convencent més que l'opció d'ordre i estabilitat que un dia va representar CiU ara ho encarna el PSC.

En això també té a veure el nomenament d'excàrrecs de CiU per al Departament d'Empresa i Treball que dirigeix l'exconvergent Miquel Sàmper. Forma part del pla del PSC per convertir-se en el nou partit hegemònic de Catalunya, en què càpiguen totes les sensibilitats del catalanisme moderat. Això implica reconstruir un gran espai de centre que torni l'estabilitat i la confiança per al creixement econòmic.