Els Comuns: la quota cínica de la política catalana

D'un temps ençà, els Comuns presenten un discurs difícil d'empassar pels ciutadans. I per la seva banda, els Comuns semblen fer mèrits perquè això sigui així. Els seus cops de banda en diversos temes prioritaris s'acumulen, despertant així la indignació de molts.

És més, des del cop electoral a les autonòmiques, els Comuns semblen ser un partit de creació recent. Un podria pensar que no han estat vuit anys a l'Ajuntament de Barcelona o que no formen part del Govern central. I la veritat és que aquesta postura dels Comuns provoca un consens (en contra) força ampli.

Des de Podemos fins a l'oposició de dretes, gairebé a tots els hi costa entendre el relat dels Comuns. Sobretot, costa entendre-ho a la ciutadania. Això explica que l'enquesta d'ahir de GESOP digués que els Comuns tornarien a retrocedir si hi hagués eleccions a Barcelona.

Perquè, al marge de les crítiques, el que sembla innegable és que aquesta estratègia no funciona a un nivell operatiu. I és que cal tenir present que a les últimes autonòmiques els Comuns van obtenir el pitjor resultat de la seva història. Van superar fins i tot el pitjor resultat que al seu dia havia signat ICV.

Dues voltes per acabar al mateix lloc

Tot va començar amb el Hard Rock. Com molts recordaran, el projecte del casino era una línia vermella per als Comuns. Fins al punt que van tombar els pressupostos d'ERC-PSC per la inclusió del Hard Rock.

La sorpresa va venir quan, després de les eleccions, els Comuns es van posar al servei del PSC. En realitat, es van posar al servei del PSC la mateixa nit electoral, quan Albiach va dir que “la gent progressista espera que ens asseiem”. I es van asseure, sent el primer resultat que el Hard Rock havia deixat de ser una línia vermella.

Entre els molts que van criticar aquest canvi de postura, hi havia Pablo Iglesias. L'exvicepresident del Gobierno va mostrar el seu desconcert davant de la postura dels Comuns. Eren aquells dies en què a Jaume Asens li va tocar la ingrata tasca d'explicar el canvi d'opinió del seu partit:

Tot i això, els Comuns s'enorgulleixen ara d'haver obligat Salvador Illa a renunciar al Hard Rock. Segons el document que van signar amb el PSC, l'Executiu "no facilitarà" el projecte i eliminarà la reducció fiscal al joc de l'any 2014. La firma d'aquest acord amb Illa ha costat a Albiach deixar-se dos diputats pel camí.

Amb l'ampliació de l'aeroport del Prat passa el mateix. En forçar la repetició electoral, els Comuns han quedat debilitats davant d'un PSC que sempre ha estat a favor de l'ampliació. És més, Salvador Illa s'ha mostrat contundent sobre aquest punt i va dir que és "essencial per a Catalunya i l'economia catalana".

La Copa Amèrica: ens "van enganyar"

El Hard Rock i l'aeroport són els dos temes que il·lustren millor la difícil posició dels Comuns. Però hi ha altres debats que també deixen en mal lloc els Comuns i que, a més, també tenen molt d'impacte mediàtic. L'exemple més recent és d'ahir mateix: la Copa Amèrica

En una entrevista a la SER, la líder de BComú, Janet Sanz, va qualificar la Copa Amèrica "d'estafa" i va dir que no s'havia de “repetir” l'esdeveniment a Barcelona. Però dos anys abans, Colau treia pit d'haver portat aquesta competició a Barcelona pel “gran impacte econòmic”:

Segons Sanz, aquest canvi de postura s'explica perquè van ser “enganyats” i es van falsejar les “dades” de l'esdeveniment. Però aquestes explicacions no semblen haver convençut gairebé ningú. Des de gairebé totes les orientacions polítiques, acusen ara els Comuns que “l'estafa” són ells:

Creuers, habitatge, turisme, desfilades, ...

Per a una frustració més gran de la ciutadania, els exemples d'imperícia política dels Comuns són molt més. Hi ha, per exemple, les crítiques a la desfilada de Louis Vuitton (inclòs a la Copa Amèrica), la denúncia sobre el mal funcionament dels trens o la massificació turística de Barcelona.

Sobre el turisme, també cal recordar que els Comuns eren a l'Ajuntament quan es va autoritzar una nova terminal per a creuers. Això va provocar una picabaralla en xarxes entre Janet Sanz i la tinenta d'alcalde Laia Bonet (PSC). Bonet va acusar Sanz de “mentir o no recordar el que va signar”:

Finalment, l'habitatge és un altre dels àmbits en què els Comuns han alimentat la frustració ciutadana. A hores d'ara, Barcelona presenta el lloguer més car d'Espanya, tant en habitatges convencionals com en habitacions.

Novament, semblen haver esperat que Illa arribés al Govern per cridar els quatre vents que han aconseguit que es construeixin 50.000 nous pisos d'habitatge social.

Per la seva banda - ho va explicar fins i tot el diari El País -, Colau només va aconseguir que es fessin vuit pisos públics en cinc anys. Com en tants altres temes, els Comuns van dir que la mesura havia començat a funcionar fa un any. Va coincidir que ells ja no eren al poder.