Un exconseller del Govern d'ERC demana no amagar la nacionalitat dels delinqüents

La sagnant revetlla de diumenge a Catalunya continua donant que parlar. “Abans els titulars de Sant Joan anaven de cremades i cures als hospitals, avui és portada pels morts i els detinguts”. L'autor d'aquestes paraules és Alfred Bosch, exconseller d'Acció Exterior al Govern de Quim Torra (2018-2020).

L'exdiputat d'ERC ha escrit un article d'opinió a El Món sobre el problema de la inseguretat a Catalunya. Un article que sorprèn per la seva contundència quan parla sobre inseguretat i delinqüència, i fins i tot d'immigració, venint d'algú d'Esquerra. Els republicans, reticents a reconèixer l'auge de la delinqüència a Catalunya, han estat assenyalats precisament per les polítiques públiques de seguretat al capdavant de l'últim govern.

Alfred Bosch reflexiona sense pèls a la llengua sobre dues qüestions “que ens obliguen a pensar quin tipus de societat tenim al nostre voltant”.

En primer lloc, “l'augment de violència pura i dura”. Segons Bosch, “la nostra posició al món, el trànsit constant de gent, l'activitat econòmica; tot això facilita una violència a la qual no estàvem acostumats”. Adverteix que “ens trobem en una cruïlla destacada del crim internacional”.

Però on l'exconseller punxa en os és quan assenyala la segona qüestió. I és que, segons apunta, "la majoria d´aquestes accions es produeixen fora de la societat catalana més arrelada i s´associen gairebé sempre amb persones de pas, turistes i nouvinguts". No es talla en afirmar que “tant entre els perpetradors com entre les víctimes dominen les nacionalitats estrangeres i les minories ètniques”.

Bosch reconeix que és un assumpte “incòmode” i que ell mateix, en escriure, pensa “quina és la millor fórmula per dir la veritat sense ficar-me en cap embolic ideològic, polític o cultural”.

No amagar la nacionalitat

Alfred Bosch aborda un tema espinós, i és “la dificultat que tenim per parlar sobre fets delictius sense embuts, oferint tota la informació que tenim a mà”. La raó és, segons ell, “la por que ens assalta, pensant que certa informació serviria per explotar un discurs xenòfob o directament racista”.

En aquest sentit, afirma que “en general mai no es faciliten dades sobre la procedència ni la complexió dels involucrats” en actes delictius. Segons la seva opinió, "la manca d'informació no pot ser mai positiva", sobretot quan obeeix a la "correcció política" oa un "dogma concret".

Es pregunta per què esmentem el sexe, especialment en casos de violència de gènere, i ledat, distingint entre menors dedat. Però en canvi "callem coses tan visibles com l'aparença física, el color de la pell o la nacionalitat dels implicats".

Trenca el silenci

Davant del dubte, Bosch creu que cal fer-se la pregunta següent: “L'origen o el físic dels implicats ens ajuda a entendre què ha passat?”. Ell creu que “la majoria de vegades sí”. En qualsevol cas, conclou que "els mitjans tenen la missió d'informar, no de protegir els lectors amagant informació".

Acaba dient que “el crim global ja és al nostre país”, i que “aquesta revetlla ens pot servir per entendre millor la realitat que ens envolta, no silenciant les obvietats sinó explicant-les a fons”.

Alfred Bosch trenca així el silenci dins d'ERC, on s'ha imposat el principi de la negació amb el pretext de no donar ales a l'extrema dreta. De fet, per als dirigents d'Esquerra parlar de delinqüència i immigració és comprar el marc mental del racisme i la xenofòbia. Començant per Pere Aragonès i Joan Ignasi Elena, assenyalats precisament com a principals responsables de la crisi de seguretat que viu Catalunya.

Què deuen pensar de les paraules d'Alfred Bosch, un dels seus?