El Congrés aprova la proposta de Junts per lluitar contra la multireincidència

Dia important ahir per als ciutadans. Amb una majoria de 304 vots, el Congrés dels Diputats ha aprovat una sèrie de mesures per lluitar contra la multireincidència. Amb els suports de PP, PSOE, VOX, UPN, CC i PNB, va tirar endavant la proposta de Junts per resoldre aquest tediós problema de seguretat.

Com ja va passar el passat juny, ERC s'ha tornat a quedar fora d'aquest consens. En aquesta ocasió, però, han decidit abstenir-se i no han votat en contra. Només Sumar, Bildu, BNG i Podemos han decidit votar en contra.

Ha estat el portaveu d'ERC, el diputat Gabriel Rufián, qui ha anunciat que els republicans s'anaven a abstenir. Però són "conscients del parany", ha assenyalat en relació amb la nova postura de Junts. Per la resta, el diputat Rufián ha insistit en la necessitat de desplegar més polítiques socials als barris humils.

En qualsevol cas, Junts s'ha anotat un punt davant d'ERC, encara més a Catalunya, on la multireincidència és un clam ciutadà. Així mateix, els juntaires procuren d'aquesta manera tapar la fuga de vots cap a Aliança Catalana.

Des de Badalona (PP) fins a Calella (Junts) i passant per Lleida (PSC), han estat molts els alcaldes que han posat el crit al cel. Ni alcaldes ni ciutadans no entenen situacions com la d'un reincident amb 40 o 50 antecedents acumulats. I en el cas de Barcelona, cal destacar que la seguretat és en aquests moments la primera preocupació dels ciutadans.

Les propostes de Junts

El juny passat era notícia que el PP havia aconseguit que el Congrés prengués en consideració una proposta per endurir el codi penal. En essència, la proposta consistia a modificar 6 articles del Codi Penal. L'objectiu era esmenar les reformes legislatives del 2015 i del 2022, que no van servir per controlar el problema.

Abans d'això, però, al març, Junts s'havia avançat i va presentar una proposta de reforma en un sentit molt similar. A l'exposició de motius, els juntaires feien referència precisament a les reiterades denúncies dels alcaldes. De fet, la setmana passada, Junts va reunir prop de 200 alcaldes per explicar-los la proposta.

En qualsevol cas, les reformes legals aprovades tenen tres objectius:

1. Modificació de l'article 234 del Codi Penal perquè les penes per multireincidència no depenguin del muntant de les infraccions. En aquests moments, el llindar és de 400 euros.

2. Modificació de l'article 235 per afegir penes d'un a tres anys de presó pel robatori de dispositius electrònics. Això està en sintonia amb el que ja va demanar fa temps el Col·legi d'Advocats de Barcelona. La idea és que, atesa la importància del telèfon mòbil a la nostra vida, el robatori d'un dispositiu electrònic tingui una condemna més gran.

3. Modificació dels articles 22 i 66. Això consisteix a revisar les circumstàncies agreujants i castigar amb penes d'un a tres mesos de multa els delictes lleus i reincidents. D'aquesta manera, els jutges podrien enviar a la presó les persones amb antecedents penals.

Paral·lel a això, Junts demana també dos canvis més perquè les reformes legislatives es puguin materialitzar.

Un és augmentar el nombre de jutges a Catalunya per descarregar el col·lapsat sistema de justícia, passant de 35 a 70. L'altre canvi és que els ajuntaments també “puguin exercir l'acció penal que neix dels delictes de furt”.

La venjança del món municipal

Com ja es venia dient, aquesta seria la legislatura del debat de la inseguretat. Fins al punt que la situació a Catalunya ha acabat per determinar la política legislativa al Congrés dels Diputats. En cert sentit, la votació d'avui es pot considerar la venjança del poder municipal.

I és que cal recordar que el debat a Catalunya va esclatar arran de les denúncies dels alcaldes. Més en particular, dels alcaldes del Maresme, que en un primer moment van rebre el menyspreu dels seus companys de Junts. Així mateix, alguns dels polítics amb més impacte mediàtic a Catalunya són els que denuncien aquesta situació, com ara l'alcalde Xavier García Albiol.

El PSC ho veu amb bons ulls

Des de Catalunya, aquestes modificacions legals per endurir el Codi Penal són ben vistes pel PSC.

A la comissió d’Interior del Parlament, la nova consellera d'Interior, Núria Parlon, ha celebrat les propostes de Junts. “Crec que és encertada”, ha dit la consellera. En aquest sentit, ha aplaudit el fet que el robatori d’un telèfon mòbil constitueixi un delicte de més envergadura.

Així mateix, la consellera ha trencat amb el relat de l’anterior govern d’ERC. Ha explicat que les dades han empitjorat i que Catalunya té uns índexs de seguretat “relativament positius”. El seu objectiu, ha dit, és “revertir la corba delinqüencial”.

Que el PSC aplaudís aquesta modificació legal era d’esperar. Des que van arribar a l’Ajuntament i a la Generalitat, els socialistes han advertit que el problema de la seguretat era una necessitat electoral. El mateix Salvador Illa va dir que la seguretat era una “prioritat” del seu Govern.