El previsible resultat del cordó sanitari: Orriols va amb tot al Parlament

La situació d'Aliança Catalana al Parlament és inèdita i reveladora. Es tracta d'un grup parlamentari objectivament minoritari (dues diputades), però amb una ascendència mediàtica i ideològica enorme. A més, a un discurs molt disruptiu se li uneix un cordó sanitari que l'únic que fa és afegir morbo al perfil polític d'Orriols. Per comprovar-ho, només cal repassar les reaccions periodístiques i en xarxes socials al debat d'ahir.

Amb prou feines els ciutadans serien capaços d'identificar Josep Maria Jové, que va parlar en nom d'ERC, o David Cid, que va parlar en nom dels Comuns. I en el cas de partits com Junts (Batet) o PSC (Illa i Pedret) no ha transcendit gaire més que baralles de baixa intensitat i ambicioses promeses, com la inversió de 4.400 milions en habitatge públic que ha promès el president. Cal tenir present que el compte oficial d'ERC a X va arribar fins i tot a bloquejar els comentaris al discurs de Jové.

Amb Orriols, en canvi, la situació és diferent i sobretot desproporcionada a la seva influència parlamentària. Aquesta paradoxa només és aparent: es tracta d'un efecte subsidiari del cordó sanitari. I és que perquè els partits i els seus mitjans afins puguin confrontar amb Orriols, han de parlar d'Orriols.

Pel camí, Aliança Catalana no pateix descrèdit, més aviat és al contrari: guanya crèdit. D'aquí que la mateixa Orriols endureixi cada cop més el seu discurs i ahir, per exemple, elevés el to contra l'islam o el sistema de finançament de Catalunya. En aquest sentit, ahir la jornada va deixar dos detalls, en aparença secundaris, que són molt reveladors.

El primer és que el president Rull, amb una manifesta cara de circumstància, feia esforços per no interrompre el discurs d'Orriols, que era deliberadament provocatiu cap a la presidència de la Mesa. I si Rull s'ha contingut és perquè, fa unes setmanes, va ser molt criticat per interrompre Orriols. El segon és que els assessors del PSC havien preparat al president Illa una fotocòpia amb tuits i declaracions d'Orriols i d'Aliança Catalana, cosa que no va fer amb cap altre partit, tampoc amb Vox.

Sense l'oposició de Junts i amb els advertiments d'Alejandro Fernández

I paral·lel a tot això, Orriols no es troba amb la competència de Junts, que ha decidit instal·lar-se als pantans de Waterloo i a la trampa del PSOE amb la llei d'amnistia.

No per casualitat els juntaires s'han posat molt ferms en els últims mesos amb la immigració, la delinqüència (la proposta contra la multireincidència al Congrés ve d'ells) o el marcatge a Pedro Sánchez. Avui mateix és notícia que Puigdemont torna a amenaçar tombar Pedro Sánchez, cosa que ja va fer fa mesos des de Brussel·les, agitant una moció de censura.

L'únic polític català que ha vist amb claredat aquesta situació amb Orriols ha estat Alejandro Fernández (PPC), que ha insistit que el nivell parlamentari d'Orriols és alt i que el cordó sanitari no és útil per desactivar Orriols. “El covard és amagar-se després del cordó sanitari i posar-li un morrió per evitar que s'expressi”, va dir ahir el líder popular a les xarxes socials. “I en allò que discrepo combatré les seves idees al faristol, que és el que fem els demòcrates: sense cordons sanitaris. A la cara”.

El que el Parlament no sembla haver advertit és que a Aliança Catalana donen per descomptat el cordó sanitari. És a dir, que maniobren ajustant el seu discurs a aquesta situació. Per això les imatges d'Orriols denunciant la línia editorial de TV3 o d'altres mitjans de comunicació catalans siguin constants.