Puigdemont sacseja el fantasma d'una moció de censura amb el PP

La reincorporació de Puigdemont a la política condueix de manera natural a possibles pactes amb el PP o almenys a amenaçar amb ells. Feijóo ja ha deixat caure en diverses ocasions que hi és obert: la coincidència econòmica serà per a ells una coartada. Ara, Puigdemont sacseja el fantasma d'una moció de censura per pressionar Sánchez.

La bala a la recambra: una moció de censura

Les especulacions sobre l'acostament de Junts al PP i viceversa no van sorgir dels mitjans, sinó del mateix Puigdemont, és a dir, que eren interessades. Va ser ell qui va dir en petit comitè, a Brussel·les, que tenia el govern de Sánchez a les mans. Traduït a les aliances de partits, això significa una possible moció de censura amb el PP (i Vox).

Segons El Confidencial, fonts de l'expresident assenyalen que “donarà un any[a Sánchez]per complir els seus compromisos i si no anirà a una moció de censura”. Això és evidentment un desafiament que Puigdemont mana a Sánchez a través de la premsa espanyola. El que és determinant és la dinàmica de fons: que l'expresident assumeix plenament la seva condició d'autonomista-frontissa i l'explota.

La raó perquè Puigdemont comenci a esmolar el ganivet a la vista de tothom és, segons aquestes fonts, que se sent “enganyat”. L'amnistia sembla que no sortirà com s'esperava i temes secundaris com el català a Europa no han prosperat. En sentir-se “enganyat”, Puigdemont admet que o bé no coneixia el 'via crucis' que tenia al davant o bé que s'està marcant un fanal a la desesperada.

La clau de l'assumpte: les eleccions autonòmiques

Aquesta situació té un doble fons, que és el de les eleccions catalanes. Puigdemont actua tenint en compte l'efecte de les seves accions a la candidatura de Junts a les autonòmiques. Ara com ara, el seu partit està en baixada i necessita presentar-se com l'independentista que va fer torçar el braç a Espanya.

D'altra banda, els seus èxits han de ser amb i malgrat ERC, que és adversari de Junts al mateix temps que un aliat espiritual en el tema de la independència. Així, per exemple, la foto amb Sánchez ha de ser abans que amb Junqueras, però l'amnistia no pot deixar penjada gent d'ERC com ara Marta Rovira. Tot això es tradueix en pressions a Sánchez, i el cas límit és el d'una moció de censura.

Estratègicament, la maniobra de Puigdemont és difícil d'entendre perquè, de les sortides naturals que té la seva situació, cap no sembla convenient. Mantenir Sánchez implica dependre d'un adversari que, com va dir Jaume Giró, és l'únic que sap quantes cartes hi ha a les taules. Però no mantenir-ho implica una moció de censura, és a dir, ser encara més autonomista i de la manera més inversemblant: amb PP i Vox.