El Suprem para els peus a Puigdemont. Què passarà ara amb l'amnistia?

Des del primer moment, va quedar clar que la llei d'amnistia tenia dues fases. Primer, una fase política, que ja es va resoldre i que va consistir a donar l'amnistia a canvi de posar Sánchez a la Moncloa. La segona fase, en què estem ara, és una carrera d'obstacles judicial.

Des que la llei va entrar en vigor, es van succeir les notícies sobre les reaccions dels principals actors jurídics envoltats de la causa. Com es podia esperar, la disparitat de criteris va ser màxima.

Els jutges del Suprem van dir que la malversació no es podia perdonar, el Fiscal General va dir que sí, la sala segona del Suprem va dir que no, etc. Mentrestant, Puigdemont criticava el “Deep State” espanyol i el PSOE guanyava tot el temps que volia.

L'última notícia que hem conegut sobre aquesta carrera d'obstacles era d'ahir mateix.

Llarena no perdona la malversació

En resposta a diverses al·legacions, el jutge Llarena informava ahir que la malversació no es pot perdonar. El magistrat argumenta la seva postura amb el mateix criteri dels fiscals i de la segona sala. En essència, es redueix a dir que la malversació de diners públics no és només robar diners públics.

El jutge va posar com a exemple que un càrrec públic pagués un casament o les seves factures amb l'erari públic. Això – diu el jutge Llarena –, no suposa un enriquiment econòmic, sinó una contraprestació il·legítima. Entre altres arguments, el jutge Llarena fa referència a la legislació europea, que defineix la malversació en un sentit semblant.

En tot cas, aquest nou obstacle és això: un obstacle. Per la resta, les defenses, les acusacions i els jutges saben que això continua i que va per llarg. La pregunta és: Cap on va la llei?

Esgotar els terminis

Com passa amb l'economia, al dret hi ha opinions per a tots els gustos. I sobre l'amnistia, juristes de prestigi reconegut tenen opinions molt diferents. El que gairebé tots comparteixen és que a la llei li queden dues pantalles més: el Constitucional i la Unió Europea.

Abans d'explicar-ho, cal recordar que l'amnistia involucra centenars de persones. No és només un problema de les elits dirigents. De fet, totes les denegacions d'aplicació de la llei han estat per part del Tribunal Suprem, que és on es jutja els polítics per la condició d'aforats.

Doncs bé, l'objectiu més immediat de les defenses és arribar al Tribunal Constitucional, però primer han de passar pel Tribunal Suprem. I en això hi són ara. Un cop esgotada la via del Suprem, podran acudir al TC i al·legar vulneració dels drets fonamentals. És aquí quan apareixen els dubtes.

El TC és un òrgan vinculant, però no pot substituir el TS en la interpretació jurídica o en la qualificació dels fets. Com a molt, el TC podrà tornar la interlocutòria al Suprem perquè el reinterpreti o perquè s'ajusti als preceptes constitucionals. Entre aquests, el principi de legalitat, dret de tutela judicial efectiva, etc.

Per a alguns, això farà que els terminis es dilatin de manera extraordinària i, a més, no implicarà que el Suprem es plegui al TC. Per altres, en canvi, les indicacions del Constitucional podran ser tan precises que deixaran el Suprem sense marge de maniobra. A qualsevol, ens posem - segur - sobre l'any 2026.

Música paral·lela: Europa i el Constitucional

Part de la dificultat per seguir aquesta situació és que alguns dels esdeveniments no es donen (ni es donaran) de manera consecutiva. Per contra, arribaran de manera paral·lela. Les qüestions de constitucionalitat i les apel·lacions a la Unió Europea en són bons exemples.

Mentre passa tot això, al TC arribaran recursos d'inconstitucionalitat sobre la llei d'amnistia. El que demanaran aquests recursos és el mateix que demanen les defenses, però en sentit contrari. És a dir, plantejar al TC que la llei d'amnistia (o la seva denegació) vulnera principis constitucionals (igualtat, legalitat o seguretat jurídica).

En qualsevol cas, aquests recursos de les comunitats del PP – i alguna del PSOE – no tindran gaire influència. El motiu és que el TC es basarà en el recurs d'inconstitucionalitat que va presentar el Suprem. Quan tinguin aquesta resposta, cal esperar que els magistrats del TC resolguin els deu recursos que ara mateix tenen sobre la taula.

Finalment, i també paral·lel a tot això, es presentaran qüestions prejudicials davant del Tribunal de Justícia de la Unió Europea. I encara que ara quedi lluny, és molt probable que la llei acabi al Tribunal Europeu de Drets Humans.

El que és rellevant de les qüestions prejudicials a la Unió Europea és que la llei d'amnistia queda suspesa mentre els jutges europeus es pronuncien. El comissari de Justícia, Didier Reynders, ho va deixar clar l'abril passat. La llei quedarà “inaplicada”, va dir el comissari Reynders en resposta a Ciutadans.

En aquest sentit, els jutges i fiscals del Suprem ja han organitzat una estratègia al voltant de la malversació. La seva argumentació consisteix a dir que el dret comunitari tampoc no perdonaria el delicte de malversació. És a dir, que la llei d'amnistia afecta els interessos financers de la Unió.

Conclusió? Cap. A la llei d'amnistia li queden massa corbes per predir el seu futur. El que és segur és que consumirà molt de temps.