El traspàs de les competències d'immigració, un altre fiasco de Junts

Dimarts passat el Congrés dels Diputats va votar la reforma de la Llei d'Estrangeria. L'objectiu més urgent d'aquesta reforma era alleujar la pressió migratòria i assistencial que hi ha sobre les Canàries. El repartiment de 'menes' entre comunitats autònomes era el plat fort de la llei.

Al final, la reforma no va tirar endavant pel vot negatiu del PP, Vox i Junts. Més enllà de les crítiques que es van dirigir els uns als altres, la posició de Junts convida a la reflexió.

Segons els juntaires, el seu vot va ser negatiu perquè estan en plenes negociacions amb el PSOE per al trasllat a Catalunya de les competències en matèria d'immigració. I fins que no es resolgui aquesta carpeta, raonen a Junts, no acceptaran cap canvi en política migratòria.

Aquest argument recorda que, efectivament, Junts va arrencar al PSOE el compromís del traspàs de competencial. Però tenint en compte els antecedents de Pedro Sánchez i la falta de perícia política del processisme, la veritat és que els mesos passen i no s'ha tornat a dir res sobre aquest traspàs de competències.

Victòria sobre el PSOE

Cal tornar al gener. A principis d'any, es va produir la votació dels famosos decrets “anticrisi” i “òmnibus” del Gobierno. Eren els primers decrets importants de Sánchez. La veritat és que van ser unes jornades força incertes i no es va saber fins a l'últim minut (literalment) si tirarien endavant.

Aleshores, Podemos estava en la seva particular guerra contra Sumar i Junts volia mostrar un perfil molt dur. Però, al final, els decrets van tirar endavant gràcies a Junts, que es va abstenir a canvi d'una concessió del PSOE que van presentar com un èxit negociador: el traspàs íntegre de les polítiques migratòries.

Poc després d'aquesta presumpta fita, Junts va posar en marxa tots els seus altaveus per vendre la idea que Puigdemont ja havia començat a arrencar peces a Espanya.

Segons es va dir, Catalunya tindria ni més ni menys que les competències –“íntegres”, insistien des de Junts – per fer deportacions, per aturar la multireincidència o per atorgar permisos de residència. És a dir, en matèria migratòria Catalunya seria 'de facto' com un Estat.

Ja en parlarem

Per gairebé tothom, en canvi, era evident que es tractava d'una maniobra amb un fons electoral. Aliança Catalana pressionava molt i el debat de la immigració i la inseguretat ja havia explotat a Catalunya.

I que al cap de pocs dies el PSOE comencés a posar matisos a aquest traspàs de competències no va fer més que corroborar aquesta certesa.

Amb els seus decrets socials ja aprovats, els socialistes van començar a dir que un traspàs integral era legalment impossible. De fet, només quatre dies després de la votació, Pedro Sánchez mateix va dir que com a molt es podien delegar les competències d'integració social dels immigrants.

És més, el president del Gobierno va apel·lar a la reforma de l'Estatut que el Tribunal Constitucional va tombar. "L'article 138 d'Estatut estableix quines són les competències residenciades al Govern", va dir Sánchez. És a dir, polítiques socials i tasques administratives en col·laboració amb l'Estat.

Tot i que, sens dubte, el do de pit de l'equilibrisme polític el va donar el ministre Bolaños. "L'acord que hem adoptat és aprovar una llei orgànica per la qual es delegaran les competències. Anirem al parlament i es veuran quines són les competències exactes, però cal esperar que tinguem aquesta llei i veure'n el detall", va dir.

L'envoltant del PSOE a Puigdemont

Es tracta d'allò efectiu contra allò eventual: el PSOE va aconseguir tirar endavant tres decrets fonamentals i, estrictament parlant, Junts va aconseguir un compromís per seure a negociar una cosa que el PSOE ja sabia que mai no donaria.

Els mateixos indepes ho van veure clar:

En qualsevol cas, aquesta situació s'inscriu en una estratègia més àmplia del PSOE pel que fa a Catalunya. Aquesta no és altra que aconseguir que el PSOE - a través de Salvador Illa - li arrabassi el protagonisme polític a l'independentisme.

De moment, el PSC ja ha desarmat la tradicional majoria processista a costa de fagocitar ERC. I, com tot apunta, el PSC aconseguirà el control de la Generalitat, i això (en teoria) implica que Puigdemont deixi la política. Tocat i enfonsat.

En tota aquesta estratègia, Junts ha col·laborat de manera inconscient en creure's que la tornada de Puigdemont i un perfil molt dur li tornarien el lideratge polític a Catalunya. En el cas del traspàs de la immigració, per exemple, es pot donar el cas de Junts negociant des de l'oposició un traspàs inexistent que, a més, seria en benefici del partit que controlarà la Generalitat, el PSC.

I si, com demana Feijóo, s'avancen les eleccions a Espanya, totes les concessions que Junts li va creure haver pres al PSOE quedaran suspeses.

Per molt que ho faci una vegada i una altra, ningú sembla assumir que Pedro Sánchez sempre juga en curt.