365 dies del 'fenomen Sílvia Orriols' a la política catalana

El 27 de maig del 2023, Sílvia Orriols era l'única regidora d'Aliança Catalana a Ripoll. Només amb la seva presència, el ple municipal va decidir fer-li un cordó sanitari per apartar-la de l'activitat política al llarg del mandat. Però van venir les eleccions municipals que es van celebrar un dia com avui fa un any. I no només va canviar la política a la capital del Ripollès. Ho va fer també a tota la política catalana.

El 28-M del 2024, Aliança Catalana va obtenir 6 regidors. Va ser la força més votada de la localitat amb més del 30% dels vots i només un Frankenstein entre la resta de forces polítiques municipals (Junts, PSC, ERC, CUP i un partit municipalista) podien evitar que Sílvia Orriols fos proclamada nova alcaldessa de Ripoll. Aquell dia va començar l'anomenat 'fenomen Sílvia Orriols'.

Les formacions polítiques perdedores de les eleccions municipals a Ripoll no es van posar d'acord (ho van fer totes menys Junts, que com a segona força més votada va demanar liderar el govern anti-Orriols que s'estava forjant). I així la líder d'Aliança Catalana va ser proclamada alcaldessa del municipi.

Aleshores, va començar la campanya de l'establishment polític català contra ella. El seu discurs independentista però contrari a ERC, Junts i la CUP i en contra de l'islamisme va posar contra les cordes un càrtel processista, que va posar tota la carn a la graella per intentar silenciar-la, atacar-la i menysprear-la. Sílvia Orriols fins i tot va haver de bregar amb una agressió per part del cosí d'un dels terroristes dels atemptats del 17 d'agost del 2017 a Barcelona i Cambils.

Des de l'eterna amenaça d'una moció de censura fins a notícies i reportatges en contra als principals mitjans dopats amb subvencions públiques, passant per vetos i fins i tot multes astronòmiques per part de la Generalitat per intentar coartar la llibertat d'expressió. Ho van intentar tot per erosionar la seva figura. Però, passats els mesos, Sílvia Orriols no només segueix governant a Ripoll. Ara també és diputada al Parlament de Catalunya.

La campanya de l'establishment català contra Sílvia Orriols va generar l'efecte contrari i la seva popularitat va pujar com l'escuma. Molt forta a les xarxes socials, el missatge de la líder d'Aliança Catalana contra l'islamisme, el processisme i la defensa de la seguretat i els valors occidentals va començar a calar entre la població.

Les eleccions del 12 de maig passat van ser la seva gran prova de foc. Tot i els intents de silenciar-la i atacar-la, Aliança Catalana va obtenir gairebé 120.000 vots i va estar a punt de superar una CUP que, tenint representació parlamentària, va poder gaudir de molta més presència en mitjans de comunicació, debats i espais publicitaris electorals. De fet, va estar a punt d'aconseguir quatre escons més al Parlament. Finalment, ella i Ramon Abad, candidat per Lleida, van aconseguir una plaça a la cambra catalana.

I, més enllà del suport aconseguit a tot Catalunya, les eleccions catalanes també van enviar un altre missatge. A Ripoll, Sílvia Orriols va aconseguir més vots que els que va obtenir a les municipals de l'any passat. Un resultat que serveix també d'avís per a la oposició al consistori de la seva ciutat.

Es compleix, doncs, un any de l'inici del 'fenomen Sílvia Orriols'. De ser pràcticament desconeguda a convertir-se en una de les sensacions de la política catalana. I, amb (gairebé) tot en contra. Ara, tant ella com Aliança Catalana afronten un futur que marcarà la seva trajectòria política. La seva irrupció al Parlament menys independentista dels darrers anys serà una altra gran prova de foc per a un dels fenòmens polítics més destacats del postprocés a Catalunya.