Els 3 reptes d'Aliança Catalana i Sílvia Orriols ara que serà diputada

Aliança Catalana ja no és una expectativa. El partit de Sílvia Orriols formarà part del Parlament de Catalunya i, avui dia, té tota la pinta que aquesta no serà una legislatura curta. A Salvador Illa se li està posant cara de president i sembla que ERC acabarà votant la seva investidura, de manera que Orriols ha d'assumir que això va de debò.

Els tambors d'una repetició electoral no s'han silenciat del tot i és una cosa que sens dubte beneficiaria Aliança. Es van quedar a tan sols 7.000 vots de treure fins a 6 diputats al Parlament, cosa que donaria aire a Orriols. De moment, la formació nascuda a Ripoll ha de treballar amb la idea que seran dos els càrrecs electes, de manera que tenen feina per fer.

Sílvia Orriols tindrà finalment l'altaveu mediàtic que se li ha negat fins ara. TV3 i Catalunya Ràdio haurien d'informar d'Aliança Catalana i comptarà amb l'exposició de ser diputada i portaveu del grup mixt, que sembla que no compartiran amb la CUP. Tindrà molts reptes al davant, certament. Tot i això, n'hi ha tres que poden marcar el futur del partit.

Acabar amb el processisme màgic

Partim de la base que ser independentista no és una cosa bona ni dolenta. És una opció legítima més que s'ha desprestigiat perquè el processisme va pervertir la idea durant una dècada. Junts, ERC i la CUP van vendre una moto que no existia i des del 2017 han estirat un xiclet que ja no dona per més.

Si Sílvia Orriols assegura que Aliança pot proclamar la independència, ho ha d'explicar bé i que sigui realista. Res no ha fet més mal al votant indepe que les promeses de Junqueras o Puigdemont. Més enllà de dir que necessiten una majoria absoluta al Parlament, la nova formació ha d'entendre que el votant està fart que alguns facin servir la idea d'un nou país per mantenir el poder.

Si Aliança aposta per unilateralisme, ha d'explicar com ho farà perquè ja hem vist el boomerang que han patit Junts, ERC i la CUP. L'elector no perdona.

Dotar el partit d'ideologia

El programa electoral d'Aliança Catalana era complet i trencava l'argument de ser dreta extrema. Així i tot, al Parlament tocarà parlar de moltes altres coses i aquí Sílvia Orriols i els seus -cobra importància Jordi Aragonès- hauran de fixar posicions per primera vegada.

Sabem què pensa el partit en immigració, impostos, natalitat i seguretat, per exemple. Tot i això, al Parlament es voten moltes més coses i aquí comença una feina d'ampliar la ideologia d'Aliança Catalana.

Com fer créixer el projecte polític

Aliança Catalana és on volia. Té presència al Parlament de Catalunya sense deure diners i pot crear un projecte polític amb calma. El repte ara és clar: que el partit tingui estructura més enllà de Ripoll i ho faci amb gent de confiança del nucli dur.

No serà gens fàcil. Un dels grans problemes, per exemple de Podem, va ser el creixement local, amb gent que va veure en el partit de Pablo Iglesias una manera de tenir un càrrec públic. El descontrol va ser absolut i així s'ha acabat el projecte morat. Aliança Catalana ha d'aprendre dels errors dels altres i no tenir pressa.

És important que Orriols es deixi veure per tot Catalunya si vol deixar de ser una força de dos diputats. Sé que no es pot demanar tant a una alcaldessa i mare de cinc fills, però és que el seu lideratge és el punt fort d'Aliança. Ara tindrà temps per fer créixer el projecte, però ho han de fer amb molta cura i estratègia.

A Sílvia Orriols molts li tenen ganes, no cal dir-ho. Li buscaran les pessigolles, li prepararan emboscades i voldran demostrar que és una “noia de poble que no està preparada”. El Parlament de Catalunya no és el ple de Ripoll, encara que de vegades costi trobar-ne la diferència.