Una majoria al Parlament estaria favor d'endurir les penes als multireincidents

Com s'esperava, la inseguretat i la immigració irregular serien els dos grans temes del 2024. Era una cosa que es veia venir des de com a mínim l'any passat i fins i tot des d'abans. A Catalunya, el punt de partida d'aquesta situació es pot situar simbòlicament al manifest dels alcaldes del Maresme.

El problema de la multireincidència

Com molts recordaran, la bonica localitat de Calella va ser protagonista de l'actualitat política durant unes setmanes del 2023. Després d'una onada de violència i crims, l'alcalde March Buch (Junts) va demanar entre altres coses l'expulsió dels delinqüents estrangers i multireincidents implicats en la criminalitat local.

Poc després, els alcaldes juntaires del Maresme van mostrar el seu suport a l'alcalde Buch. De passada, Junts va començar un canvi de rumb pel que fa a la lluita contra la inseguretat i la multireincidència. I és que el partit de Carles Puigdemont va passar en poc temps de demanar el tancament dels CIES a exigir el control migratori.

Sigui com sigui, el de Junts és només un cas particular i força determinat per un canvi de discurs d'origen electoralista. El més rellevant és que, de manera més o menys explícita, gairebé tots els partits estan ara d'acord a lluitar contra la multireincidència.

És més, estan d'acord en una sèrie de mesures – enduriment del codi penal, més jutjats, més policies, etc. - que fa poc haurien aixecat una enorme polseguera mediàtica. Ara, per contra, passa desapercebut un fet cridaner: i és que 'de facto' hi ha una majoria al Parlament que uniria el PSC amb Vox i Vox amb Aliança Catalana, entre altres combinacions curioses.

Una majoria silenciosa

Fa unes setmanes era notícia que una amplíssima majoria de 302 diputats al Congrés va votar a favor de lluitar contra la multireincidència. Si s'extrapola la votació al Parlament, observem que 105 dels 135 diputats del Parlament votarien a favor de fer el mateix a Catalunya. Es tractaria d'una majoria de PSC (42), Junts (35), PPC (15), Vox (11) i AC (2). Això representa gairebé el 78% del Parlament.

Pel que fa al PSC, el canvi de discurs ha estat evident fins al punt que alguns membres importants del partit celebren públicament les deportacions de criminals multireincidents. Així mateix, pesos pesants com Salvador Illa o l'alcalde Collboni han proposat i defensat mesures que ells mateixos haurien qualificat de "punitives" fa uns mesos.

Així s'expressava, per exemple, l'alcalde socialista de Mataró, David Bote, sobre l'expulsió de 22 criminals:

Pel que fa a Junts, ja hem vist que hi va haver un canvi de discurs clar i que va venir motivat per la irrupció d'Aliança Catalana. En el seu electoralisme, Junts ha arribat fins i tot a plantejar el control integral de la immigració per a Catalunya com una exigència innegociable a Pedro Sánchez.

Per part seva, PPC i Vox han estat els que menys han canviat el discurs. Sobretot Vox, que pot al·legar que la resta de partits ara estan d'acord amb el que ells deien fa uns anys. De fet, quan es va votar al Congrés lluitar contra la multireincidència, Vox va dir que el PP havia encertat amb la seva proposta perquè la van "copiar" a ells.

En qualsevol cas, la postura de Vox i de PP a Catalunya és clara. La campanya electoral d'Ignacio Garriga va consistir fonamentalment a demanar deportacions i controlar la immigració. Per part seva, Alejandro Fernández ha fet tàndem amb García Albiol per demanar el mateix. La idea és clara: “aquí només ha de ser benvingut el que ve a treballar i adaptar-se als nostres valors com a societat”, en paraules d'Albiol.

Finalment, el discurs d'Aliança Catalana en aquesta matèria és ben conegut i de facto és idèntic al que pot tenir Vox. L'única diferència és que els discursos d'AC o Junts pressuposen la independència de Catalunya. És a dir, la capacitat per controlar de manera sobirana la immigració.

Una majoria efectiva?

Un fet revelador és que certs discursos qualificats ara com a 'woke' i relatius a la inseguretat viuen un fort descrèdit a Catalunya. Més enllà de la natural discrepància política, discursos com el de Basha Changue (CUP) sobre la integració, la inseguretat i la catalanitat no presenten el recorregut més mínim. Això es tradueix en un declivi electoral del qual prenen nota els altres partits.

L'únic que falta és comprovar si aquesta majoria silenciosa serà efectiva o si, al contrari, es dissoldrà a la confrontació política. El que és segur és que informes com el del CEO, els baròmetres de l'Ajuntament de Barcelona sobre les preocupacions ciutadanes i la situació política a Europea són brúixoles polítiques.