ACN
Les dades ja no es poden amagar. L'augment de la delinqüència és un fenomen que ja admeten fins i tot les administracions -tot i que algunes intenten relativitzar-la-. A Barcelona, en el segon semestre d'aquest any, els fets delictius van pujar un 15% respecte de l'any anterior. Una xifra que xocava amb els discursos d'alguns polítics que defensaven (i continuen defensant) la teoria que hi ha més percepció d'inseguretat que no pas inseguretat en si.
A l'últim balanç, el del tercer trimestre, l'increment ha estat d'un 1,8% en el global de delictes. Això sí, aquestes dades s'expliquen pel descens destacat dels robatoris amb força a domicilis i establiments (-34,4%). Si no, l'augment hauria estat més destacat que els gairebé dos punts que reflecteixen les estadístiques. I és que els delictes contra la llibertat sexual han augmentat un 26,8%; les agressions sexuals amb penetració, un 6,9%; la resta de delictes contra la llibertat sexual, un 40,05. També pugen els delictes greus de lesions i baralla tumultuària (8,9%), els furts (3,5%) o les estafes (13,9%).
Tot això ha fet que al darrer baròmetre semestral de l'Ajuntament de Barcelona s'hagi consolidat la inseguretat com la principal preocupació dels habitants de la capital catalana. Un 27,7% dels barcelonins tenen com a primera preocupació la inseguretat que hi ha als carrers. El consistori, comandat pel PSC de Jaume Collboni en solitari, afirma que és conscient d'aquesta situació. I és per això que ha defensat la incorporació d'aproximadament mil nous agents de la Guàrdia Urbana per combatre aquest fenomen.
Mentre que el regidor de Seguretat de Barcelona, Albert Batlle, admet el problema -ho ha fet en diverses entrevistes-, el Govern segueix amb el seu discurs contradictori sobre això. I és que el conseller d'Interior, Joan Ignasi Elena, també aposta per un increment de la presència policial als carrers. Però ho fa mentre assenyala l'extrema dreta com la culpable que augmenti aquesta percepció d'inseguretat i felicitant-se que la majoria de delictes que es cometen a Catalunya “estan orientats a béns materials –i l'impacte psicològic que tenen, és menys greu– .
Aquesta setmana, el Gobierno de Pedro Sánchez i el Govern de Pere Aragonès han arribat a un acord perquè l'Estat traspassi a la Generalitat 93,5 milions d'euros el 2024 per finançar el cos de Mossos d'Esquadra. Aquest pacte també preveu un impacte acumulat de 1.600 milions d'euros fins al 2030.
