El gir de Junts: de demanar el tancament dels CIE a exigir el control migratori

"Catalunya ha de tenir una política nacional d´immigració que respongui a les necessitats del país en termes de cohesió social, benestar, progrés i llengua". Són paraules pronunciades aquest mateix dissabte, 13 de gener, pel secretari general de Junts per Catalunya, Jordi Turull. El seu discurs, contundent en el fons i la forma, ha rubricat aquesta setmana un gir copernicà per part del partit en la seva posició sobre el debat migratori.

Per si restava cap mena de dubte, Jordi Turull va plantar cara a aquelles formacions —totes progressistes, amb ERC al capdavant— que han insinuat un posicionament “xenòfob” del seu partit. Ho va fer dijous passat Oriol Junqueras a la xarxa social X. "El xantatge d'acusar-nos de xenòfobs perquè nosaltres ens preocupem per aquesta qüestió és indigne i no ho tolerarem", afirmava Turull.

La claredat amb què el partit de Carles Puigdemont s'ha posicionat aquesta setmana coincideix amb la negociació amb el Gobierno per a la delegació de les competències en l'àmbit de la immigració. A canvi de salvar 'in extremis' les primeres propostes legislatives de l'executiu de Pedro Sánchez, Junts va aconseguir el compromís de cessió —manca veure en quin grau— d'aquestes competències.

Els fets i les declaracions dels darrers dies no són res més que la confirmació d'un gir. Junts, la mateixa formació en què fa pocs mesos preponderava una postura progressista sobre la immigració, torna als postulats que històricament havia mantingut Convergència i Unió, la dreta catalana clàssica. A què respon aquesta resituació? I sobretot: com s'ha produït?

Junts, el partit que demanava en campanya el tancament dels CIE

Ens situem a la campanya de les últimes eleccions autonòmiques, fa exactament tres anys. La aleshores candidata de Junts a la presidència de la Generalitat, Laura Borràs, protagonitzava un acte davant del Centre d'Internament d'Estrangers (CIE) de la Zona Franca de Barcelona. Ho feia acompanyada d'altres noms de pes del partit, com ara els diputats Jaume Alonso-Cuevillas, Aurora Madaula o Francesc de Dalmases.

La postura de Borràs en aquell moment era molt clara: el CIE s'havia de tancar. I no només això: la candidata de Junts qualificava el centre com un espai “que denigra els drets humans i la dignitat de les persones”. "Venim aquí per demanar el tancament dʻaquest centre i denunciar el fals progressisme del govern de socialistes i comuns", deia Borràs.

Amb les seves paraules, la candidata de Junts era clara. Pretenia ubicar el partit en una posició de l'espectre polític més progressista que la del PSC i En Comú Podem. Era el seu gran moment: Borràs i el seu entorn, l'anomenat sector socialdemòcrata de Junts per Catalunya, dominaven la formació al seu gust atès el seu determinant pes específic.

Un cop de timó iniciat ja fa mesos

Tot i això, la posició sobre el debat migratori que representaven Borràs i el seu entorn no recollia el sentir majoritari de les bases del partit. Les bases de Junts, nodrides sobretot de l'antiga Convergència, mantenien una posició molt més moderada. Control de la immigració, setge a les okupacions il·legals i a la multireincidència delictiva i preocupació manifesta per la inseguretat seguien sent alguns dels seus 'leitmotiv' ideològics.

I aquesta postura va anar, de mica en mica, supurant les costures de Junts, un partit heterogeni des del punt de vista de la ideologia. A la tardor del 2022, l'Ajuntament de Premià de Dalt, a la comarca del Maresme, liderat per Junts, va contractar l'empresa Desokupa com a assessora en matèria d'okupacions il·legals. Tot i que la polèmica va obligar a corregir aquesta decisió, per primera vegada el món local 'juntaire' pressionava per tornar a la seva clàssica posició en l'àmbit de la seguretat i la immigració.

Aviat va arribar la campanya electoral de les municipals, celebrades el mes de maig passat. Inevitablement, el problema de la inseguretat i el debat migratori es van posar sobre la taula. Són molts els municipis de Catalunya on aquesta qüestió és una de les màximes preocupacions de la ciutadania.

Xavier Trias, candidat del partit a Barcelona, no va dubtar a assenyalar l'elevada inseguretat als carrers de la capital catalana. "L'augment de la inseguretat i els fets delictius, especialment els furts, a Barcelona, és un cavall desbocat", afirmaven des de la candidatura. A poc a poc, doncs, el posicionament del partit es va anar reubicant.

Un canvi en paral·lel al creixement d'Aliança Catalana i l'esvaïment de Borràs i el seu sector

Les eleccions municipals van deixar diversos titulars a tot Catalunya. Un d'ells va ser l'auge dels partits amb un discurs ferri en el debat de la inseguretat i la immigració. No tan sols Vox, que va irrompre en desenes de consistoris catalans, sinó altres formacions amb frontera electoral amb Junts.

Es tracta d'Aliança Catalana i el Front Nacional de Catalunya, totes dues formacions de caràcter independentista però amb un discurs contundent en l'àmbit migratori. La primera formació va aconseguir l'alcaldia de Ripoll, mentre que la segona –que lidera el consistori de la petita localitat de La Masó– va aconseguir dos regidors a Manresa. Junts va veure les orelles al llop: dues formacions amb un posicionament nacional similar podien atraure els seus votants gràcies al seu diàfan discurs ideològic.

En paral·lel, la correlació interna de forces de Junts per Catalunya va canviar. Tot i ser la presidenta del partit, a finals de març del 2023, Laura Borràs va ser inhabilitada. Aquesta nova situació va afeblir la seva posició interna, que va quedar totalment diluïda a partir d'estiu, amb les negociacions Junts-PSOE en què no va participar.

Puigdemont, el líder efectiu de Junts, va aprofitar el cop a Borràs per decantar la balança a favor de Jordi Turull. És el seu sector el que, des de fa mesos, domina amb plenitud el dia a dia de Junts. Borràs i els seus acòlits estan internament arraconats, cosa que ha suposat que els postulats més 'progressistes' de la formació hagin vist molt minvat el seu pes intern.

Calella, la gota que ha fet vessar el got de Junts

Tota aquesta coincidència de factors ha propiciat un canvi de postura en què el poder local 'juntaire' ha aconseguit trobar acomodament. Fa pocs mesos, l'alcalde de Calella, Marc Buch, era clar en carregar contra un col·lectiu d'immigrants extutelats que han esdevingut delinqüents multireincidents en aquesta localitat del Maresme.

Buch era recolzat per la resta dels alcaldes de Junts a la seva comarca, evidenciant que es tracta d'una problemàtica estesa. Alhora, exposaven amb claredat la veritable postura del món local 'juntaire': cal afrontar el debat migratori i controlar els fluxos en pro de la seguretat als carrers del país.

A altres ciutats, com Manresa, càrrecs locals de Junts van promoure la plataforma 'Manresa diu prou'. El col·lectiu ha liderat les protestes contra la inseguretat als carrers de la ciutat. A la capital del Bages, doncs, Junts tampoc no ha amagat la seva posició favorable al control migratori i a batallar contra la inseguretat.

Una aposta pel control migratori: Turull rubrica el canvi de postura del partit

Ja al desembre, el partit de Carles Puigdemont va deixar entreveure la intenció d'exigir al PSOE el traspàs competencial en l'àmbit de la immigració. I el cert és que, en la primera oportunitat de què ha gaudit, Junts ha tornat a la posició clàssica convergent. El PSOE es comprometia aquesta setmana a delegar a Catalunya, gràcies a la negociació amb els de Puigdemont, les competències relatives als fluxos migratoris.

El secretari general de Junts per Catalunya, Jordi Turull, va aprofitar el relleu mediàtic de la qüestió per fixar la posició del partit. Una posició nova i que contrasta amb el punt de partida de la legislatura, amb Borràs exigint el tancament dels CIE. Aquest divendres, Turull era clar a Catalunya Ràdio i defensava que la Generalitat ha de poder decidir si expulsa o no els immigrants multireincidents.

Amb aquestes paraules, el número 2 de Junts culminava el gir copernicà del seu partit; la tornada a la posició convergent en aquest debat. D'exigir el tancament dels CIE a demanar poder expulsar els immigrants multireincidents: Junts es resitua a pocs mesos de les eleccions catalanes i ho fa apropant-se, novament, a la posició clàssica de la base electoral.