La CUP assumeix el fracàs del procés i esgota el seu darrer cartutx

La pèrdua de la majoria independentista és una realitat que abans o després havien d'assumir els partits processistes. ERC, que tenia com a únic objectiu evitar la repetició electoral, va començar a fer-ho pactant amb el PSC. Junts, en canvi, segueix lligat al processisme simbòlic i espiritual, amb un Puigdemont que té inutilitzat el partit.

Però la veritat és que ha estat la CUP el primer partit que ha assumit el nou escenari de manera explícita. No n'hi ha per menys: la formació anticapitalista ha acusat la decadència electoral tant per processista com per 'woke'. I és que, sobre la situació electoral (i social) de l'esquerra catalana, hi ha una cosa que no s'ha parlat gaire.

Ens referim a la possibilitat que partits com la CUP o ERC corren el risc de desaparèixer. De fet, els sondejos sobre la repetició electoral deixaven ERC per darrere del PPC i la CUP amb una presència testimonial. I encara que s'hagi evitat la repetició electoral encara no és clar que aquesta legislatura sigui el ressorgiment dels dos partits.

Borrasques al radar

De moment, republicans i cupaires no tenen motius per ser optimistes. El PSC s'ha fet amb el poder, Europa va en totes direccions menys a la direcció 'woke' i Aliança Catalana marca el compàs nacionalista. Sense comptar que la dècada processista ha deixat una Catalunya exhausta i amb problemes reals que ara han explotat.

Davant aquesta realitat, la CUP ha començat per fer uns ajustaments mínims, que són ajustaments simplement operatius. Perquè a ningú se li escapa que la CUP s'ha caracteritzat per ser un partit força maldestre. Lideratges tan canviants com el vent, cultura assembleària, automarginació política i un llenguatge críptic que només podia acabar en humor i paròdia.

No oblidem que el 2015 una assemblea de la CUP va empatar a 1.515 vots per investir Artur Mas. Aquesta mena d'episodis (units a altres com el de la infiltració de policies dins del partit) no han deixat gaire bon record en alguns sectors de la política Catalana. David Madí, la mà dreta de Mas, va batejar la CUP com a “secta política encallada a mig camí entre una versió cutre del comunisme i un club de cànnabis”.

Canvis a la CUP: un miratge i el darrer cartutx

Quins ajustaments operatius ha fet la CUP? En essència, ha reorganitzat la cúpula (secretari general i coordinador diferenciats) i ha allargat el mandat del líder. I com explicàvem ahir, el nou líder sí que és una cara nova: Non Casadevall, un especialista en religions i professor de religió catòlica a secundària.

Tot i que el més revelador d'aquesta reforma del partit han estat els termes amb què ho han venut. A la presentació de la directiva, van parlar de “passar pàgina”, de la fi d'un cicle independentista, de “canvi de lideratges” i de “fer els deures”. És a dir, que els cupaires donen per descomptat que la seva situació era renovar-se o morir.

Com diem, tots aquests canvis són simplement operatius i responen a l'equilibri de l'estructura d'un partit polític. Però mancant que la nova direcció comenci a parlar, de moment els continguts ideològics no són nous. És més, encara estan força ancorats al passat.

Encara que sigui al Parlament i no a la nova directiva, Laia Estrada parlava fa un mes al Cafè d'Idees de ressuscitar "l'independentisme popular" o la confrontació democràtica. I en uns termes gairebé idèntics es va expressar el nou líder, Non Casadevall. A l'acte de presentació, Casadevall va parlar de “refundació de l'independentisme popular a partir d'una estratègia de ruptura democràtica i un programa social”.

Sense la clau de govern que fins ara tenien i amb tot el desengany social acumulat, la CUP s'enfronta a una legislatura determinant. El problema de l'habitatge ha esclatat, el debat de la immigració ja és aquí i el sentiment nacionalista està pitjor que mai. A més, tampoc cal passar per l'alt que el PSC no té cap raó per donar a la CUP la clàssica sobrerepresentació mediàtica que sí que li va donar el processisme.