El problema immobiliari davant de la crua realitat: molta gent en poc espai

Quan els polítics es posen les piles és que ja és tard. El patró se segueix amb rigorosa puntualitat: s'hi acumula un problema, el problema esclata i apareixen les solucions polítiques. La característica fonamental d'aquestes solucions és que són faraòniques, d'unes dimensions proporcionals a l'interès electoral que suscita el problema en qüestió.

El cas de l'habitatge és paradigmàtic. Encara més en el cas del PSOE i del PSC, que han d'apagar diversos focs polítics. Al PSOE li ha explotat la corrupció a la cara i el PSC ha de justificar que redreçarà la Catalunya postprocessista.

Qui en dona més?

A l'últim debat de política general, Salvador Illa va anunciar una inversió de 4.400 milions d'euros per a la creació de 50.000 habitatges. A més, va dir Illa, els tràmits burocràtics es reduiran a la meitat i es posarà molt de terra públic a disposició d'aquest problema. El missatge, doncs, és evident: després d'una dècada perdent el temps, la Generalitat s'engega.

A falta que s'acabi la legislatura, el que és cert és que no és la primera vegada que s'anuncia la creació massiva d'habitatge. En el debat, per exemple, van recordar a Illa que José Montilla va prometre exactament el mateix al seu dia. El líder del PPC, Alejandro Fernández, no se'n va anar tan lluny i va dir que aquesta promesa també la va fer Pere Aragonès.

Per la seva banda, Pedro Sánchez necessita qualsevol cosa per tapar el guèiser de corrupció que té ara a la Moncloa. Per això, ha aprofitat la manifestació (totalment polititzada) d'aquest cap de setmana a Madrid amb motiu de l'habitatge. Ahir mateix, Sánchez va anunciar (a Barcelona, amb Illa) una inversió de 200 milions d'euros per a joves en bons de lloguer.

Totes aquestes solucions són molt del gust del relat polític. És a dir, anunciar inversions milionàries, ajustaments burocràtics (quan és tard) i habitatge públic. De passada, no hi falta l'assenyalament ideològic, que pot anar des de BlackRock fins al lloguer turístic i passant pels grans tenidors. Però, això sí, mai els pensionistes.

Molta gent en poc lloc

Però si en alguna cosa hi estan d'acord diferents analistes és que i) hi ha un desajust amb la demanda i ii) s'ha acumulat massa manca d'oferta. "El diferencial acumulat el 2022 i el 2023 entre la creació neta de llars i la producció d'habitatge nou arriba a unes 375.000 unitats". Així s'expressava el Director d'Economia i Estadística del Banc d'Espanya, Ángel Gavilán.

Com ja es va dir a E-Notícies, el problema immobiliari és més aviat el resultat de la demografia i del model econòmic. És a dir, la feina s'acumula en alguns llocs i la creació de noves llars està disparada. I les projeccions tant de l'INE com del BdE assenyalen que la creació de noves llars no pararà.

Això comporta un ritme de demanda insostenible tant per a l'oferta com per a la possibilitat de satisfer aquesta oferta, és a dir, de construir. És aquí quan ens trobem amb l'altra cara del problema: que des del 2008 les traves per construir són enormes. Des de tràmits burocràtics absurds fins a enormes controls de crèdit bancari per evitar noves bombolles

Per això, des de la crisi del 2008, el finançament a les promotores s'ha reduït un 80%. Per tant, tenim que als anys noranta es construïen literalment el triple d'habitatges que ara, segons les dades de l'Observatori d'Habitatge i Sòl.

A tot això s'hi afegeixen factors que, encara que secundaris al còmput global, també retiren oferta del mercat. Parlem, per exemple, del lloguer turístic i dels habitatges buits, que es poden considerar el resultat de males polítiques intervencionistes. Com es va explicar a E-Notícies, després de l'aprovació de la llei de lloguers hi va haver un desplaçament de l'oferta del lloguer residència a lloguer temporal del 60%.

El motiu per a aquest desplaçament és tan simple com que els propietaris volien esquivar la regulació i mantenir els rendiments de la inversió. I si ara s'intervé el mercat del lloguer temporal, aleshores els propietaris fugiran al lloguer d'habitacions. I així successivament fins que es destrueix el mercat immobiliari per culpa de no acudir a l'arrel del problema.