L'esquerra ja sospira per un nou 15-M

L'esquerra fa uns quants anys que governa tant a Catalunya com a tot Espanya. Tot i això, la gent té cada vegada menys poder adquisitiu, sembla que l'accés a l'habitatge s'ha convertit en una utopia i l'atur continua sent el més alt de tota la Unió Europea (especialment el juvenil).

Aquesta incapacitat de millorar les condicions materials de vida de la ciutadania és un dels factors que han provocat (o estan provocant) un canvi d'hegemonia. No només a Catalunya o a la resta de l'estat, sinó a tot Europa. El pèndol està girant i l'esquerra comença a veure com el seu domini comença a trontollar.

Per aquest motiu, aquesta mateixa esquerra ja sospira per un nou 15-M per intentar recuperar terreny. No és per menys. El moviment popular sorgit el 2011 va permetre a no poques persones passar de ser pràcticament desconeguts a asseure's al Consell de Ministres (com Pablo Iglesias o Irene Montero) o a ocupar l'alcaldia de Barcelona (com Ada Colau).

El trampolí personal que va significar per a alguns el 15-M és evident. Encara que això signifiqués sacrificar allò de “tombar el règim del 78” per acabar convertint-se en dissidència controlada. Però és clar, a títol personal, la jugada els va sortir bé. I ara, en moments de dubte, és lògic que surtin veus per intentar repetir la jugada.

En aquest sentit, sembla que una part de l'esquerra vol aconseguir-ho amb l'excusa de la crisi de l'accés a l'habitatge. El proper 13 d'octubre hi ha convocada una manifestació a Madrid amb el lema “S'ha acabat, abaixem el preu dels lloguers”. També a Barcelona hi ha previstes mobilitzacions aquell dia. I és clar, el somni humit d'una part de l'esquerra no s'ha fet esperar.

“El 15-M va començar així”, recordava aquesta setmana Pau Llonch. En plena època del 15-M, aquest activista va passar de ser un cantant sense gaire èxit (i això que va dedicar una cançó a aquestes mobilitzacions) a portaveu de la Plataforma d'Afectats per l'Habitatge (PAH). La seva presència mediàtica va anar augmentant els anys posteriors fins a arribar a ser col·laborador de Catalunya Ràdio i també promotor de cursets musicals a les escoles catalanes… pagades amb diners públics.

També Capità Swing desitjava fa uns dies “un 15-M de la vivenda”. Aquesta editorial d'esquerres, que a la seva web es pot adquirir un llibre que blanqueja Hamàs (que defineixen com “una organització d'alliberament polifacètic”), té fins a 28 llibres a la venda relacionats amb el 15-M. Són només dos exemples, més enllà dels casos descarats d'Iglesias, Montero, Colau i companyia, dels èxits i beneficis personals que van aconseguir alguns amb el 15-M de fa més d'una dècada. I que, és clar, voldrien que tornés a succeir.

Només fent un repàs a les xarxes socials es poden comprovar aquestes ganes que té l'esquerra de viure un altre 15-M. "El rebuig del PP, Vox i Junts de regularitzar el lloguer pot portar un nou 15-M immobiliari i que la por canviï de bàndol", "l'habitatge pot ser l'aglutinador d'un nou 15-M" o "s'està coent un nou 15-M” són alguns dels molts comentaris que han circulat els darrers dies des d'alguns dels destacats comptes influenciadors de l'esquerra.