Dues dones grans caminant al costat d'una bandera estelada mentre una dona jove passa pel costat oposat.
POLÍTICA

Un independentisme de tercera edat

Hi ha problemes massa urgents perquè els joves responguin als cants de sirena processistes

Amb una il·lustrativa coincidència, la Diada ha arribat un dia després d'una notícia molt reveladora. Ahir informàvem que, segons el Centre d'Estudis d'Opinió, el nacionalisme català ja no cala entre els joves. Les dades eren molt cridaneres.

En tan sols una dècada, el percentatge de ciutadans que se sent “només català” ha baixat onze punts. La caiguda més cridanera es dona entre els joves. En deu anys, els més joves (18-24 anys) han passat de ser el grup més nacionalista a ser menys nacionalista.

El 2014, tres de cada deu joves se sentia només catalans. Ara, el 2024, aquesta proporció ha baixat fins a un de cada deu. Paral·lel a això, s'ha disparat un 20% el nombre de joves que diu que se sent espanyols i catalans a parts iguals.

Diversos joves juguen amb una pilota a la manifestació dels CDR durant la vaga general a Catalunya en reacció a les penes per l'1-O, a Barcelona (Catalunya, Espanya), el 18 d'octubre del 2019.

Per contra, els més grans (+65) es mantenen ferms a l'esperit nacionalista. Durant aquesta dècada, només ha baixat en un 5% la quantitat de persones grans que només se senten catalans. En conseqüència, els ancians són ara mateix el grup sociològic més nacionalista.

Política lúdica

Quan tenen lloc esdeveniments com el de la Diada, és habitual que els mitjans de comunicació facin una selecció de fotografies amb els moments més destacats. Doncs bé, si observem aquestes fotografies ens adonem d'un patró evident. I és que gran part dels assistents a la Diada són persones grans.

Pel que conegui la geografia social de Catalunya, això no és cap sorpresa. És vox populi que entitats socials tan importants com l'ANC o Òmnium mobilitzen persones més aviat grans. Els joves, per contra, ja no responen als reclams processistes de Lluís Llach.

Certament, l'ANC ha fet mèrits durant els darrers mesos per resultar una organització una mica paròdica. Des d'organitzar mínimes manifestacions contra la Família Reial fins a vendre barrets per “amagar presidents”. Aquesta mena de reivindicacions, que freguen amb l'actitud purament lúdica, no mobilitza la joventut.

Imatge d'un barret de palla amb el text

El processisme vs la realitat

Una de les moltes realitats polítiques que ha obviat el processisme és que el vot té un factor de classe evident. Així ho demostra la sociologia electoral, que sempre porta resultats curiosos. El votant de Podemos o dels Comuns, per exemple, mai no va ser l'obrer, sinó un ciutadà urbà de classe mitjana-alta. Així mateix, Vox triomfa a les zones obreres.

En aquest sentit, l'independentisme – en el seu moment àlgid – va suposar una fallida momentània de la sociologia electoral. Hi va haver uns anys en què realment va aconseguir ser transversal. Fins al punt que, com diem, el 2014, els més nacionalistes eren els joves.

Una cambrera sosté una safata a la plaça Reial de Barcelona, el 15 de juny de 2022, a Barcelona, Catalunya (Espanya)

Però un cop perduda l'oportunitat, la realitat electoral ha passat la factura amb els interessos al processisme.

La dècada processista, la dècada perduda, ha desatès una sèrie de problemes de primer ordre que afecten sobretot els joves. Vet aquí el problema de l'habitatge, que representa tota una font de frustracions socials.

I la veritat és que gran part del públic que avui acudeix a la Diada té resolt el problema de l'habitatge i és pensionista, que a tots els efectes ja és una classe social diferenciada.

Amb aquests vímets, seria certament estrany que un jove sentís atracció cap al processisme. O més encara: cap a la idea, clàssicament processista, que Catalunya resoldrà els seus problemes quan sigui independent. Els problemes que tenen ara els joves són massa urgents per respondre a aquests cants de sirena. Màxim si parlar avui d'unitat independentista ja resulta una broma de mal gust.

➡️ Política

Més notícies: