Aliança Catalana, l'altre grup parlamentari del Congrés

Després de l'aventura processista - que va trencar durant un temps l'eix esquerra-dreta -, Junts està en tràmits de trobar-se amb ell mateix. En essència, es redueix a acceptar que són un partit de dretes. Com és habitual, això no ha estat per voluntat pròpia sinó per pressió externa.

Des que va sorgir Aliança Catalana, va ser evident per a tothom que Junts tenia un problema electoral i ideològic. Sense carregar amb la motxilla processista, Orriols s'ha pogut permetre el maximalisme a les seves postures nacionalistes. El primer afectat per aquest maximalisme és Junts, que al capdavall té el mateix electorat que AC.

Per part seva, Junts i ERC van reaccionar de manera molt violenta al naixement d'AC. En cas d'ERC, l'oposició cap a Orriols era natural i fins i tot convenient. I si per alguna cosa es va destacar la campanya electoral dels republicans, va ser per la importància que van donar a Orriols.

El cas de Junts, per contra, és diferent i més complex. A diferència d'ERC, Junts no només s'ha d'oposar a l'AC, sinó que també ha d'actuar. I ja tenim prou exemples per poder afirmar-ho.

El peatge de Junts

Si fem un repàs a alguns esdeveniments dels darrers mesos i dies, observem un clar patró. Junts vol guanyar crèdit entre el seu electorat i això només és possible si endureixen el discurs. Aquest patró també es manifesta en la reacció d'ERC, que ara explota la idea que Junts s'ha radicalitzat.

L'últim exemple és d'ahir mateix. Amb l'aprovació al Congrés de la proposta de Junts per lluitar contra la multireincidència, ERC s'ha llançat a dir que Junts està alineat amb Vox i el PP. Això és cert, però només és un miratge.

Si hom escolta la intervenció d'ahir d'Ortega-Smith per justificar el vot de Vox, sembla impossible considerar que estiguin en un mateix bloqueig. El diputat de Vox va parlar que Puigdemont era el veritable “multireincident”, que a Junts són uns hipòcrites, etc. Per part seva, el PP no va tenir paraules molt més amables cap als de Puigdemont.

En realitat, que ERC vinculi Junts amb la “dreta espanyola” és un peatge que els juntaires han de pagar si volen competir amb Aliança Catalana. Hem tingut més exemples. Vet aquí la presumpta concessió de competències migratòries que va aconseguir Junts o la negativa al repartiment de 'menes'.

A Junts són plenament conscients que el compàs de la dreta catalana – aquest és el seu negociat – el marca Sílvia Orriols. De rebot, això fa que AC sembli tenir un grup parlamentari fantasma al Congrés dels Diputats. I això no només ho va assenyalar ahir ERC, fins i tot ho va fer Vox.

Per les seves reaccions els coneixereu

Davant l'acusació d'aliar-se amb la dreta espanyola, l'única resposta que queda a Junts és la que va donar ahir Míriam Nogueras. En una intervenció a TV3, Nogueras va compartir el que serà el nou manual de l'estil de l'argumentari de Junts.

Aquest argumentari consisteix a dir que ells no formen part de cap “bloc espanyol” perquè no accepten lleis que envaeixin competències catalanes:

Aquesta resposta de Junts podrà resultar relativament eficaç en els debats que sentirem durant les pròximes setmanes. A més, com passa amb els lloguers, els de Puigdemont podran diluir l'assumpte en la seva negativa a intervenir el mercat del lloguer. Però hi ha una cosa que Junts no podrà negar: que es fan més de dretes.

Com és natural, això no ho admetran i cridaran als quatre vents. Per contra, això queda constatat a la reacció d'ERC i els partits progressistes. Aquesta reacció no és altra que posar en marxa la màquina del “feixisme”, “ultradreta”, “estan al servei dels rics”, etc.:

En definitiva, un cop enfonsat el processisme, Junts i ERC busquen el seu nou lloc. En el cas dels republicans, necessiten un espai perquè el PSC no els devori encara més. I en el cas dels juntaires, perquè AC no els devori en el futur.