David Rabadà i Vives

Imatge de l'articulista David Rabadà i Vives
e-mail icon
linkedin icon
x icon
wikipedia icon

David Rabadà i Vives (Barcelona, 1967), paleontòleg i divulgador científic, es va doctorar en Ciències Geològiques l'any 1995 per la Universitat de Barcelona treballant en diferents projectes científics en el CSIC.

 

Ha publicat multitud d'articles tècnics sent els últims molt crítics amb algunes interpretacions realitzades per l’equip d’Atapuerca. Ha rebut els premis Fundació Eduard Fontseré (1996), l'esment especial en l'UPC de Ciència-ficció (1999), l'Albert Pérez Bastardas (2003)el Premi de Natura Ciutat de Valls (1992 i 1995), el Ciutat de Viladecans de narrativa com finalista (2005) i del Premi Guillem Bellavista també com finalista (2021).

 

Li han publicat els llibres Un Déu per als Ignorants (2000), Les Cinc Cares de la Terra (2005), Educar, educamos todos (2007), Quién fracasó con el Fracaso Escolar (2008), Cristo Mito al Desnudo (2015), COVID19, Crisi i Oportunitats (2020), Prejuicios y Evolución Humana (2020), Evolució a la Terra (2022), La Palma Bonita (2022) i La Mirada de Islandia (2023).

 

Ha estat coordinador i autor en diferents obres com Ciències de la Terra i del Medi Ambient (2008), Històries (2006), Homenaje al Dr. José Gibert Clols (2016), i finalment del llibre La Educación Cancelada (2022). Actualment, és professor de Ciències Geològiques, acadèmic de l'ACVC i cap de premsa de Professors de Secundària. I ara també escriu articles d'opinió a e-Notícies.

 

Els meus llibres

Dues estudiants assegudes en una aula amb una pissarra plena de fórmules matemàtiques i símbols darrere seu.
Un noi amb ulleres llegeix un llibre en un fons rosa amb línies fosques.