El neandertal que portem a dins

Suposar la vida neandertal com un passat fosc i tenebrós ha estat el producte dels prejudicis d'uns altres obscurantistes, alguns sapiens actuals. Sapiens i neandertals van conviure per Europa entre 2.600 i 5.500 anys. El tema és que sempre se’ls ha pensat molt diferents i potser la cosa ha d'analitzar-se d'una altra manera. Durant els anys setanta alguns paleontòlegs descrivien els neandertals com una varietat de la nostra pròpia espècie, com a Homo sapiens neanderthalensis. És clar que sense ADN neandertal tot era una teoria sense fonaments genètics i on es barrejaven els dos famosos conceptes d’espècie, el biològic i el paleontològic, és a dir, ous amb castanyes.

Avui dia la genètica està penetrant en el registre fòssil i les seves conseqüències obliguen a revisar conceptes que semblaven inamovibles. Un, i molt important en evolució, és el d'espècie paleontològica. Aquí les troballes d'ADN fòssil neandertal animen a revisar aquest concepte, ja que indiquen que els neandertals van arribar a Àsia i que es van creuar amb sapiens i altres varietats d’Homo detectats per genètica, estem parlant dels denisovans.

A més l'ADN trobat en una cova de Sibèria era mescla de neandertals i denisovans com també s’ha trobat ADN neandertal en ossos d’uns sapiens de fa uns 40.000 anys. Cal preguntar-se davant aquestes troballes, ¿quina relació existeix entre sapiens, neandertals i denisovans? ¿és vàlida aquesta última espècie amb els pocs fòssils trobats? ¿son aquests tres grups humans espècies independents? I finalment, ¿quines conseqüències implica tot això davant la discutida extinció dels neandertals? Doncs tot té la seva resposta.

La pregunta clau és quin nivell de semblança admetem per a cada espècie per tal de situar el límit entre elles. I és clar, la frontera entre espècies se'ns enterboleix quan augmentem el zoom sobre la línia. És a dir, la variabilitat dins d'un grup és sovint tan àmplia que alguns individus es confonen en el marge d’altres espècies. Per exemple, els gossos son tan diversos que en algunes varietats s'assemblen als seus pares primigenis, els llops.

En fi, que hem estat nosaltres els qui volem classificar la naturalesa en grups precisos, però en realitat no existeix una línia de màxima precisió que els separi. El químic Xavier Duran deia en el seu llibre El Cervell Polièdric que «potser descobrim les lleis de la naturalesa perquè encaixin en la nostra percepció». I certament la naturalesa és molt diversa i no resulta classificable amb precisió. Som els humans els qui pensem models que s'ajustin a la realitat per a fer-la més comprensible. El concepte d'espècie resulta un clar exemple, com també el de vida.

El problema és que un model, com l’espècie, no és la realitat, més aviat una manera d'intentar comprendre l'entorn. Ara, i a partir d'aquesta idea, trobarem la resposta a les relacions evolutives entre denisovans, neandertals i sapiens. La comprensió global d'un assumpte científic aconsegueix la seva plenitud quan un sap expressar-lo amb un llenguatge pla. Aquest fet indica idees clares. Jorge Wagensberg deia irònicament que una «espècie és una individualitat viva d'individus vius obstinats a continuar vius», una cosa poètica que significa que una espècie és una unitat evolutiva, sigui fòssil o actual.

Ara sols cal cenyir-se als fets, ordenar-los sota la lògica de causa i efecte, i finalment proposar la interpretació més d'acord amb tot l'anterior. Així es regeix en un ampli sentit el mètode científic. I és que la ciència requereix d'una visió de 180 graus per a ser objectius (unitat evolutiva). Si la tenim de 30 graus sols veiem una part on pesen els prejudicis (espècie paleontològica), si ens passem de 180 ens imaginem què tenim darrera del clatell i fem ciència-ficció (arbres evolutius). Per tant anem als fets i a les respostes entre sapiens, neandertals i denisovans.

Un fet cabdal és que es va trobar ADN neandertal en ossos d’uns sapiens de fa uns 40.000 anys i que encara alguns sapiens actuals guarden gens de neandertal, per tant el seu encreuament va resultar fèrtil, i si dues varietats donen descendència fèrtil és que son biològicament la mateixa espècie. Això ens casa per primera vegada dues espècies paleontològiques, neandertal i sapiens, sota una sola de biològica. És a dir, Homo sapiens hauria de contenir dues varietats compatibles genèticament, la H.s.neanderthalensis i la H.s.sapiens, un fet que ens indica que els neandertals no es van extingir, sinó que van ser assimilats. El seu ADN en nosaltres és prova d'això. Com a màxim podríem dir que la varietat neandertal va ser assimilada per la sapiens i va desaparèixer. Avui dia sabem amb certesa que varietats de cànids medievals ja no existeixen, i no per això diem que s'hagin extingit els gossos.

Ras i curt unes varietats van ser assimilades per unes altres, i en aquest cas, sota els capritxos humans. Sapiens va absorbir a neandertal en un procés que va durar milers d'anys, però, i molt probablement, no va ser l’únic cas. Ençà els sapiens van començar a evolucionar prop el mig milió d’anys, hi havia altres varietats d’Homo per altres continents que avui dia no estan. Exemples en són els erectus finals, el garbuix dels sapiens arcaics, el de naledi, o els mateixos denisovans. Caldrà esperar a veure què hi diu la genètica a tot això.

Al respecte dels denisovans, i segons el seu ADN, sabem que es van creuar amb els neandertals arribats a Sibèria donant descendència fèrtil. Això de nou casem una altra espècie paleontològica, neandertal, amb una altra de genètica, denisovans, o Homo sapiens denisovensis. És a dir, que neandertal i denisovans haurien de considerar-se varietats d'una mateixa espècie biològica. Però si A=B i B=C, doncs C=A. És a dir, si genèticament sapiens i neandertal van pertànyer a una mateixa espècie, i neandertal i denisovans també, és que tots tres son varietats d'una mateixa espècie biològica, d'Homo sapiens.

En cas de no acceptar l’anterior, caldria canviar el concepte d'espècie biològica, negar l'ADN fòssil trobat i definir totes aquestes com a cronoespècies paleontològiques, és a dir, caure dins un marc il·lògic i allunyat dels fets evolutius. Doncs alguns experts defensen les tres espècies per separat, i fins i tot han insinuat que els neandertals de la Sima de los Huesos haurien de ser-ne una quarta de diferent. Per sort durant el gener de 2019 va arribar una troballa que deixava denisovans, neandertals i sapiens com a varietats d'una mateixa espècie biològica. Així s'anunciava que en el genoma de persones asiàtiques actuals, i per tant sapiens, es trobaven petjades de l'hibridisme entre neandertals i denisovans. A més es va presentar una mandíbula procedent dels altiplans del Tibet com pertanyent a un denisovà de més de 160.000 anys d'antiguitat.

El treball també exposava que els denisovans es van escindir dels neandertals fa uns 450.000 anys, data que coincideix amb l'especiació dels sapiens arcaics per diferents continents. És més, els autors de l'article, i sobre la base de l'ADN trobat en les restes tibetanes i el genoma asiàtic, concloïen que denisovans, neandertals i sapiens moderns es van creuar en diferents ocasions donant descendència fèrtil. I cal afegir que un article del Science Advances de febrer de 2020 descrivia que els aborígens d'Oceania, Homo sapiens, havien heretat gens dels denisovans. Era més que obvi que les tres varietats es van creuar entre si donant descendència pròvida, i esdevenint la mateixa espècie biològica, Homo sapiens. Això no volia dir que anessin totes elles iguals, ja que cada varietat conservaria els seus trets físics, psíquics i fins tot les seves diversitats culturals.

En resum, i per acabar aquest capítol, respondrem ras i curt a les preguntes inicials. És vostè neandertal? Sí ¿Quina relació existeix entre sapiens, neandertals i denisovans? Són la mateixa espècie biològica ¿És vàlida aquesta última espècie amb els pocs fòssils trobats? No ¿Son aquests tres grups humans espècies independents? No. I finalment, ¿quines conseqüències implica tot això davant la discutida extinció dels neandertals? No es van extingir, nosaltres els portem a dins.