El sindicat USTEC, en el punt de mira pel fracàs educatiu de Catalunya

Una de les característiques de l'esquerra contemporània és que no contempla les coses de manera separada. Tot està connectat i qualsevol causa social és el reflex d'un problema molt més gran, des del capitalisme fins al medi ambient i passant per la pobresa. Mentrestant, les causes socials més properes es degraden.

I entre tots els problemes de proximitat que ara té Catalunya, en destaca el de l'educació. Com explicàvem a E-Notícies la setmana passada, els mals resultats del sistema educatiu català han estimulat un debat ideològic sobre el model educatiu. Però la veritat és que el debat va molt més enllà d'una qüestió pedagògica. De fet, s'ha convertit en un debat polític on hi ha assenyalament directe entre els actors involucrats.

PISA: el disparador del debat

En el cas de Catalunya, l'impacte que va suposar l'informe PISA va portar molts a alçar la veu contra el teixit educatiu que hi ha darrere del “model educatiu per competències”.

A més del Departament d'Educació, en aquest teixit també hi ha ens com la Fundació Bofill, l'Associació Rosa Sensat o la Fundació Pere Tarrés. Així ho denunciava la nova veu crítica contra el pedagogisme, Damià Bardera, que parlava directament de “lobbies educatius”:

I un dels darrers ens a apuntar-se al debat político-educatiu ha estat el sindicat USTEC. La setmana passada, per exemple, USTEC era notícia perquè havien promocionat els “dimarts amb Palestina”. Es tractava d'una mena de recol·lecció de fons mitjançant la venda de samarretes en suport a Palestina:

Molts van posar aquest cas com a exemple que l'educació catalana s'involucra en tota mena d'assumptes universals mentre els resultats cauen en picat. Tot i que el més destacat és que el sindicat, que va aconseguir gairebé 270 mil visualitzacions amb aquesta publicació, no va permetre les respostes a les xarxes socials.

El sindicat USTEC i totes les causes possibles

Segons expliquen a la seva pàgina web, USTEC "no només lluita per un model d'ensenyament públic, de qualitat, democràtic, laic, sinó també per un tipus de societat no excloent, solidària i participativa". Es tracta del sindicat majoritari de mestres i un dels que va pressionar per destituir l'exconseller Cambray. No parla, doncs, en nom de tota la comunitat educativa.

Aquests dies, un dels seus líders, Andreu Mumbrú, coordinador sindical i expolític, ha estat molt activat en xarxes, protagonitzant agres polèmiques amb altres veus del sector educatiu. A les seves publicacions i textos, Mumbrú planteja el risc del “discurs educatiu reaccionari”, del “model neoliberal”, la “ultradreta”, etc.

Segons sol explicar, el seu model passa per augmentar els recursos, alleugerir la càrrega laboral dels professors i “restaurar la democràcia i la pluralitat als claustres”. Així mateix, tampoc no perd ocasió per denunciar que l'informe PISA és defectuós de fàbrica.

Segons explicava en una peça publicada el desembre del 2023, l'informe PISA reflecteix com “el neoliberalisme s'encamina cap a una deriva neoautoritària” que només persegueix “l'eficiència econòmica”. En aquest sentit, Mumbrú accepta que alguns excessos pedagògics han servit per apuntalar aquest neoliberalisme i estimular una contrareacció, diu, “elitista” i d'ultradreta.

La solució que ofereix a tot aquest panorama – autodiagnosticat – és una “repolitització de la qüestió educativa des d'una aposta igualitarista, popular i democràtica que garanteixi l'emancipació de tot l'alumnat i estigui en mans dels treballadors (dignificant-ne la tasca)”. En fi, més enllà dels termes, aquesta és una postura clàssicament sindical que demana més finançament:

Aquestes paraules no van agradar a Xavier Massó, una de les veus més contundents contra el model educatiu imperant. Secretari general del sindicat majoritari de professors, aspepc, Massó ha estat molt clar diverses vegades. "L'educació per competències ha estat un error garrafal" i "l'escola ha renunciat a ensenyar", ha dit, per exemple, Massó.

I davant de les paraules de Mumbrú, Massó denuncia que “és molt mala idea permetre que un impresentable carregui tota la seva mediocritat contra la ultradreta”. Segons Massó, “l'enemic és comú” i la solució no passa per posar en circulació enormes homes de palla:

I els ciutadans carreguen

Aquesta polèmica reflecteix que el trencament del sistema educatiu català és estructural, començant per les acusacions creuades entre sindicats, professors i lobbies. De fet, aquests dies un altre il·lustre especialista en educació, Gregorio Luri, donava un titular demolidor en una entrevista per a ABC. "Catalunya segueix amb el seu dogma, que l'escola catalana és una escola d'èxit", deia.

"El 30% dels alumnes catalans de quinze anys surt de l'escola sense comprensió lectora, incapaços de resoldre operacions matemàtiques elementals i d'escriure", afegia Luri:

En definitiva, la polarització política ho devora tot al seu pas. I com passa amb tants altres temes (seguretat, habitatge, transport, etc.), els més perjudicats són els ciutadans corrents, que no viuen als llimbs de les reivindicacions infinites. De moment, els resultats educatius ja hi són aquí i ningú - sobretot als promotors del model - li falten raons per justificar-los o matisar-los.