Rodalies, un problema real a Catalunya més enllà del soroll polític

És innegable: el soroll polític no fa més que augmentar. La corrupció assola el PSOE, la resta de partits amenacen amb mocions de censura fantasma i certs sectors de l'esquerra intenten monopolitzar el debat de l'habitatge. Alhora, cap fenomen internacional ens és aliè, des de Palestina fins a Ucraïna i passant pels boscos de l'Amazones. Però el cas és que els trens a Catalunya funcionen cada cop pitjor.

Aquest és un dels pintorescos efectes de l'actual manera de fer política. La sensació d'estar implicat en els grans esdeveniments és màxima, a canvi, això sí, de no estar implicat en els infants.

Això fa que hi hagi gent sincerament més preocupada per “l'onada reaccionària global” (Joan Tardà) que per no poder accedir a un lloguer. I amb això, la manca d'unitat d'acció entre els actors polítics és clamorosa. Rodalies n'és un bon exemple.

Degoteig d'incidències

Diumenge passat va ser un dia de (més) incidències a Rodalies. Ni més ni menys que sis línies van patir algun tipus de problema, cosa que va dificultar en gran manera la mobilitat ciutadana. I com és habitual, els llocs afectats es destaquen per ser zones populars, com ara Molins de Rei, Martorell o Rubí.

Així mateix, les obres a Roda de Berà tornaven a complicar la vida als ciutadans del Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre. Davant d'aquest problema, els veïns només poden optar per un servei alternatiu que funciona malament o bé per agafar el cotxe. En el cas de Tarragona, arribar fins a Barcelona esdevé una activitat que oscil·la entre la impotència i l'arbitrarietat de tenir sort.

En aquest sentit, també és pintoresc que el protagonisme del discurs climàtic no comenci per garantir uns transports públics eficaços. I és que, alhora que es posen traves a la circulació dels cotxes, el transport públic funciona malament. Ara bé, això no és cap obstacle perquè els líders polítics aprofitin la situació.

El relat, el primer

Diumenge, el mateix dia de les incidències, l'expresident Puigdemont no perdia l'oportunitat per escriure un dels seus missatges llargs en xarxes socials. Fent un elemental joc de paraules, Puigdemont va parlar que “aquesta és la normalitat que pregonen els dependentistes que avui manen a Espanya, Catalunya i Barcelona”.

I tampoc no perdia l'ocasió per vincular la situació de Rodalies amb Salvador Illa i les seves visites al Rei, Felip VI. “Hi ha alternativa i no ens resignarem, ni ens quedarem a casa”, va concloure Puigdemont, avançant la campanya electoral:

Típicament processista, aquest discurs obvia el fet que Junts, ERC i la CUP han governat Catalunya durant tota una dècada. Tot i que aquesta actitud no és exclusiva del processisme. També l'unionisme busca treure rèdit electoral aquesta xacra que pateixen els ciutadans.

Fa un mes, per exemple, el líder del PPC, Alejandro Fernández, també parlava del problema de Rodalies en termes de crítica política. Però al capdavall són els ciutadans els que acaben carregant amb el problema, que en la majoria dels casos desconnecten dels debats partidistes.

Un traspàs amenaçat amb una vaga

D'altra banda, l'única cosa que se sap del traspàs de Rodalies és que es produirà el gener del 2025, que en realitat serà una empresa mixta entre l'Estat i la Generalitat. Entre les moltes promeses d'Illa per a aquesta legislatura, culminar el traspàs de Rodalies és una prioritat.

Però, d'entrada, el traspàs comença malament i els sindicats ja han amenaçat amb vagues. De moment, el comitè d'empresa de Renfe ha demanat de constituir una comissió de conflictes laborals com a forma de pressió. Si no hi ha un acord amb la Generalitat i el Ministeri de Transports, els treballadors ja avisen que aniran a la vaga.