Jesús Vázquez ('La Noche de los Récords'): 'L'audiència ara no és tan important'

Jesús Vázquez ha tornat a Telecinco com a presentador de 'La Noche de los Récords' en la nit de dimecres. Participants arribats de diferents països del món posen en aquest format a prova la seva destresa, fortalesa mental i física, agilitat, reflexos i habilitats. Tot per fer realitat el seu somni: aconseguir un títol de Guinness World Records.

En una entrevista amb TVeo, Jesús Vázquez revela com afronta aquesta nova etapa al capdavant de 'La Noche de los Récords'. El presentador també  fa un repàs a la seva carrera i valora l'actual etapa de Telecinco.

Què és el primer que penses quan t'ofereixen 'La Noche de los Récords'?

Després de tants anys, a Mediaset sobretot, i fent tants formats diferents, des de concursos, talents... aquest programa és únic. No és un altre talent, no és un concurs, no és un talk show, sinó que és un programa únic en el seu gènere, bàsicament pel que és en si el Guinness World Record. El primer que vaig pensar és: 'Fixa't, Jesús, una altra vegada. Quan ja creus que ho has presentat tot a la vida, apareix un programa que mai vas pensar que t'arribaria, en el qual veuràs gent fent coses que ningú més al món pot'. Per això de primeres em va semblar un desafiament, també per anar a gravar-lo fora d'Espanya amb un equip bàsicament italià.

Nosaltres vam arribar allà i érem un petit grup d'espanyols amb el desplegament que té Mediaset Itàlia. Érem com els gals d'Astèrix, un petit grup d'espanyols entre un equip enorme d'italians. Per fer aquest programa es van necessitar més de 200 persones, ja que muntar i desmuntar certes estructures gegantines triga molt de temps i necessites centenars de persones. Jo tenia a Yolanda, que era la meva directora espanyola, però quan ens posàvem a gravar a mi em parlava un italià per l'auricular. A més, tenia molt caràcter. Hi havia dos regidors italians, i jo al principi estava tan nerviós que vaig demanar un espanyol, però després em vaig relaxar, em vaig fer amic d'ells, i vaig gaudir molt l'experiència de sortir d'Espanya. Per això van ser moltes les raons per les quals vaig acceptar el repte, la primera d'elles fer alguna cosa que mai havia fet.

Al tenir contracte de cadena amb Mediaset, t'ofereixen programes i tu decideixes o com funciona?

Després de tots els anys ja tenim un enteniment. Ells saben els programes en els quals jo em sento còmode, i ells també em mantenen per quan arriba un format d'aquestes característiques, un que sigui una gran inversió o una gran aposta de la cadena. A ells els agrada tenir sempre una persona com jo, que té una trajectòria bastant blanca i que, encara que he fet de tot, des de 'Supervivientes' fins a 'Mujeres Hombres y Viceversa', la imatge que jo projecto a Mediaset o la que volen tenir ells de mi és que en qualsevol moment em puc posar al comandament d'un programa blanc, familiar, que el pugui veure des d'un nen a un avi.

Tenim molt bon enteniment, fa poc vam estar fent '¡Allá Tú!' i gairebé sempre el que m'ofereixen m'agrada, i si no m'agrada li dono la volta i me'l prenc com un repte. Recordo quan Paolo Vasile em va oferir 'Mujeres Hombres y Viceversa', que se'm va parar el cor perquè era entrar en un món que jo, francament, no controlava. No havia fet programes d'aquestes característiques, però després vaig anar a casa, ho vaig pensar millor i em vaig dir: 'Prova-ho'. I al final m'ho vaig acabar passant bé i va ser una experiència.

Menciones 'Supervivientes', que està produït per Cuarzo, com 'La Noche de los Récords'. T'agradaria tornar a presentar-lo?

Estic en un moment de la meva vida en què ja no truco portes, espero que em truquin a mi i ja dic sí o no. Ja he fet gairebé de tot. Els que fan ara 'Supervivientes' són un grup molt gran de presentadors, i en la meva època érem només dos: Mario Picazo que estava a l'illa, al qual després va substituir Eva González; i jo des de plató. Abans només hi havia una gala setmanal, era un altre món. Jo vaig ser molt feliç fent 'Supervivientes', però és veritat que fer-ho ara seria tornar al mateix, i ara mateix m'interessa provar coses que no he fet.

Amb 'Bailando con las estrellas' vas dir que aquest era l'únic format que et quedava, però ara arribes amb 'La Noche de los Récords'. Què és el que realment et queda per fer?

Realment no ho sé, la pròxima vegada em quedo calladet[riu]. Aquest programa és que no el tenia ni al cap, sabia que existia el format, perquè es fa a mig món, però mai vaig imaginar que acabaria aterrant a Telecinco i molt menys que me l'acabarien oferint a mi. El que vingui en un futur, no ho sé. També estic en una època personal en la qual vaig a complir 60 anys, i vull començar a prendre'm la vida d'una altra manera.

He lluitat molt en la meva carrera, per tenir una bona trajectòria, però de sobte, quan compleixes anys les coses importants canvien de lloc. Per a mi ara el més important és viure, l'èxit ara és tenir temps per poder fer el que em doni la gana, com viatjar amb el meu marit. Si jo aconsegueixo això, ja hauré aconseguit tot l'èxit, perquè si jo demà tanco la porta i no em veieu mai més, seguiria vivint igual de feliç, a casa meva, fent plans... la meva vida no canviaria res i aquest per a mi és el major dels èxits.

M'encanta la tele, i cada vegada que em posin un caramel davant diré que sí, perquè quan fas una feina que t'agrada no et pots resistir. Però al final és una feina, has de dedicar-li hores, aprendre't guions, estar al teu lloc, resoldre situacions... A partir d'ara, tot el que vingui, amb calma: què em ve de gust? Ho faig. Què no? Doncs diré que no em ve de gust gaire.

En aquest nou programa, el fet d'estar amb persones que superen els seus límits contínuament t'ha inspirat, o canviat la forma de veure la vida?

Jo comulgo molt amb aquesta idea, sempre he pensat que cal apuntar a l'infinit per arribar a la Lluna i sempre he anat a per totes. Jo em sentia molt identificat amb tota aquesta gent que va tenir handicaps de petits, problemes, i que van decidir lluitar per sortir endavant. Jo dono una imatge de noi tou i sembla que mai he trencat un plat, però m'han passat coses terribles, algunes les sabeu perquè s'han fet públiques.

Al llarg de la teva carrera les audiències han canviat molt, i has fet un al·legat que ara s'haurien de mesurar d'una altra manera. Com les vius tu actualment?

El share que existia abans ara ja no existeix, ni tan sols en el futbol. No és que importi menys, però hem anat canviant la percepció del que és el share. Evidentment, tothom vol guanyar la seva franja, però si no la guanyes, ja no és tan greu. Almenys per a mi. I és una sensació que comparteixo amb gent de l'empresa. L'audiència ara no és tan important i bé, si quedes segon, la corba no ha anat malament, tenies més publicitat que el de davant... de sobte hi ha arguments que serveixen per suavitzar el fet de no liderar la franja.

Vaig a confessar una cosa: fins fa un any veia les dades d'audiència cada dia, però ja m'he tret. No miro l'audiència, excepte la meva[riu]. La realitat és que només ens interessa a la gent del sector. Tinc molts amics i no saben res d'audiències, ni les interessen, ni les miren. Cal relativitzar perquè a vegades estem obsessionats dins de la tele amb un número i fer un programa és molt més que un número. A més, cal comptar també amb les altres formes de difusió i amb com ha canviat el consum.

Com valores aquesta nova fase de Telecinco, tu que has estat en totes les etapes?

No em correspon a mi valorar perquè no sóc qui pren aquestes decisions, però crec que seguim sent una tele molt fresca, molt actual i molt enganxada a l'actualitat. Les variacions que han volgut fer els responsables, que per això els paguen, fetes estan. Seguim mantenint una imatge que no ha canviat tant. Ens agrada explicar i veure com viu la gent davant situacions extremes, o en una casa, o quan la seva parella li és infidel... això és un segell de Telecinco que no s'ha anat amb el canvi. No hauria estat bona idea donar un gir complet al canal, hi ha algunes senyes que ens identifiquen.

Després tenim formats, com els que faig jo, com 'Bailando con las estrellas', que són grans formats de prime time i l'audiència també ve a veure'ns. La meva valoració és que les coses van per on han d'anar i les dades crec que van millorant, perquè m'ho han dit. Hem passat el nostre moment, totes les cadenes ho passen, són cicles. A vegades es baixa i altres es puja. Hem tingut aquesta petita crisi, però estem començant a pujar.

Tornarà 'Bailando con Las Estrellas'?

No ho sé exactament, però es considera com a possibilitat la tornada d'estiu. S'anava a fer abans, però per motius d'estructura de programació de la cadena no s'ha pogut fer i ho volen fer abans que acabi l'any.

Quin creus que ha estat el teu rècord al llarg de tots aquests anys?

Vaig trepitjar aquests estudis (els de Telecinco), antics Estudis Roma, l'any 90, i des de aleshores no he parat de treballar. Segueixo el 2025 aquí assegut. Per a mi això és un rècord. Crec que sóc l'únic presentador que queda que va estar en la primera etapa, per la qual cosa això suma un altre rècord. He entrat i he sortit a altres cadenes, però sempre he tornat a Telecinco com el fill pròdig.

De tots els programes que has fet al llarg de la teva carrera, quin és el més recordat?

Sempre em pregunten casualment pels meus programes favorits. 'Hotel Glam' hi ha gent que em segueix parlant d'ell, de 'Gente con chispa', que el feia a les autonòmiques, i el de les caixes, és a dir, '¡Allá tú!'. A tots ells els guardo un afecte molt especial perquè vaig ser molt lliure, feliç, no estava subjecte a un guió i feia i deia el que em donava la gana.

Creus que avui podria tornar 'Hotel Glam' a la televisió?

Vaig proposar el seu retorn fins a la sacietat, però a dia d'avui seria difícil fer-ho. Vivim temps complicats i abans es feien coses molt boges que avui en dia no sé si vindria gent d'aquesta que li encanta posar querelles.