Europa Press Els roviristes d'ERC tiren de postureig amb amenaces al PSC
El processisme competeix entre si per veure qui es fa el més dur amb Salvador Illa i el PSOE
Amenaçar de tombar el PSC o Pedro Sánchez cotitza molt car entre el processisme. És un fenomen natural: és el resultat que Junts i ERC han vist com els socialistes es feien amb el poder. Aquesta mateixa setmana, per exemple, Junts tornava a enredar-se a si mateix coquetejant amb una moció de censura a Sánchez.
En el cas d'ERC, aquesta situació la manegen amb prudència perquè, al capdavall, si Illa és president és gràcies a ERC. Alhora, però, els republicans no poden desatendre del tot l'electorat nacionalista fent la sensació de ser una comparsa del PSC. Això explica que algunes candidatures a presidir ERC facin amenaces més o menys explícites de tombar l'acord de govern amb el PSC.
Illa haurà de bregar amb la nova directiva d'ERC | Europa Press
Amenaces (en plural)
L'últim a apuntar-se a aquest postureig ha estat el candidat de Rovira, Xavier Godàs, de la candidatura de Nova Esquerra Nacional. En una interessant entrevista per a El Periódico, Godàs no ha estalviat paraules per mostrar un perfil fort. "El nivell d'exigència[al PSC]serà tal que hi haurà una cosa que canviarà moltíssim: si nosaltres presidim ERC, no ens farà por fer trontollar governs", diu Godàs.
El candidat de Rovira - ell renega de l'etiqueta de “rovirista” - va més enllà i no només adverteix el PSC, sinó també Sánchez. Godàs explica que ERC ja ha pagat moltes factures i que ara volen “cobrar-les”, encara que impliqui tombar governs (en plural). De fet, es mostra molt optimista davant d'aquesta estratègia perquè diu que aspira a tornar a governar “a través de victòries, no a través de negociacions”.
També hi ha amenaces per a Sánchez | Europa Press
Amb aquestes paraules (i les maniobres de Junts per altra banda), assistim al reajustament polític i ideològic del processisme. De moment sembla que passa per una actualització del maximalisme per veure qui es queda amb el trofeu de partit català més dur amb Madrid. La CUP, per exemple, també apel·la a "l'independentisme popular" i a nous embats democràtics.
Fins ara - i per incompareixença d'una ERC agonitzant a la seva pròpia guerra interna - aquest trofeu el tenia Puigdemont. Però progressivament es va fent més evident que l'amnistia ha inutilitzat Junts a través de la situació personal de Puigdemont, que no és ni cap de l'oposició.
Més notícies: