Yahya Sinwar, el 'carnisser' de Hamàs que ni l'esquerra reivindica després de morir

Israel va confirmar aquest dijous l'assassinat del líder polític de Hamàs, Yahya Sinwar, després d'una operació militar a Gaza. L'atac israelià tenia com a objectiu la liquidació de tres militants de l'organització terrorista palestina, però un cop finalitzada es van trobar per sorpresa amb el cadàver de Sinwar. La confirmació de la seva mort ha causat una gran satisfacció no només al bàndol israelià, sinó també a molts països àrabs.

Crida l'atenció que aquesta vegada ni tan sols l'esquerra ha gosat lamentar la mort d'aquest personatge amb un sinistre passat. A més de ser el cervell dels atemptats del 7 d'octubre del 2023, va exercir durant dècades el terror entre la població palestina.

Sinwar representava la facció més despietada de Hamàs, i el seu ascens després de la liquidació d'Ismail Haniya va allunyar les esperances d'una resolució del conflicte. Si la desaparició de Haniya obria una gran incertesa a la regió, la mort de Sinwar és en canvi llegida com un punt d'inflexió que podria precipitar la fi de la guerra. La seva figura encarnava no només l'islamisme més radical que somia amb la desaparició d'Israel, sinó també l'estat de terror imposat per Hamàs a Gaza.

De refugiat a terrorista

Yahya Sinwar va néixer al camp de refugiats de Khan Younis a Gaza, al si d'una família de desplaçats durant la guerra araboisraeliana del 1948. Això hi va forjar una personalitat implacable moguda per l'odi a Israel i el compromís infrangible amb la causa palestina. Després de cursar estudis àrabs a la Universitat Islàmica de Gaza, a finals dels vuitanta va fundar l'aparell de seguretat de Hamàs (Majd).

Com a capitost d'aquesta estructura va dirigir amb mà de ferro la identificació i la liquidació de palestins sospitosos de col·laborar amb Israel. Majd va ser una peça clau en la tasca de disciplinament de la població palestina als territoris ocupats, on Hamàs exerceix des de fa dècades un autèntic estat de terror. Sinwar va combinar aquesta faceta amb diverses activitats terroristes que van portar al seu arrest i reclusió el 1988.

Tot i ser condemnat a quatre cadenes perpètues, va ser alliberat el 2011 gràcies a un intercanvi de presoners. El seu pas per la presó no només no el va estovar sinó que va endurir la fermesa, i va augmentar el prestigi entre els presos palestins i els membres de Hamàs. En sortir de la presó va escalar ràpidament a la jerarquia de l'organització, convertint-se en una figura clau per a la militarització del moviment.

El rostre del mal

A poc a poc Sinwar va anar desplaçant Ismail Haniya de la direcció de Hamàs, imposant una estratègia de l'escalada que va derivar en els atacs del 7 d'octubre del 2023. Durant els darrers anys s'havia dedicat a estrènyer llaços amb els països àrabs ia enfortir les capacitats militars de Hamàs per a una operació a gran escala contra Israel. Així es van desencadenar els atacs que es van saldar amb la mort de 1.200 persones i el segrest de 240 ostatges.

Ismail Haniya va assumir llavors les tasques diplomàtiques de la facció palestina per negociar la pau des de Qatar i Turquia, mentre que Yahya Sinwar es va quedar organitzant la resistència des de Gaza. La liquidació de Haniya va ser interpretada per molts com un error estratègic per part d'Israel que va enterrar les possibilitats d'una pau propera. En canvi, l'assassinat de Yahya Sinwar, que havia assumit el comandament absolut de Hamàs després de la mort de Haniya, és vist ara com una oportunitat.

Anomenat “la cara del mal” i “el carnisser de Khan Younis”, Sinwar havia exercit el terror entre la població palestina per aconseguir una adhesió sense fissures a la causa terrorista contra Israel. A més, era vist també pels països àrabs com una amenaça per a la pau a la regió. Ni tan sols l'esquerra, que sí que va lamentar l'assassinat d'altres líders de Hamàs o Hazbol·là, ha plorat la mort d'aquest personatge sinistre.