El sí d'ERC obre una nova etapa política a Catalunya plena d'incerteses

Catalunya tornarà a tenir un tripartit divuit anys després. L'aval de la militància d'ERC al preacord amb el PSC per a la investidura de Salvador Illa inaugura una nova etapa política a Catalunya basada sobretot en la incertesa. I és que moltes incògnites planegen ara mateix a l'aire: Quin paper jugarà ERC al nou govern? Quines conseqüències tindrà a la crisi interna tant d'ERC com del PSOE? Com afectarà la governabilitat a Madrid? Quin impacte tindrà a Junts i el futur polític de Carles Puigdemont? ¿Servirà per girar full en la política catalana després d'una dècada de Procés?

La primera conseqüència del sí de la militància d'ERC a l'acord d'investidura és el desbloqueig de la legislatura. Puigdemont intentarà boicotejar la investidura amb el seu retorn, però socialistes i republicans donen per fet que hi haurà govern.

En principi es descarta, doncs, la repetició electoral, encara que una altra cosa serà el grau d'estabilitat del nou govern i el got comunicant entre Catalunya i Madrid.

Govern Illa, o Govern Aragonès 2.0?

ERC va afirmar la intenció d'apuntalar el Govern Illa amb un suport extern. El PSC hauria demanat a Esquerra garanties d'estabilitat parlamentària a canvi de les concessions en el preacord d'investidura. Això vol dir que els republicans garanteixen el seu suport a les grans lleis que impulsi el nou govern català, i sobretot als pressupostos.

ERC s'hi ha compromès, però també n'ha supeditat el suport al compliment dels compromisos. Els equips negociadors han establert un calendari d'aprovació dels acords que el PSC haurà de complir si no vol veure compromesa la seva estabilitat. Esquerra ja ha dit que no li tremolarà el pols a l'hora de tombar els pressupostos d'Illa si les coses no hi van com ells esperen.

De moment, l‟acord presentat sembla més la continuïtat del govern de Pere Aragonès que el d‟un nou executiu amb personalitat pròpia. Es mantenen els pilars bàsics de l'anterior govern -acció exterior, feminisme, transició ecològica- i es preveu la creació de més guinguetes i més malbaratament. Ara caldrà veure quin marge de maniobra té el PSC de Salvador Illa per desfer-se dels lligams d'ERC i imposar la seva obra de govern.

El que és previsible és que el PSC respecti les àrees estratègiques i ideològiques d'ERC a canvi d'imposar un canvi en apartats com Interior i Economia. Un dels principals reptes del nou govern serà precisament capgirar la crisi migratòria i d'inseguretat que viu Catalunya. En aquest sentit, la Conselleria d'Interior podria ser la que mostrés una ruptura més gran amb el govern anterior.

L'altre factor d'influència seran els Comuns, que aconsegueixen salvar la seva crisi interna amb la seva entrada al nou govern. Passa el mateix que amb la CUP aquests darrers anys, i és que un partit marginal al Parlament aconseguiran condicionar les polítiques del govern. De moment ja han presentat els ítems del seu acord amb el PSC, amb l'habitatge i el fre als grans projectes com a senyal d'identitat.

Nou equilibri de forces

L'acord d'investidura condiciona de manera important la relació entre ERC i Junts . En optar pel PSC, ERC culmina un viatge iniciat el 2019 amb la investidura de Pedro Sánchez i que va seguir el 2022 amb la ruptura del govern independentista a Catalunya per part de Junts. Des de llavors la tensió entre els dos partits ha anat a més, i el pas fet ara per ERC anuncia la guerra total.

La prioritat per a Carles Puigdemont continua sent boicotejar la investidura d'Illa, i ho intentarà amb el seu retorn i probable empresonament. Però Junts també prepara una oposició infernal contra el PSC i sobretot contra ERC. Però aquesta nova situació també obre una divisió a Junts, entre el sector puigdemontista i els que creuen que ha arribat el moment d'un relleu.

Junts encapçalarà el front independentista de l'oposició que, juntament amb la CUP i l'Aliança Catalana, intentaran marcar de prop ERC. La seva estratègia passarà per assenyalar la submissió d'Esquerra i intentar aprofitar-ne el desgast a favor seu. Caldrà veure com el pacte ERC-PSC afecta la desmobilització de l'independentisme o si partits i entitats són capaços de tornar a mobilitzar els carrers.

L'altre pol de l'oposició serà el representat pel PP i Vox, que veuen aquesta legislatura com una oportunitat per créixer. Creuen que el nou govern no farà més que accentuar els problemes que arrossega Catalunya des de fa anys. I que malgrat no poder influir al govern, poden utilitzar l'altaveu del parlament per assenyalar aquestes contradiccions mentre l'esquerra continua enfonsant-se.

Legislatura marcada per les crisis als partits

La nova etapa a Catalunya serà crucial per a l'evolució de les crisis als partits. A ERC el sector de Marta Rovira surt reforçat després de l'aval de la militància a l'acord, però el sector d'Oriol Junqueras confia imposar-se al congrés del novembre que marcarà el futur immediat de la formació. A Junts el fracàs de l'estratègia de Puigdemont el deixa una mica més tocat i eixampla el sector que demana una transició per tornar a ser el partit d'ordre a Catalunya.

També els Comuns viuen un procés de lluita interna entre el colauisme i els iniciativers, que es podria resoldre amb un congrés els propers mesos. De totes maneres, el sector Ada Colau, que semblava perdre terreny davant de la vella ICV, ara surt reforçat amb el pacte de legislatura que inclou el no al Hard Rock . A més, hi ha el procés de refundació de la CUP, que s'ha mantingut al marge dels debats sobre la investidura i té cada vegada menys influència en la política catalana.

Finalment hi ha la crisi del PSOE, que aquesta sí que serà fonamental per al futur de la legislatura a Catalunya. Els barons demanen a Pedro Sánchez un Congrés Federal per sotmetre a votació la ruptura del sistema de finançament comú que ha pactat amb ERC. A més, el Govern segurament haurà de sotmetre el canvi del sistema de finançament a debat al Congrés amb el risc de perdre la votació i dinamitar la legislatura a Catalunya.

El fràgil equilibri PSOE-ERC-Junts

Totes aquestes crisis marcaran el futur de la legislatura a Catalunya, perquè depèn dels sectors que s'imposin els partits prendran un camí o altre. Però el que és clar és que el que passi a Madrid condicionarà i molt el que passi a Catalunya. Si el Congrés no avala el canvi del sistema de finançament, Illa no podrà complir el que havia promès a ERC, que es veurien obligats a prendre una decisió.

ERC i el PSOE ja han iniciat converses amb altres forces per assegurar l'estabilitat parlamentària al Congrés. Això és clau per assegurar la continuïtat del govern a Catalunya. Al rerefons hi ha també l'equilibri de forces entre el PSOE i ERC, i entre el PSOE i Junts.

Puigdemont podria tenir la temptació de fer saltar pels aires el Govern de Pedro Sánchez per afeblir el Govern de Salvador Illa. Tot són incògnites i incerteses en l'etapa que ara s'obre a Catalunya i que condiciona també la governabilitat a Espanya. Venen mesos molt moguts, que marcaran el futur polític de Catalunya i d'Espanya per bé o malament.