Tots contra mi: l'estratègia d'Oriol Junqueras per guanyar al congrés d'ERC

Les coses s'han complicat per a Militància Decidim, la candidatura encapçalada per Oriol Junqueras que arrencava com la favorita per imposar-se al congrés nacional d'ERC, el 30 de novembre. Els de Marta Rovira han passat a l'ofensiva i semblen estar guanyant punts . Però Junqueras continua confiant en les seves possibilitats, i vol aprofitar la guerra interna per armar-ne una estratègia contra tots.

Anem a pams. Oriol Junqueras ha armat una candidatura basada en el múscul de la militància i el municipalisme, fent èmfasi en la regeneració d'ERC contra el vell aparell del partit. La candidatura rovirista, en canvi, compta amb el suport de pesos pesants com Marta Vilalta, Pere Aragonès, Teresa Jordà i Josep Maria Jové, i figures històriques com Carme Forcadell, Joan Puigcercós, Joan Ridao i Joan Manuel Tresserras .

Això ha donat més presència a la candidatura de Marta Rovira i li ha permès prendre la iniciativa, controlar el relat i marcar l'agenda. La seva estratègia consistirà a portar el congrés al terreny ideològic de la confrontació entre l'ERC independentista, que ella representa, i l'ERC federalista d'Oriol Junqueras i Joan Tardà .

Els roviristes estan sent més eficaços a la batalla mediàtica, aconseguint traslladar la idea d'un Junqueras que va renegar de la independència i que utilitza les males arts per dirigir el partit. A més, compten amb un avantatge: si Junqueras no aconsegueix superar el 50% dels vots i hi ha una segona volta, els roviristes tenen més marge per establir aliances amb les altres dues candidatures sorgides dels sectors crítics.

Des de fora sembla que estan canviant les tornes. Però des de dins adverteixen del suport massiu amb què compta Oriol Junqueras entre la militància i que pot acabar decantant la balança a favor seu. Davant el setge a què està sent sotmès, Junqueras jugarà la carta del tothom contra mi, és a dir, aglutinar les bases al seu voltant davant de les amenaces externes.

Junqueras i el republicanisme integrador

En el pla estratègic, Junqueras apel·larà d'aquí fins al 30 de novembre l'ascendent que segueix tenint entre les bases per sumar suports davant del que anomena el "sector oficial" del partit. Com que s'està demostrant que al cos a cos té les de perdre, evitarà la confrontació directa i se centrarà a eixamplar la base de la seva candidatura. Sap que no li val sortir amb guanyar, així que collarà l'accelerador amb una campanya "emocional" de reivindicació de la seva figura davant de l'establishment d'ERC.

En el pla ideològic, no només no renuncia a la dicotomia independentisme-federalisme que planteja Marta Rovira, sinó que vol treure'n profit. És veritat que l'independentisme continua sent un valor mobilitzador, i no renunciarà a utilitzar durant la campanya conceptes com ara referèndum, autodereminació o república. Però Junqueras també creu que això té les seves limitacions i que, en canvi, la seva proposta de republicanisme integrador té un marge més ampli per sumar nous sectors.

Junqueras dóna per perduts els militants dels sectors crítics, molts dels quals fins i tot poden decantar-se per la candidatura rovirista com a vot útil contra ell. Però en canvi, està convençut que sí que existeix a ERC un ampli sector pragmàtic partidari d'eixamplar la base per créixer en aquesta nova etapa postprocessista. I que això li dóna un avantatge per concentrar a Militància Decidim el vot del republicanisme integrador, no estrictament independentista.

Junqueras és ERC

Finalment, Junqueras apel·larà a les ingerències externes dels enemics d'ERC que s'alien amb els sectors crítics per desgastar el partit. Aquests últims dies hem vist els afins de Puigdemont com Vicent Partal o Lluís Llach atacar durament Junqueras . I això ja va bé a Junqueras, perquè així es pot presentar no només com el candidat a qui tots volen derrotar (tots contra un) sinó també l'únic candidat que defensa ERC dels enemics externs.

Junqueras sap que el PSC genera molta animadversió a ERC, però que tant o més rebuig genera Carles Puigdemont. De fet, a la consulta del 2 d'agost sobre la investidura de Salvador Illa molts militants van votar 'Sí' perquè el seu desig de fastiguejar Junts pesava més que les reticències amb el PSC. El mateix pot passar al congrés, on Junqueras pot ser vist com un antídot contra Junts que no sembla tan clar en altres candidatures.

Al final, l'expresident sap que ha comès molts errors i que la seva figura està desgastada, però que per a molts Junqueras continua sent ERC. Que la seva candidatura ofereix un lideratge fort i reconeixible, per bé o per mal, davant de la indefinició de la candidatura de Marta Rovira. Un contra tots, aquesta és l'estratègia d'Oriol Junqueras per esgotar les seves opcions a un mes escàs del congrés nacional.