Carles Puigdemont parlant en un podi amb micròfons, sostenint papers a la mà, fons verd.
POLÍTICA

La possible tornada de Puigdemont va per llarg després de la nova estratègia del Suprem

Al final, serà el delicte de malversació el que decidirà el futur judicial dels condemnats per l'1-O

Ahir era notícia que el Tribunal Suprem es negava a aplicar l'amnistia a Junqueras i a diversos condemnats del procés. El secretari general de Junts, Jordi Turull, ho va celebrar, “Ja era hora”, va dir. Aquesta celebració revela quina és l'actitud que els processats han pres davant d'aquesta situació.

L'estratègia dels processats no és altra que esgotar els recursos davant del Tribunal Suprem per poder acudir al Tribunal Constitucional. Interpreten que el TC és la garantia que l'amnistia s'aplicarà. Ara bé, la decisió del TC no és una garantia absoluta que l'amnistia serà finalment efectiva.

Com en tantes altres causes que han involucrat el procés, la darrera paraula la tindrà un tribunal europeu. I en el cas de l'amnistia, l'estratègia del Suprem consisteix a remarcar que Europa no perdonarà el delicte de malversació. Això és el que han argumentat els fiscals de l'1-O, el jutge instructor (Llarena) i la sala segona (Marchena).

Carles Puigdemont a una conferència amb una bandera catalana de fons.

De fet, el jutge Marchena ho va tornar a deixar dit en la resolució d'ahir. “La conclusió contrària[perdonar la malversació]ens hauria obligat – o ens obligaria en el futur – a suscitar la qüestió prejudicial davant el Tribunal de Justícia de la Unió Europea”.

Això vol dir que es pot perdonar la rebel·lió, el terrorisme, la desobediència (Marchena va rebutjar un recurs de Vox en aquest sentit) i altres delictes. Però no la malversació. I no es pot perquè toca els “interessos financers de la Unió Europea”.

La qüestió patrimonial i financera és especialment sensible a la Unió, on cal bregar amb multitud de països que no estan involucrats amb les qüestions internes dels veïns. De fet, el comissari de Justícia Reynders va avisar que “miraran amb lupa” tot allò relatiu a la malversació, és a dir, a la butxaca.

Més dubtes sobre la possible tornada de Puigdemont

En què es tradueix tot això per a Puigdemont, Junqueras i la política espanyola i catalana? En essència, en una dilatació dels terminis de l'amnistia. I és que si alguna cosa se sap del cert sobre la llei d'amnistia és que va per llarg.

No és només que ara calgui esperar que el Constitucional resolgui els molts recursos d'inconstitucionalitat que té a sobre de la taula. També caldrà esperar que es pronunciï la justícia europea. En concret, el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE).

Muntatge de Carles Puigdemont mirant l'hora amb el Tribunal Suprem de fons

I tot apunta que els actors involucrats (el mateix jutge Marchena) presentaran recursos a Europa quan s'hagi pronunciat el Constitucional espanyol. Això encara dilata més els terminis perquè no els fa coincidir, de manera que l'estalvi de temps no és possible.

Per tot això, és difícil fer prediccions sobre quan tornarà Puigdemont. Segons l'actual Govern, podria tornar el segon trimestre del 2025. Però el seu advocat, Gonzalo Boye, va dir ahir davant els micròfons de RAC1 que “no tenen ni idea de dret”. Tot i això, Boye tampoc dona dates exactes sobre l'eventual retorn de Puigdemont.

Com a molt, diu que serà un període “bastant raonable” tenint en compte el “desafiament” que tenen al davant. I sobre si Europa els donarà la raó, Boye diu que la llei “s'ajusta sens dubte al dret de la Unió”. De moment, la setmana passada el TJUE va negar a Comín l'acta d'eurodiputat.

➡️ Política

Més notícies: