Immigració i seguretat, els deures per al nou Govern de Salvador Illa

A menys que la política catalana ens doni alguna de les seves sorpreses, és qüestió de temps que Salvador Illa arribi a Palau.

Com ja s'ha assenyalat, la seva presidència és molt significativa en la història més recent de Catalunya. Després d'anys de majories nacionalistes amb l'objectiu explícit – i inoperatiu – de la independència, Salvador Illa trenca aquesta dinàmica.

Per arribar fins aquí, però, les circumstàncies han estat com una muntanya russa.

Primer, una dècada de procés, politització de la societat i el subsegüent desengany, que ha pres la forma d'alts nivells d'abstenció entre els nacionalistes. Després, va arribar el 12M i la fi de la majoria indepe, que va portar ERC – un partit amb un futur incert – a donar suport als socialistes.

És a dir, que hi ha hagut molt de soroll polític durant, com a mínim, una dècada. Però aquest soroll no ha estat innocu.

Alhora que el procés ha desdibuixat les prioritats polítiques, Catalunya ha acumulat problemes fonamentals. Es tracta de problemes que haurien de ser previs a la disputa partidista i que són darrere dels canvis polítics.

Els canvis de Catalunya

Com passa a gran part d'Occident, Catalunya viu una elevada tensió migratòria.

Més enllà del debat humanitari, el cas és que aquesta pressió migratòria té efectes estructurals a les societats receptores. I són efectes que canvien completament la morfologia d'una societat.

Parlem, per exemple, de saturació de serveis públics bàsics, costos econòmics, inseguretat, dificultats d'integració, tensions socioculturals, etc. No hi ha res que es lliuri del declivi demogràfic compensat amb immigració.

D'entre tot aquest catàleg de problemes que provoca el desordre migratori, el Govern de Salvador Illa haurà de bregar amb dos. Són la inseguretat i la saturació administrativa, que sense anar més lluny ha portat l'educació i la sanitat públiques a una situació molt delicada.

Els reptes del president Illa

Pel que fa a la inseguretat, a E-Notícies ja hem explicat que el PSC està canviant el discurs. I si ho fa és perquè segueixen de ben a prop la realitat social de Catalunya. Cal esperar que el nou conseller d'Interior no caigui en el mateix error de Joan Ignasi Elena, que va ser atribuir el problema a les percepcions.

A més, els socialistes coneixen les dades perquè alguns provenen d'institucions que ells controlen.

L'Ajuntament de Barcelona porta dos baròmetres municipals seguits – desembre i juliol – col·locant a la inseguretat com a principal preocupació dels barcelonins. I encara que les dades no siguin extrapolables a tot Catalunya, hi ha altres ciutats catalanes, com Manresa, on la situació és molt similar.

Si els socialistes compleixen les seves promeses, en teoria desplegaran més agents de mossos (570 cada any, va dir Illa en campanya), crearan una unitat contra la multireincidència, enduriran el codi penal i dotaran de més mitjans la justícia. En línies generals, aquestes van ser les propostes del PSC, que fa cinc anys haurien estat durament criticades.

Pel que fa a la immigració, un dels darrers informes sociopolítics del CEO va posar sobre la taula el desencís dels ciutadans catalans.

Segons el CEO, gairebé la meitat de la població catalana creu que la immigració és excessiva, més de la meitat creu que les lleis migratòries són massa laxes i el 60% consideren que els immigrants reben més del que aporten. Fins i tot els partits progressistes tenen un electorat desencantat amb la immigració.

En relació amb la immigració, ha quedat constatat que el creixement demogràfic està portant al límit les capacitats assistencials de la 'Catalunya dels vuit milions'. Diversos organismes així ho han assenyalat, començant pel Síndic de Greuges, que ha percebut un notable creixement de denúncies.

Per força això obligarà Salvador Illa a intentar influir en la política migratòria de Moncloa o a reforçar molt (i en poc temps) les capacitats administratives de Catalunya. Hi ha temes que no es resolen amb joc curt.