E-Noticies El sistema sanitari, mirall de com el processisme ha arruïnat Catalunya en una dècada
El Govern retrassa dos anys més la posada en marxa d'un centre de tractament contra el càncer
Fa anys que el processisme recargola el mantra de l''Espanya ens roba' per amagar l'amarga realitat: el fracàs de la gestió dels successius governs independentistes. El nacionalisme català sempre ha sostingut la seva retòrica sobre el greuge fiscal. La contradicció és que com més autogovern ha tingut la comunitat autònoma, és a dir, com més poder han tingut els governs catalans, més han enfonsat els serveis públics, el progrés i el desenvolupament de Cataluña.
La sanitat reflecteix dramàticament l'impacte de la llarga dècada de la gestió processista a Catalunya. Crònica Global publicava aquest dimarts que el govern català ajornarà dos anys més, com a mínim, l'obertura del centre de tractament contra el càncer.
Fracàs de la gestió sanitària a Catalunya | Getty Images
La Fundació Amancio Ortega ha cedit les màquines per tractar el càncer amb teràpia de protons, i la Generalitat només ha d'afrontar la construcció de l'edifici. CatSalut ha pressupostat el cost en 30 milions d'euros. Tot i haver promès l'obertura del centre el 2025, ara ho perllonguen dos anys més i sense donar explicacions.
Això se suma al malestar de les famílies dels malalts, a qui la Generalitat envia a l'estranger (França, Suïssa, Alemanya), tot i que altres regions com Madrid i Navarra disposen de l'equipament.
Inestabilitat política i clientelisme
Tot i que l'administració catalana no ha justificat el retard, el sector sospita que la raó és la manca de diners pel fracàs dels pressupostos del 2024. Això ja ha obligat els hospitals catalans a fer ajustaments d'inversió, i fins i tot haver d'afrontar ampliacions sense calendari ni pressupost. Els que acaben pagant els plats trencats de la gestió nefasta són els ciutadans, precisament a la comunitat amb els impostos més alts de tot l'Estat.
La inestabilitat política, que porta a crisis com la dels últims pressupostos i la caiguda del govern el mes de març passat, explica en part l'enfonsament dels serveis públic. Però també el clientelisme, la lògica del poder a Catalunya. Mentre el Govern retarda la posada en marxa d'un centre públic de tractament del càncer, la Conselleria de Salut acorda pagar el lloguer d'un edifici propietat de la família de Pere Aragonès per reubicar-hi un centre de dia.
Preocupació per les retallades a la sanitat catalana | ACN
La notícia, avançada el mes de maig passat per E-Notícies, va destapar els sospitosos vincles entre el poder polític i la gestió privada amb la sanitat de fons. El Govern sí que té diners per reubicar els serveis en benefici de l'empresa vinculada amb la família del president, però no per posar en marxa el centre oncològic. O per fer front al tancament de 300 llits aquest estiu a l'Hospital Vall d'Hebron, el més important de Catalunya.
La sanitat catalana, en nombres vermells
Algunes dades ajuden a entendre millor el forat de la sanitat catalana. Segons un estudi recent de la UPF, el sistema públic de sanitat a Catalunya necessita 3.000 milions d'euros per ser sostenible i evitar la fallida.
Tot i que l'independentisme s'entesta a donar la culpa a Espanya, la realitat és que les retallades del Govern d'Artur Mas entre el 2010 i el 2016 van condemnar la sanitat catalana a una crisi endèmica de la qual encara no ha sortit. De fet, Catalunya és l'única comunitat autònoma que ha estat incapaç de recuperar-se de les retallades en sanitat.
Això explica el malestar crònic dels professionals sanitaris a Catalunya, que sense anar més lluny fa uns mesos van declarar una vaga demanant millores laborals.
L'estat de la Sanitat a Catalunya ajuda a entendre què és i com funciona el processisme a Catalunya. Perquè va ser Artur Mas qui va aplicar les retallades més salvatges dels serveis públics a Catalunya després del desastre del 'tripartit', amb una CiU assetjada per la crisi econòmica i la corrupció. L'aventura independentista de Convergència no va ser res més que un intent de sobreviure a la crisi social amb el Parlament envoltat i el president arribant en helicòpter.
Els governs de Carles Puigdemont i Quim Torra van ser incapaços de revertir la crisi sanitària, i Catalunya va ser una de les comunitats més castigades per la pandèmia. ERC va augmentar el pressupost sanitari el 2022, però s'ha enfrontat a diverses vagues i el sistema segueix a punt de fer fallida. El fracàs dels pressupostos dóna el Govern a una tercera onada de retallades que, segons els sindicats i els professionals del sector, serà la mort definitiva del sistema.
Més notícies: