Muntatge d'Ada Colau a l'eixample de Barcelona
POLÍTICA

Les dades que confirmen el fracàs d'Ada Colau a les seves polítiques a Barcelona

Els resultats de vuit anys de govern municipal de l'exalcaldessa Colau no han estat gaire positius

Encara que fossin a nivell autonòmic, les darreres eleccions a Catalunya van portar tantes novetats que algunes han passat per alt.

La majoria independentista s'ha perdut per primera vegada a la història, ERC ha pres un camí incert, el PP ha deixat de ser un partit residual o ha irromput Aliança Catalana. Aquestes són algunes de les novetats més destacades.

Ara bé, es tracta de novetats molt immediates i que salten a la vista. El que és interessant és que també s'han produït canvis de pes. A més del sòlid abstencionisme indepe, un d'aquests canvis és la forta caiguda de l'esquerra 'woke' en gairebé tots els seus nivells de gradació.

L'excaldesa de Barcelona, Ada Colau; i la presidenta dels Comuns al Parlament, Jéssica Albiach, durant la Green Social Summit

ERC va caure de manera aclaparadora, els Comuns van signar el pitjor resultat de la seva història i la CUP és un partit de consum intern. Davant això, els republicans decideixen ara el seu futur mentre volen els ganivets i la CUP exerceix el seu processisme de baixa intensitat. El cas dels Comuns, en canvi, és diferent i també el més cridaner, incloent-hi BComú.

Un discurs difícil de mantenir per als Comuns

Els Comuns de Barcelona s'han enfonsat i es retiren al racó de pensar fins al 2027. Aquesta setmana donàvem la notícia que Barcelona En Comú prefereix estar a l'oposició a Collboni per redefinir la seva estratègia. Mentrestant, Ada Colau maniobrarà per mantenir-se també a l'oposició i recuperar l'alcaldia.

De moment, aquesta nova estratègia consisteixen a tornar a un discurs molt reivindicatiu. És una estratègia molt comuna entre els partits que acaben de néixer, però no entre partits que han estat anys al poder o que fins i tot, com és el cas de Sumar, formen part del Gobierno central.

Això explica que les últimes publicacions dels Comuns hagin obtingut menyspreu rere menyspreu. Ja sigui perquè ara critiquen el preu de l'habitatge a Barcelona, la massificació turística, la Copa Amèrica o la desfilada de Louis Vuitton, gairebé tots els usuaris ciutadans que vote– s'indignen pel mateix motiu. “Heu governat Barcelona durant vuit anys”, diuen.

L'habitatge, un fracàs preocupant

Com sempre, les causes són moltes, variades i no totes són responsabilitat ni de bon tros d'Ada Colau o de BComú. Però, en política, més que en cap altra activitat, allò que acaba pesant són els resultats. La política, en fi, és una activitat executiva i les dades no deixen en bon lloc l'execució d'Ada Colau.

Cartell de

D'entrada, el mercat immobiliari s'ha mostrat indiferent a les promeses que al seu dia fes l'exalcaldessa Colau. L'alça dels preus immobiliaris és un fenomen de molta més envergadura que la política municipal i, per norma general, les intervencions regulatòries (prometre habitatge social o el control de preus) solen agreujar el problema. En aquest sentit, Colau no n'és una excepció.

Durant els vuit anys que va estar Ada Colau al poder (2015-2023), el preu mitjà de l'habitatge va augmentar en 400 euros. Així ho denunciava un usuari en xarxes socials molt proper a la CUP, de manera que és foc amic:

D'altra banda, el redactat deficient del Pla Urbanístic d'Allotjaments Turístics (PEUAT) ha obligat l'ajuntament del PSC a concedir gairebé 900 places turístiques més. Es tracta de les llicències que el govern de Colau va aturar i que la justícia ha obligat ara a atorgar.

També en matèria immobiliària, fins i tot El País ha explicat que les promeses de l'habitatge públic no han funcionat. I és que un dels reclams electorals de Colau va ser obligar els promotors a destinar un 30% a habitatge públic. Els resultats? Vuit pisos. En cinc anys, en total s'han fet vuit pisos d'habitatge públic a Barcelona.

En un altre assumpte com el nombre de persones vivint al carrer, l'exalcaldessa Colau tampoc no es pot apuntar un èxit. Segons les dades de la fundació Arrels, entre el 2015 i el 2023 van augmentar en diversos centenars el nombre de persones vivint al carrer:

Amb aquests i altres antecedents de govern municipal, l'exalcaldessa i el BComú tindrà difícil recuperar el relat. Almenys el relat crític per evitar que els retreguin el que ara mateix els retreuen: vau tenir la vostra oportunitat.

➡️ Política

Més notícies: