El pitjor del lloguer encara ha d'arribar, sobretot a Catalunya

Paral·lel al xou polític hi ha el xou immobiliari. Tot i que aquest últim és més preocupant perquè, entre altres coses, és un factor clau en l'enorme desigualtat intergeneracional que hi ha a Espanya. Al marge que també és un problema que atura el desenvolupament personal i social de diverses generacions.

Des del principi es va advertir que la regulació dels lloguers era una mesura contraproduent i que, com va explicar ESADE en un informe sobre la llei catalana de lloguers del 2020, perjudicaria sobretot els més humils. En aquest sentit, el cas de Catalunya és especialment dur. De fet, és el pitjor d'Espanya.

Continua la reducció de l'oferta

Quan la llei estatal de lloguers es va posar en marxa, al Govern d'ERC li va faltar temps per anunciar que la pràctica totalitat de la població catalana viuria a “zones tensionades”. És a dir, a zones susceptibles d'aplicar la regulació immobiliària.

Poc després, l'Idealista va emetre un dels seus informes sobre la situació del mercat immobiliari i el resultat no va ser cap sorpresa. Les caigudes de l'oferta de lloguer arribaven als dos dígits. A Barcelona ciutat, l'oferta va caure un 14% i a Girona un 21%. Però, segons acaba d'informar el portal 'Alquiler Seguro', el pitjor encara ha d'arribar.

En col·laboració amb l'Observatori del Lloguer i de la Universitat Rey Juan Carlos, l'informe d'Alquiler Seguro explica que, a aquest ritme, la situació només pot empitjorar. “Quan es compleix un any de l'entrada en vigor de la Llei pel dret a l'habitatge, els primers resultats apunten que se segueix destruint oferta i que els preus continuen creixent. En concret, aquest any es preveu una pèrdua de 60.000 habitatges al mercat i que el preu mitjà de llogar pugi fins als 1.069 euros”.

Catalunya, una altra vegada número u

El cas català és tan cridaner que l'informe d'Alquiler Seguro li dedica una menció particular sota el preocupant títol de “Catalunya, a punt del col·lapse”.

"Catalunya és la comunitat autònoma que ha anat més lluny en l'aplicació de la Llei d'Habitatge i, per tant, és on més se n'han desplegat els efectes perniciosos. És l'única regió que ha declarat una zona tensionada i on s'apliquen i als controls de rendes. Tanmateix, els preus no han canviat la seva tendència a l'alça, ja que molts propietaris han optat per treure els seus habitatges del mercat del lloguer residencial per optar per altres alternatives com la venda, el lloguer temporal o el lloguer turístic".

Tot i el límit dels lloguers, es calcula que el 2024 el preu mitjà a Catalunya pujarà fins als 1.361 euros. Per part seva, Barcelona torna a signar el lloguer més alt d'Espanya amb 1.536 euros.

Però el més destacat és que, dels 60.000 habitatges que es podrien retirar del mercat aquest any, el 40% (24.000) seran a Catalunya. Aquesta previsible reducció de l'oferta i l'augment de la pressió demogràfica, que, com indiquen els informes del Banc d'Espanya, es concentra en zones com Barcelona, complicarà encara més la situació.

Davant d'aquesta situació, cal recordar una altra vegada les paraules de l'informe d'ESADE abans esmentat: “La Llei que va limitar els lloguers a Catalunya només va reduir el preu del lloguer als habitatges més cars, i de fet va produir una pujada a les més barates: va beneficiar principalment a les llars amb més poder adquisitiu i va poder haver perjudicat les de menor capacitat”.