El Triangle de les Bermudes: ocupació, joventut, immigració

L'assumpte és com un dibuix infantil: segueix la línia de punts i hi apareixerà una figura. A Espanya, els punts que cal seguir són tres: les dades de treball, la demografia i la qüestió migratòria. Amb una imatge unificada es podran entendre les coses que passen i que passaran a Espanya i a Catalunya.

Destapar un xampany que ja estava obert

En els darrers mesos han aparegut diverses dades sobre ocupació, immigració i joventut. I encara que ho facin separadament i provinguin de fonts diferents, tots es refereixen a la mateixa realitat. Ara ens proposem donar una imatge més integral de la situació. Comencem per l'ocupació.

El Gobierno va presentar la darrera Enquesta de Població Activa de l'INE (EPA) com un èxit històric. D'entrada, les dades així ho demostren: disminueix la taxa d'atur fins a l'11,7% i n'hi ha 783.000 ocupats més que el 2023. Per primera vegada en 16 anys hi ha menys de tres milions d'aturats. La població activa augmenta en 600.000 persones i, en resum, per poc no ha batut Espanya el seu rècord.

El calibre d'aquestes dades es presta a l'alegria i a expressions com la del "dinamisme" del mercat laboral espanyol. Més enllà dels efectes positius evidents d'una reducció de l'atur, cal atendre les realitats concretes. I aquí és quan es comença a relativitzar l'alegria: una part molt significativa d'aquesta creació d'ocupació no augmenta la productivitat ni aporta un gran valor afegit.

De la creació d'ocupació que reflecteix l'EPA, un 40% són sectors amb poc valor afegit. Així mateix, una altra part important és deguda al sector públic. En total, el 65% de la nova ocupació prové del sector públic - finançat amb deute - i de sectors amb baix valor afegit. I la baixa productivitat és un problema estructural de l'economia espanyola que li impedeix saltar al següent nivell.

La productivitat d'Espanya és literalment a nivells del segle passat. En renda per càpita relativa a l'OCDE, Espanya ara està igual que com estava el 1970. Això s'explica perquè l'economia espanyola es construeix sobre sectors amb poc valor afegit. Per això hi ha un teixit productiu amb treballadors poc formats, empresaris poc productius i empreses molt petites. Com un dòmino, això acaba explicant una altra de les dades clau: la fugida de cervells.

Arriben joves, se'n van joves

I si hi ha feina, hi ha empleats: i els empleats tenen un origen, una formació, una productivitat, etc. La baixa competitivitat de l'economia espanyola es revela en què el país no pot absorbir – no pot aprofitar – els més ben formats, que són els que es dediquen a les àrees de més valor afegit (ciència, indústria, tècnica). A la indústria espanyola, per exemple, falten 200.000 enginyers.

El 2023 van sortir d'Espanya al voltant de 400.000 joves, la majoria dels quals estan molt formats. Segons el BBVA, aquest representa per a Espanya una pèrdua de 150.000 milions d'euros, un 40% més que abans de la Covid:

És a dir, Espanya es buida de les persones formades per treballar en sectors altament productius i s'omple de persones per treballar en sectors poc productius o al sector públic. Per això, amb un 45,5%, gairebé la meitat de la nova ocupació que reflecteix l'EPA l'ocupen immigrants.

D'altra banda, FUNCAS assenyala que "la població més gran de 16 anys va augmentar en 596.000, el creixement nominal més elevat des del 2007, com a conseqüència, bàsicament, de l'increment de la població estrangera, que va ser de 444.500". És a dir, que les grans dimensions de la darrera EPA s'expliquen per la immigració i, en particular, per la immigració jove. “Aquest intens avenç de la població procedent de l'exterior va fer possible el major increment de la població activa des del 2008”, diu FUNCAS.

Així mateix, assenyalen que “tot el creixement de l'ocupació neta registrada a la indústria i a la construcció ha estat de mà d'obra estrangera (fins i tot, a la indústria s'ha reduït la presència de treballadors de nacionalitat espanyola). Als serveis, els forans van ocupar el 43% de la nova ocupació”.

I la cirereta: les pensions

Tot això està inventat i té un nom: “immigració selectiva”. Ho explica una altra vegada el BBVA en un document (del 2006) amb un títol que parla per si mateix: “Immigració i pensions. Què sabem?”. D'entrada, se sap una cosa que és pública i que anuncia el mateix Gobierno: entre molts altres factors, les pensions es pagaran si arriben a Espanya 9,7 milions d'immigrants. Ara bé, aquests immigrants n'han de ser uns en particular: han de ser joves.

Quan es parla de pensions, això s'anomena “immigració selectiva”. En resum: només els immigrants joves són econòmicament interessants per a la sostenibilitat de les pensions. El BBVA diu en aquest informe: "L'elegibilitat de la població immigrant disminueix a mesura que augmenta l'edat de l'immigrant a l'hora d'entrar a treballar al país".

El treball del BBVA fa referència a estudis que es van fer a Suècia i que van concloure que “el guany públic net és potencialment alt si els immigrants compten entre 20 i 30 anys en el moment en què entren a Suècia. Per contra, immigrants més grans de 50 anys o menors de 10 suposen un cost net substancial”. Això permet contextualitzar la dada que ressaltava FUNCAS: que l'augment de població major de 16 anys es deu bàsicament a la immigració.

Per tot això, una de les conclusions de l'informe és que "des d'un punt de vista de recomanació de política, l'element clau és l'edat dels immigrants en el moment d'entrada al país receptor". En fi, 'oído cocina'.