Imatge d'Oriol Junqueras i Carles Puigdemont mirant cadascun cap a un costat

POLÍTICA

L'abstencionisme indepe treu pit i envia un avís a Puigdemont i Junqueras

Moltes figures de diferents ideologies coincideixen en una cosa: l'independentisme no és mort, sinó amagat

Bernat Dedéu és una de les veus més autoritzades del corrent indepe que defensa l'abstenció. Es tracta d'un nacionalisme antiprocessista que veu a Junts i ERC la traïció al referèndum del 2017.

Des de llavors, aquesta mobilització del descontentament s'ha convertit, encara que silent, en un actor polític més. Fins al punt que l'expresident Puigdemont s'hi va referir en algunes de les entrevistes que va fer en campanya. Per motius evidents, l'abstencionisme és una opció política que no agrada gens al que el mateix Dedéu anomena “partitocràcia processista”.

L'alcalde Albiol pensa el mateix

A la seva última columna a El Nacional, “Aquí no s'acaba res”, Dedéu comença per situar la pilota amb una dada. Al referèndum del 2017 i a les ulteriors eleccions autonòmiques convocades per l'expresident Rajoy van votar una quantitat de gent pràcticament idèntica. És a dir, que hi havia una continuïtat clara. Al 12M, en canvi, el processisme s'ha deixat pel camí al voltant de 835.000 vots.

"Tots aquests partits[processistes]tenen una cosa en comú: creuen que aquest desastre no té res a veure amb la seva acció política", conclou l'autor. La manca d'autocrítica i de sentit estratègic explica el desengany del votant nacionalista, que té el reflex en l'abstenció. Una cosa amb què està d'acord l'alcalde de Badalona, Xavier García Albiol, que analitzava la situació d'aquesta manera:

Què passarà amb l'abstencionisme?

El que hi ha hagut, doncs, és una victòria de l'abstencionisme, que es tradueix en el miratge que l'independentisme ha mort. Com assenyala el mateix Dedéu, el cas de Puigdemont és revelador perquè tota la retòrica de 'que torna el president a l'exili' no ha tingut força per desenganyar els seus votants.

“Els nombres tornen a ésser especialment rellevants en el cas de Puigdemont”, assenyala Dedéu, “qui havia anticipat un retorn estel·lar al territori com a únic lema de campanya i que - si agafem el 2017 com a brúixola - ha perdut 273.337 vots pel camí de l’exili”.

Pla mitjà de Carles Puigdemont somrient i aixecant el puny en senyal de victòria

Després, hi ha el cas d'ERC, que ha estat el més perjudicat per la combinació d'abstencionisme, la mala gestió i certa proximitat ideològica al PSC. De moment, Pere Aragonès ha estat l'únic que ha assumit una mica de responsabilitat. Oriol Junqueras, en canvi, no només no assumeix responsabilitats, sinó que es postula per pilotar el vaixell.

Finalment, l'assumpte més interessant és la pregunta de com serà l'eventual traducció política d'aquest abstencionisme que no ha deixat de castigar els processistes. “l poder de l’abstencionisme encara és amorf, plural i difícil de patrimonialitzar; però aquesta és, ara per ara, la seva principal virtut. Si no se’n pot apoderar ningú, tampoc és possible que l’acabin pervertint”, conclou Bernat Dedéu.

➡️ Política

Més notícies: