Ada Colau no només no se'n va: declara les seves intencions per al 2027
L'exalcaldessa no abandona el poder i això contrasta amb la decisió de Xavier Trias, que va dir que no vol ser 'un tap'
Els Comuns de Barcelona se'n van al racó de pensar. Després d'especulacions sobre el seu futur al consistori (i després també dels fracassos electorals), Barcelona En Comú va anunciar ahir que no formarà part d'una aliança entre ERC i el PSC per governar a l'ajuntament. Així mateix, també van anunciar que el 2025 tindran un congrés.
La pregunta aleshores és què farà Ada Colau. D'entrada, quedar-se a l'oposició. Això de perdre l'alcaldia no li va asseure bé i no va acceptar ni ser ministra ni eurodiputada. Allò seu sempre va ser la barreja de política local i activisme, i també haver-li agafat el gust al poder. Tot apunta, doncs, que Colau estarà al candeler com a mínim fins al 2027.
D'alcalde a oposició d'alcalde
L'alcalde Jaume Collboni pot estar tranquil. L'aritmètica parlamentària no l'obligarà a haver de bregar amb els Comuns. És a dir, amb Ada Colau, amb qui les tensions són evidents i els retrets gairebé constants.
Ahir era notícia que Barcelona A Comú havia decidit fer una retirada tàctica per reorganitzar el partit i la seva estratègia.
“Tenim un pla d'aquí al 2027 que comença amb la celebració el 14 de setembre del nostre desè aniversari i continua amb un procés de reflexió oberta amb moviments socials, entitats i veïnat. Aquesta reflexió culminarà el 2025 en un congrés polític”.
O el que és el mateix: que Colau no se'n va. L'exalcaldessa de Barcelona aspira a continuar mantenint el control del partit. Això implica quedar-se a l'oposició, guanyar visibilitat i imposar-se dins aquest procés de reflexió que culminarà al congrés del 2025.
Ara com ara, no s'ha confirmat que Colau aspiri a liderar l'oposició dels Comuns. Però tot apunta que serà així. Colau ja va dir a principis d'any que “em quedo per Barcelona” i no descartava repetir com a cap de llista.
D'aquesta manera, l'exalcaldessa es reafirma en què sempre ha estat la seva voluntat: mantenir-se al poder i fer-ho a Barcelona. De fet, no va cedir a les temptacions d'anar-se'n d'eurodiputada o fins i tot de ministra.
L'activisme urbà sempre ha estat el que és seu, encara que els resultats de la seva política municipal durant 8 anys no hagin servit per gaire.
Trias sí que se'n va
Aquesta decisió contrasta amb la de Xavier Trias (Junts). L'històric líder de Junts va patir un dur revés polític i personal quan Collboni li va prendre l'alcaldia gràcies a un pacte amb el PP i amb els Comuns. Van ser aquells mesos en què Trias va dir el famós 'que un bombin'.
De fet, quan Trias va assumir que Collboni li havia pres l'alcaldia, va ser ell mateix el que va anunciar que deixaria la política i l'ajuntament. I ahir va anunciar que, efectivament, així seria.
A finals de juliol, Trias abandonarà l'Ajuntament de Barcelona. Va dir no voler ser “un tap” per al proper relleu. “Per què ho deixo? Perquè no té sentit estar a l'oposició tres anys quan no em tornaré a presentar”, va explicar en clar contrast amb Ada Colau.
Així mateix, Trias va deixar un comentari que va cridar l'atenció: “No vull ser Biden. Amb tot el respecte avui em fa una mica de pena. Em vull anar relativament bé. Com a mínim de cap”.
Més notícies: