Els Comuns s'aferren a Ada Colau: la seva estratègia per tornar el 2027

Si Ada Colau no mana en els Comuns, almenys ho sembla. Retirada a la Fundació Sentit Comú (el think-tank del partit), Colau en teoria s'havia retirat de la política municipal. Però res més lluny de la realitat, i menys en el cas dels Comuns, que és un partit que, com l'esquerra ‘woke’ en general, coqueteja amb la seva extinció.

Com era previsible - una cosa que s'ha avançat a E-Notícies des de fa temps -, Colau s'agafa al problema immobiliari per organitzar el seu retorn. Recentment, per exemple, Colau ha recuperat el seu exencarregat d'habitatge a l'Ajuntament, Javier Burón, que presentava aquests dies un llibre sobre l'assumpte. Aquestes són les típiques jugades de les fundacions: tantejar un clima ideològic des de la carcassa de la cultura (llibres, conferències, ponències, exposicions, etc.).

Així mateix, molts dels últims moviments de Colau disparen contra Collboni, que veu com el problema immobiliari el devora a Barcelona. Això, és clar, només es pot interpretar com la intenció de Colau de tornar el 2027. I és que el format de la situació és perfecte per a algú com Colau: política municipal i habitatge, just el que va llançar la seva carrera.

De la mateixa manera, Colau no surt del guió de les resurreccions polítiques i, a la Fundació, s'ha envoltat de perfils afins. Això no és altra cosa que una pedrera de possibles acompanyants en un projecte polític per a les municipals. Qüestió diferent és que, com ha passat amb Junts i ERC, la renovació siguin les mateixes cares de sempre.

Qui són els Comuns?

No obstant això, el cas dels Comuns és molt delicat, potser el més delicat de tota la política catalana, superant fins i tot la CUP. Amb un discurs que cotitza a la baixa i unes figures sense transcendència (David Cid o Janet Sanz, per exemple), els Comuns tenen molt poca empenta. I és en aquest context en què velles glòries com Ada Colau, figura molt mediàtica, adquireixen ascendència.

Com també es va explicar a E-Notícies, amb la seva marxa, Colau feia una estratègia circular. És a dir, començar en l'activisme (PAH) per fer política (Ajuntament) i tornar a l'activisme (Fundació Sentit Comú) per tornar a la política. Això explica altres moviments pintorescos de l'exalcaldessa, com pot ser el d'embarcar-se en la “Flotilla de la Llibertat” i poc menys que exercir de l'ONU a Gaza.

Amb el de Colau, s'afegeix un altre exemple més a la tesi que aquesta legislatura a Catalunya és de pur reajustament de les peces. I ho és a l'escalfor del col·lapse processista i del problema immobiliari, que el Govern i l'Ajuntament tenen molt difícil solucionar. El motiu no és altre que els fluxos demogràfics no cessen (la Catalunya dels deu milions de Sílvia Paneque). Així mateix, el que tampoc cessaran seran els discursos grandiloqüents sobre l'habitatge, començant pel de Colau i la seva divisió sindical, liderada per Carme Arcarazo.