Carlota Corredera: 'Mila Ximénez sens dubte hauria estat un puntal de 'Ni que fuéramos''

Carlota Corredera torna aquest dimecres 26 de març a la televisió com a presentadora de 'Tentáculos'. Més de dos anys després del seu últim gran projecte, la periodista agafa el relleu de 'Ni que fuéramos' a Ten i Canal Quickie. Tot i que es desconeixen els detalls, 'Tentáculos' aplegarà actualitat i entreteniment per a les tardes del canal.

D'aquesta manera, a TVeo hem parlat amb Carlota Corredera, que ha parlat d'aquesta nova etapa professional a 'Tentáculos'. A més,  també ha repassat la seva sortida de Mediaset poc després de l'emissió de 'Rocío: contar la verdad para seguir viva'. Finalment, Carlota Corredera també s'ha recordat de Mila Ximénez quan estan a punt de complir-se tres anys de la seva mort.

Què sents al tornar a la televisió com a presentadora?

L'última vegada que vaig presentar un programa que va ser al gener de 2023, han passat ja uns anys, però no he tingut la sensació tampoc d'estar aturada. He fet tot el que he pogut, no he deixat de treballar, encara que evidentment amb unes finestres i una repercussió molt més petites. A Ràdio Nacional estic des de setembre del 2023, que, a més, jo sempre he estat molt fan del món ràdio, m'ha encantat tornar i m'he sentit acollida.

Aquesta finestra és molt més petita de la massiva que tenia a 'Sálvame', 'Rocío: Contar la verdad para seguir viva', 'Cámbiame' o en tots els projectes que he fet a Mediaset. També he autoproduït un podcast que el gravava al soterrani de casa meva. Va en la meva manera de ser, no sóc una persona que sigui inquieta o nerviosa, però no m'agrada estar molt de temps sense fer res, perquè per ser feliç necessito comunicar.

Ara he estat de col·laboradora a '59 segons', que per a mi ha estat un ressorgiment real, el poder tenir aquesta finestra a TVE de la mà de Gemma Nierga, que és una per a mi una gran referent. A més, amb un perfil que potser no és el que la gent estava acostumada. Per a mi és important '59 segons', però no puc continuar amb ells perquè no hi ha compatibilitat horària. Em fa molta peneta perquè he conegut gent fantàstica a Globomedia i a Sant Cugat.

Ara arriba 'Tentáculos', que és un projecte súper il·lusionant, és tornar a presentar, però, a més, tornar a presentar amb la meva família, que és l'Osa. Hi ha gent que és aquí a la qual conec, alguns van ser fins i tot becaris meus i de sobte són productors. Són aquests creixements personals i professionals que jo he viscut i per a mi és una sensació de llar i d'estar protegida.

Com et sents al posar-te al capdavant de 'Tentáculos'?

Al principi pensava que era un homenatge al pop gallec, però després ja em van dir que no té res a veure amb això, és un joc amb "TENtáculos". És una gran responsabilitat, però és apassionant el poder fer un programa diari. Estic molt contenta i il·lusionada, però la gent que em coneix sap que sóc una persona que, per sobre de tot, m'agrada complir. Sota cap concepte, vull decebre les persones que han tornat a confiar en mi i tant de bo a la gent li agradi.

Sé que tinc un repte per davant molt important i és que la comunitat que ha aconseguit crear 'Ni que fuéramos', els de Quickie, que els segueix, que els dona suport, m'encantaria que aquestes seguissin aquí, que no se'n vagin, i que, a més sumem. Que sumem a altres persones que per qualsevol motiu no estaven seguint el format i que se'ns uneixi a nosaltres. Treballo perquè em vegi el major nombre de persones i per poder fer el millor entreteniment.

Què es trobaran els espectadors a 'Tentáculos'?

M'encantaria saber-ho. De moment, es trobaran amb una Carlota Corredera que no coneixen. Crec que la Carlota que treballava a Mediaset, a la qual li van veure créixer davant de les càmeres, aquesta ja no hi és perquè he evolucionat. No sóc la mateixa presentadora, no sóc la mateixa persona, m'han passat moltíssimes coses, vinc amb un aprenentatge fet.

Espero saber aplicar ara el que he après perquè el que està clar és que no sóc la mateixa. Sens dubte, crec que la gent, quan encengui la tele, els qui m'han seguit tota la vida saben qui sóc. I això em sembla molt important perquè, per sort, he aconseguit una cosa molt difícil: tenir una marca personal. Per a mi, existeix la "marca Carlota", i significa compromís, ser de veritat, tenir una tremenda vocació per l'entreteniment.

Crec que això és l'ADN de l'Osa, ho portem dins des de sempre. Tant de bo aconseguim entretenir la gent i que també puguem debatre, assabentar-nos dels xafarderies... L'important és que la comunitat de Quickie senti que el projecte continua, que l'essència segueix aquí, encara que amb altres cares. Però seguim aquí i tant de bo es quedin amb nosaltres.

Com va ser el moment en què t'ho van proposar? Què vas sentir en aquell instant?

A mi m'ho van explicar al gener, el mateix dia que em estrenava a '59 segons'. Vaig agafar aquell AVE a Barcelona completament en xoc, perquè pensava: "Serà de veritat? Es complirà? Anirà endavant?". Moltes vegades, al llarg d'aquest temps, m'han arribat projectes televisius que se m'han ofert, fins i tot des de cadenes en les quals mai havia treballat mai, i no van succeir. Els que portem anys en això sabem com és: una feina inestable en la qual mai saps si el que et proposen arribarà a concretar-se. És una cosa a la qual ens acostumem.

Dins de tot aquest aprenentatge, després de tants anys davant i darrere de les càmeres, vaig pensar: "Tant de bo succeeixi, tant de bo sigui veritat, tant de bo es faci realitat". Ho vaig viure amb contenció perquè sentia que era necessari, però en el fons, tenia un sí dins meu. En altres ocasions potser ho hauria exterioritzat més, però amb els anys he après a dir: "Bé, anem a veure què passa".

Quan finalment em van confirmar que anava endavant, vaig ser molt feliç. Em va fer molt feliç pensar que tornava, perquè per a mi això és tornar. Ho vaig dir l'altre dia en el vídeo que els vaig deixar gravat als meus companys. Per a mi, aquest retorn no significa que 'Ni que fuéramos' s'hagi cancel·lat. Com els vaig dir l'altre dia: "El que resisteix, guanya". Ells han resistit contra vent i marea, amb els seus cors trencats després de la seva sortida de Mediaset, i, tanmateix, han aguantat aquí. Han entretingut, ho han donat tot, com sempre ho han fet, tant els col·laboradors com l'equip. I han guanyat.

Per a mi, el missatge final és aquest: que ells han guanyat. Se'ls ha donat el premi que mereixien i ara la gent que habitualment posa Ten per entretenir-se i informar-se tindrà una altra opció. La paraula "cancel·lació" em sona estranya, no la veig adequada… però bé, és la meva opinió. Em sorprèn que algú digui "cancel·len".

Una de les grans incògnites és qui seran aquestes cares. Es pot desvetllar alguna cosa? Hi haurà algú de l'equip anterior?

De moment no puc dir res. L'únic que puc explicar és que el dimecres 26 arranquem, que jo estaré allà i espero que hi hagi pop. A partir d'aquí, no puc explicar més perquè estem ultimant els fitxatges estrella, que arribaran.

Què diries que ha canviat des del teu últim programa a Telecinco, 'Qui és el meu pare?', fins ara? Com t'has curat d'aquesta sortida precipitada de la cadena?

A 'Qui és el meu pare?' és veritat que hi havia un programa més previst per emetre que era Miguel Gila, però es va emetre sense plató. El nombre de programes que estaven acordats es van emetre, però l'últim es va decidir que no hi havia plató. A mi m'hauria agradat, com María Teresa Campos deia, "haver-me acomiadat del meu públic". Però bé, això no va succeir i no passa res. Després vaig estar també en un Mediafest, que va ser la meva última aparició a Mediaset i ja està.

No sóc la mateixa persona, ni professional, m'han passat moltes coses en la meva vida personal que sens dubte m'han modificat i no sóc la mateixa en molts sentits. Tinc ja 50 anys i tinc molt clar el que no vull.

El que vull és seguir realitzant-me professionalment en un projecte com 'Tentáculos' i que es veiés com casa meva. El que tinc clar és que jo em deixaré sempre la pell en tot que em proposin. Et puc agradar més o menys, però jo sóc una professional amb un ofici que m'avala. Per a mi és un repte 3 hores diàries, és un repte físic, és un repte intel·lectual i el que espero és estar a l'altura sempre del que em demanen.

T'has curat ja de la teva sortida traumàtica de Mediaset? Als teus companys també els va costar...

Sóc una persona que tinc un gran avantatge a la vida i és que no sóc rancorosa. És una cosa molt bona perquè el no viure amb rancor t'ajuda molt en els temes de salut mental. És veritat que jo no puc dir que la meva sortida de Mediaset va ser una sortida honrosa ni honorable, però és veritat que jo tinc la consciència super tranquil·la. Vaig lliurar 18 anys de la meva vida a Mediaset i jo em segueixo alegrant de les seves alegries i mai m'alegro de quan els va malament. Per a mi Mediaset no són ni els seus directius ni les seves directives ni els seus presentadors, són els equips i davant d'això…

És clar que tinc cicatriu, però tenir cicatriu significa que la ferida s'ha tancat. El dolent és quan tens les ferides obertes i això no et permet avançar. Les empreses privades decideixen amb qui volen comptar i amb qui no volen comptar i aquestes decisions són així. Aquesta és la llei del mercat i aquesta és la vida. Després de 18 anys de la meva vida en aquests passadissos, platós i redaccions em quedo sempre amb el bo i m'he quedat amb el bo de veritat.

Evidentment ho vaig passar molt malament perquè és molt dur quan tu de sobte, després de 18 anys de ritme trepidant et veus a casa teva, no ho desitjo a ningú. Crec que ningú pot dir que em van fer fora per fer malament la meva feina o per no complir expectatives d'audiència. Quan les raons crec que no són objectives, jo allà no puc entrar ni sortir. A Paolo Vasile, quan vaig estar amb ell, li vaig dir que li donava les gràcies per tot el que havia après a Mediaset aquests 18 anys.

Sembla que el documental de Rocío Carrasco va ser un punt d'inflexió per a Telecinco...

Les lectures que faig, i torno al mateix, és que em quedo amb el bo, que avui a Espanya tothom sap què és la violència vicària. Avui hi ha un debat sobre el llibre de Bretón i tothom sap de què estem parlant perquè vam aconseguir, en prime time, explicar-li a la gent què era la violència vicària. Estic orgullosíssima del que es va fer en aquell programa, del que va aconseguir, no només a nivell d'audiències, encara que hi ha gent que ho critica i es nega a reconèixer-ho. Però la realitat és que va ser el programa més vist de 2021, i no passa res. De fet, crec que és una cosa per treure pit.

Crec que el més important no va ser ser el més vist el 2021, sinó la pedagogia que es va fer. Tots vam aprendre molt, jo la primera. Vaig aprendre dels errors que he comès com a periodista per no tenir prou coneixement. Segurament, durant la presentació d'aquest programa i en els 'Sálvame' que vaig presentar, vaig cometre errors. Però que jo hagi comès errors o hagi fet la meva pròpia autocrítica no canvia el meu compromís. Per a mi, el periodisme és compromís.

Quins errors creus que vas cometre?

Els errors que vaig cometre prefereixo guardar-me'ls per a mi, perquè sé que els utilitzaran en contra meva. Hi ha molta gent que a les xarxes em diu: "Ara que tornes, espero que hagis après la lliçó". I em venen ganes de respondre: "Explica-me-la, quina és la lliçó?".

Se t'atribueix el declivi de Telecinco per aquell programa...

Crec que la cadena va gestionar molt malament aquell producte televisiu, que era molt més que un simple programa. Estàvem acostumats a un tipus d'entreteniment i a exercir-lo d'una manera. Allà hauríem d'haver-nos abstingut de parlar totes les persones que no teníem coneixements suficients. No m'incloc en aquest grup perquè jo sí que els tenia i em vaig preocupar per formar-me en violència de gènere. Tot i així, crec que ho vam abordar malament i hem d'aprendre d'això.

Per començar, jo no sabia ni que seria la presentadora. Va començar presentant amb Jorge Javier Vázquez i, de sobte, em vaig trobar amb aquell projecte. Amb tots els respectes als altres programes en els quals he treballat, aquest ha estat el més important de la meva vida. Estic molt orgullosa del que es va fer i segueixo mantenint intacte el meu compromís amb les víctimes.

Has parlat amb Jorge Javier Vázquez ara que compartireu franja?

No, fa temps que no parlo amb ell. Li vaig escriure quan es va estrenar 'Supervivientes' l'anterior edició per desitjar-li sort i em va respondre amb un àudio molt xulo. Però no hem parlat més.

Has trobat a faltar alguna trucada quan s'ha anunciat 'Tentáculos'?

Sempre es troben a faltar algunes trucades, però explicaré una cosa bonica: crec que el 75% dels presentadors que estan en antena m'han escrit. I no diré noms, però són de totes les cadenes. Per a mi, això és molt bonic perquè crec que són sincers quan em diuen que la televisió m'ha trobat a faltar. El que m'importa realment és el que digui la meva gent, però si els companys s'alegren també és un punt a favor.

L'altre dia en el vídeo de 'Ni que fuéramos' vas dir que havies de parlar amb alguns dels col·laboradors. Has perdut molt la relació amb ells durant aquests anys?

Les persones que han estat a la meva vida quan ja no treballàvem juntes han seguit estant. I les que pensava que estarien i no ho han fet, doncs no han estat. Sempre hi ha decepcions, però no han estat moltes ni m'han sorprès tant. Hi ha casaments als quals em van convidar i no vaig anar. Això són deutes pendents que espero poder saldar si aquests companys segueixen al programa o a 'Tentáculos', perquè encara no sé qui hi és.

Què creus que pensaria Mila Ximénez veient com ha succeït tot durant aquests anys?

Mila Ximénez estaria super orgullosa, super feliç i sens dubte hauria estat un puntal de 'Ni que fuéramos'. No et diria tampoc cada dia, però no hi ha setmana que no me'n recordi d'ella. Crec que ella és aquí, la sento a prop, perquè a vegades crec que no se n'ha anat. Vaig tenir la sort de no veure-la apagar-se i com que no vaig viure això em costa molt pensar que no hi és. Se la troba molt a faltar, ella hauria cremat tot.

Has estat veient a Terelu Campos a 'Supervivientes'?

No us mentiré: veig els fragments que pugen a les xarxes. Em sembla al·lucinant que hi hagi anat. Coneixent-la, per a ella estar allà, encara que fos en un resort (que no ho està), ja seria un repte.