Luis Fernández: 'Tenia altres projectes que s'han fet sense mi per 'La Favorita 1922''

Telecinco ha estrenat en la nit de dilluns 'La Favorita 1922', la seva nova sèrie d'època protagonitzada per Verónica Sánchez i Luis Fernández.  Aquesta ficció compta amb dues dones decidides a deixar enrere un passat perillós i amenaçador. El punt de partida de la sèrie és quan troben una oportunitat per donar un gir a les seves vides: obrir un preuat restaurant al Madrid dels anys 20.

Parlem amb  Luis Fernández que es posa en el paper de Julio, l'atractiu propietari de l'establiment, que lloga el restaurant a la protagonista. L'actor ens explica tots els secrets del rodatge de 'La Favorita 1922'.

Vas estar un mes per acceptar participar a 'La Favorita 1922'. Per quin motiu et va costar tant acceptar aquest projecte?

Tenia altres projectes i havia apalabrat amb altres productores d'altres mitjans estar en aquests projectes, que finalment s'han fet sense mi. Vaig decidir acceptar pel convenciment de Josep[Cister], perquè crec en ell i en els projectes que fa. El conec des de fa 15 anys perquè estava en el projecte en què vaig començar i crec que és un tipus superprofessional, així que va ser ell qui finalment em va convèncer.

També em va convèncer el personatge, quan vaig veure com era Julio i com transcorria la història, em vaig enamorar del personatge i de 'La Favorita 1922'. Per a mi, suposava un repte fer un paper protagonista d'època, a Telecinco. Estic orgullós personalment de la meva feina i espero que es pugui veure.

Com t'has vist en aquest paper de galant?

És un galant ganàpia, més aviat, però m'he vist i m'he sentit molt còmode, perquè és un tipus molt entranyable. És maldestre quan ha de ser-ho, amb inseguretats, té molts perfils i arestes que podreu veure. És un romàntic en el fons, per això es deixa portar per les dones, que en aquella època no era el normal, encara que tinguin les seves desavinences i al principi les seves desconfiances cap a elles.

Quin tipus d'actor ets? Has improvisat molt o ets fidel al guió?

El guió el respecto al 100%, perquè sé que hi ha una feina darrere dels guionistes i crec en això, però sempre que es pugui aportar, aporto. En aquesta sèrie m'han donat facilitats per aportar, i molt del tema comèdia l'hem creat juntament amb Verónica Sánchez. En la trama principal domina bastant la comèdia, que a mi m'encanta i aquí sí que puc dir que he improvisat força. Hi ha cares de Julio que es repeteixen al llarg de la sèrie i això són aportacions que hem fet els companys i jo.

Creus que és important que sèries com aquesta donin veu a històries de dones?

Totalment. I sobretot en una època el normal era que les dones estiguessin a casa i que no tinguessin aquesta llibertat. La sèrie parla de llibertats, parla d'amor entre dones, de somnis. Té molts elements per agradar. Si fos un restaurant del segle XXI seria una mica igual el mètode de treball.

Recordes alguna anècdota del rodatge durant aquells nou mesos de 'La Favorita 1922'?

Tinc moltes. M'he gaudit de cambrera i de moltes coses, perquè m'agrada molt riure, la vida és molt més bonica si un riu. He intentat que els meus companys estiguessin còmodes, a gust.

També tinc una anècdota amb el cotxe, perquè és un buick de 1920, que es condueix a la dreta, la palanca de canvis té tres marxes, que cal prémer un sistema per canviar-les, l'embragatge és a l'esquerra, l'accelerador és un botó que està al mig. Tinc les cames una mica llargues i el cotxe és de fusta, és petit, i hi ha una seqüència en què l'he d'agafar. Quan poso el punt mort i en baixar-me li vaig donar sense voler a la marxa enrere i quan es munta el personatge d'Elena vaig accelerar, però es va anar cap enrere. Va ser una mica perillós, però va reaccionar, i tot l'equip de llums va entrar en pànic perquè anava contra un focus i contra ells que estaven allà. Hem millorat en els cotxes, perquè era incòmode.

No et preocupava que fos un projecte a Telecinco tenint en compte que actualment les sèries en obert no acaben de funcionar?

Sóc un tipus de reptes. Telecinco a més està en una nova etapa i quina millor manera de començar que estrenant una sèrie. Crec que s'ha perdut molt aquesta màgia de l'emissió setmanal. Jo vaig començar en això així i tinc un grat record de quan vivia amb els meus pares de petit i vèiem les sèries junts. Aquesta màgia s'ha perdut, perquè avui en dia vivim molt ràpid, massa. Si està molt de moda portar l'antic, per què no podem tornar a la rutina de passar temps en família i veure aquesta sèrie amb les persones estimades? Crec que aquesta màgia de viure una setmana i esperar el capítol et remou les entranyes.

Ets dels que es preocupa i les mira l'endemà?

Nosaltres no podem viure pendents de l'audiència. És un tema més per a les cadenes, les productores... Em limito a fer la meva feina bé o el millor que sé perquè les audiències no són la nostra responsabilitat.

Et pesa l'etiqueta del teu passat? 

M'encantaria que la gent digués a partir d'ara: mira Julio. Això significa que ho hem fet bé. Això em passava amb el Chino de "Tres Metros sobre el cielo", que la gent m'odiava una mica per haver matat a Pollo. Això és un bon resultat.

Al final, la gent ens coneix pel que hem fet i si ho has fet bé és d'agrair. No és que pesin, sinó que sempre estaran allà, perquè formen part de la nostra vida, o almenys de la meva. Culebra està encara molt present en la gent, i això és molt bonic, és romàntic que la gent es recordi d'un personatge amb tant d'afecte. Allà on vaig, Culebra em persegueix i jo a ell. Sóc més Culebra que Perla.

Al principi, quan vaig acabar la sèrie amb 25 anys, em pesava una mica més l'etiqueta, perquè no l'entenia. Ara que tinc 40 ho he entès i crec que és bonic aquest reconeixement del públic. Va pesar, però ja està limat.