Els tres candidats que sonen amb més força per presidir la Mesa del Parlament

Si les negociacions per a la Mesa del Parlament no fan soroll és perquè, efectivament, són silencioses. Això suggereix possibles sorpreses i més concretament una: que els partits no vulguin llançar bombes informatives a menys de tres dies de les eleccions europees. I especialment els partits processistes, que el més probable és que aquest diumenge experimentin una ampliació del daltabaix electoral del 12M.

Les decisions que prenguin els partits amb l'assumpte de la Mesa seran un indicador força fiable del que passarà després per investir un president. Si Junts aconsegueix tocar a sometent i organitzar una aliança amb Junts i ERC, això seria indicatiu del rumb que podrien prendre els republicans els pròxims mesos. Encara que el màxim interessat que ERC tingui la Mesa és Puigdemont, que podria presentar-se així a la investidura abans que Salvador Illa. Seria, en fi, una situació pintoresca en què el partit més perjudicat per les eleccions aconsegueix el segon càrrec polític més important de Catalunya.

Tres cares conegudes

En qualsevol cas, fins dilluns tot seran especulacions. El que sí que es pot fer són aproximacions a les figures que podrien tenir la presidència del Parlament. Sonen tres noms.

Per part del PSC, Ramon Espadaler, pèrit de la supervivència política. Espadaler ha passat per tots els càrrecs possibles i ho ha fet de la mà de diferents governs i opcions polítiques. Amb certa tendència conservadora, Espadaler s'ha destacat els últims mesos per criticar, per exemple, l'avantprojecte de llei trans de la consellera Tània Verge.

Pel costat de Junts, aposten per la continuïtat d'Anna Erra, que va fer tot el necessari per torpedinar el sector de Laura Borràs des de la presidència del Parlament. A més, Erra s'ha destacat per protagonitzar diversos conflictes amb oradors i diputats unionistes, destacant els de Ciutadans o Vox. Vet aquí, per exemple, l'ocasió en què va retirar la paraula a Anna Grau per portar una bandera d'Espanya, una altra de Catalunya i recitar un poema de Salvador Espriu.

Finalment, ERC, que sembla abonada a les opcions cridaneres i podria promocionar el conseller Joan Ignasi Elena com a president del Parlament. De totes les opcions dels republicans, és possible que el conseller Elena potser és la figura més cremada que tenen a la plantilla. Començant pel conflicte que ara mateix té amb la justícia a propòsit del nomenament polític d'Eduard Sallent com a Major dels Mossos.

Sigui com sigui, dilluns caldrà estar molt atents. A l'anàlisi dels resultats de les eleccions europees caldrà afegir-hi l'anàlisi de la constitució de la nova mesa.