A Joan Ignasi Elena se li acumulen els problemes abans de deixar el càrrec
Se n'anirà del poder amb els sindicats en contra, la inseguretat en augment i el descrèdit pels nomenaments polítics
El conseller d'Interior, Joan Ignasi Elena, s'ha fet malbé. Durant les últimes setmanes, se li han acumulat els problemes en gairebé tots els fronts, començant pel resultat al 12M. Poc després, a la patacada electoral se li van unir les dades de l'últim Balanç de Criminalitat del Ministeri de l'Interior, que apunten a un altre augment de la inseguretat a Catalunya. Tot i que la punta a tota aquesta situació va venir ahir.
La justícia ha acceptat de manera íntegra les mesures cautelars que van demanar els sindicats sobre el nomenament d'Eduard Sallent com a Major dels Mossos. Una jutgessa de Barcelona considera versemblants els dubtes i sospites dels sindicats sobre un nomenament que semblava polític. Això pot portar a la previsible anul·lació del nomenament, deixant impotent la que seria l'herència política del conseller Elena.
Errors i fracassos encadenats
El conseller d'Interior no guanya per a disgustos i, sobretot, perquè se li acumulin els disgustos. A aquest ritme, tot apunta que Joan Ignasi Elena no tindrà una sortida heroica del poder. Més aviat serà una sortida agònica. Una repetició electoral tampoc servirà per donar recorregut a una figura política ja cremada.
D'entrada, el discurs a propòsit de la inseguretat a Catalunya és objectivament insostenible. Quan el debat de la inseguretat es va posar sobre la taula, el conseller d'Interior va insistir que “Catalunya era un país segur malgrat l'extrema dreta”. Des de llavors, la publicació de les dades oficials d'inseguretat ha actuat com un progressiu i constant desmentiment. Fins a arribar al darrer Balanç de Criminalitat del Ministeri de l'Interior, que ha portat a la xifra més alta de delinqüència a Catalunya dels darrers anys.
Això es va encadenar amb el següent gerro d'aigua freda per al conseller Elena: el daltabaix electoral dels republicans al 12M. I, sobre això, no es pot dir que l'Elena tingués un paper secundari a la campanya. A més d'anar de número cinc per Barcelona, el conseller d'Interior va ser l'encarregat de fer marcar en xarxes socials a Sílvia Orriols per intentar desactivar el discurs crític amb la inseguretat i la immigració. D'acord amb els resultats del 12 de maig passat, es pot concloure que no només no ha funcionat, sinó que el conseller Elena s'ha guanyat força menyspreu per part de la ciutadania.
No és, a més, una qüestió només ideològica, sinó també institucional. I és que el conseller Elena ha provocat alguns problemes institucionals de pes, començant per les relacions amb la Guàrdia Urbana i l'Ajuntament de Barcelona. Després d'acusar de “deslleialtat” la Guàrdia Urbana, el conseller Elena va decidir desfer els equips de treball conjunts que hi havia entre Mossos i Guàrdia Urbana.
D'altra banda, la relació amb els sindicats majoritaris de Mossos tampoc no ha estat gaire positiva. Els sindicats han alçat la veu diverses vegades per denunciar la falta de mitjans o el preocupant augment de malestar mental i emocional entre els agents. Així mateix, els sindicats van emetre un dur comunicat quan van descobrir les estranyes circumstàncies en què es van convocar el procés de selecció per a Major del Mossos. Ara la justícia els acaba de donar la raó.
Es desmunta el relat
Una convocatòria dos dies abans de les eleccions, un procés de selecció fantasma i el nomenament immediat de la persona promocionada pel Departament d'Interior. Fa un mes, els sindicats SAP-Fepol i SME-Fepol van veure clar que la plaça per cobrir el càrrec de Major dels Mossos no semblava gaire neta. I la justícia els ha donat la raó de moment:
A més d'acceptar íntegrament les mesures cautelars, un jutjat de Barcelona ha suspès la convocatòria d'aquesta plaça. Tal com s'han expressat els sindicats a través d'un comunicat, “lamentem i reprovem de manera ferma i contundent la postura del Departament d’Interior i dels seus actuals responsables els quals han pretès tirar pel carrer del mig sense tenir en compte les conseqüències lesives que una situació com aquesta podria provocar”. El conseller Elena no se n'anirà, doncs, amb els sindicats com a amics.
D'altra banda – i encara que hagi passat més desapercebut – a Joan Ignasi Elena també se li ha desmuntat la reivindicació feminista. En el procés de selecció fantasma, la responsable de la regió policial central, Alícia Moriana, va donar la sorpresa i també es va presentar a la plaça. A més de reivindicar la feminització de les institucions (i el mateix pla d'Igualtat d'ERC per a Interior), Moriana tenia més titulacions i mèrits que Sallent. Després de no rebre ni una trucada telefònica informant-lo de la decisió, Alícia Moriana es va presentar al jutjat i va interposar un recurs que el jutge va acceptar. I és que no només hi havia el recurs dels sindicats contra el nomenament de Sallent: en total, n'hi havia tres.
Enfrontat amb els sindicats, amb la delinqüència en augment, amb el relat desmentit, amb el partit de capa caiguda i ara sense cap herència política d'alt nivell. Amb tot aquest historial, el conseller Elena se'n va molt malmès de la Generalitat.
Més notícies: