Qui és Ramon Espadaler: de fidel escuder de Duran i Lleida a candidat del PSC

“El nostre pacte s'entén per l‟excepcionalitat del moment; en un altre context, no faríem una aliança preelectoral amb el PSC”. Són paraules de Ramon Espadaler, líder d'Units per Avançar —la formació hereva d'Unió Democràtica— el novembre del 2017 a 'La Vanguardia'. Amb el pretext del 'procés', Espadaler justificava presentar-se amb els socialistes, amb ell mateix com a número 3.

No obstant, aquesta excepcionalitat sembla haver-se eternitzat fins a deixar en evidència el mateix Espadaler. Va repetir el 2021 al tercer lloc socialista i també ho fa aquest 12 de maig. L'antiga Unió i més concretament la seva única cara visible han trobat acomodament en un grup parlamentari situat, 'a priori', a una distància ideològica considerable.

Espadaler, un supervivent de la política catalana

Poques històries de supervivència es poden trobar al Parlament de Catalunya que impliquin el mèrit que acumula Ramon Espadaler. La que arrenca aquest divendres, 26 d'abril, és, ni més ni menys, l'onzena campanya consecutiva d'unes eleccions catalanes en què pren part. I no sempre sota les mateixes sigles.

El nom de Ramon Espadaler és un dels destacats de la política catalana des dels 90. Ho ha estat absolutament tot: diputat, director general, conseller —en dues ocasions, en dos departaments diferents i en dos Governs diferents—, candidat, líder orgànic i, ara, un altre cop, un mer diputat al grup amb què rivalitzava fa menys d'una dècada.

Espadaler és una d'aquelles figures que responen a la perfecció a la definició de polític professional. Als seus gairebé 61 anys, ja supera els 33 dedicats a la vida pública i, per a més inri, de la mà d'opcions molt distants des del punt de vista ideològic.

El fidel escuder de Duran i Lleida

Espadaler sempre va ser un dels protegits del líder sempitern d'Unió Democràtica de Catalunya, Josep Antoni Duran i Lleida. Sota el seu aixopluc, va construir una admirable carrera política aprofitant la quota democristiana en els amplis àmbits de poder que CiU va ocupar durant dècades.

Des de l'inici de la seva militància el 1989, Espadaler va ser tinent d'alcalde al seu poble natal, Sant Quirze de Besora (1991-1999) i, després de dos mandats, va ser elegit regidor a l'Ajuntament de Vic, on també va ocupar una tinença d'alcaldia. No va durar gaire: al cap de dos anys, va deixar l'acta per exercir com a director general d'Administració Local (1999-2001) a l'últim Govern de Jordi Pujol. El 1992 va obtenir la seva acta de diputat al Parlament, que va mantenir en primera instància fins a l'any 2000.

El 2001, Pujol el va nomenar conseller de Medi Ambient, càrrec que va ocupar fins que, el 2003, el tripartit va enviar CiU a l'oposició. Allà va passar set anys com a diputat, mentre s'enfortia al partit, com a mà dreta de Duran i president del Consell Nacional. El 2010, ja amb Mas al Govern, va romandre com a diputat de CiU fins que, el 2012, el llavors president li va atorgar el càrrec de més responsabilitat: conseller d'Interior.

Tot i protagonitzar polèmiques en una cartera molt calenta 'per se', Espadaler es va mantenir en el càrrec fins al 2015. Va ser la veu de Duran al Govern —Joana Ortega, vicepresidenta, era més propera a Mas tot i ser d'Unió— fins a la ruptura de CiU i l'expulsió dels democristians de l'executiu. Amb el 'procés' 'in crescendo' i Unió en solitari, la carrera d'Espadaler semblava acabada després de 24 anys en política.

Encara va protagonitzar un intent exigu de ressuscitar el seu partit de tota la vida. Va liderar la llista d'Unió al Parlament el 2015, però no va aconseguir representació malgrat obtenir 100.000 vots. Unió entrava en liquidació i Espadaler semblava obligat el seu adéu polític… però hi va haver 'plot twist'.

Un gir a la seva trajectòria: del conservadorisme de CiU a les files socialistes

L'excepcionalitat del 'procés' va ser l'excusa perfecta perquè Unió —ara ja amb les sigles de la nova plataforma, Units per Avançar— s'aliés amb el PSC. El 2017, els democristians i especialment Espadaler necessitaven presència i Miquel Iceta, llavors líder socialista, buscava atraure el votant moderat exconvergent.

I el que es va vendre com a excepció es va convertir en tradició. Units i PSC van renovar la seva aliança el 2021 i han repetit el 2024. Mantenint la seva ideologia democristiana i conservadora, formen part del grup socialista, de tarannà progressista i, per tant, a una notable distància ideològica. Ho fan a canvi d'una plaça per a Espadaler i alguns llocs sense opcions 'a priori', com el 29 per Barcelona o el 8 per Tarragona.

De la confrontació i oposició al socialisme català -més encara des de la posició d'Unió- a integrar-se a la pràctica al partit, Ramon Espadaler encarna la viva imatge del polític professional capaç, com un rèptil, de mudar la seva pell per encaixar, per pura supervivència, en un entorn que, per davant de tot, li sigui favorable.