Les set crisis en sis mesos del Govern de Pere Aragonès

Pere Aragonès afronta les eleccions del 12 de maig amb molta incertesa. El seu poc perfil polític no hi ajuda, així com tampoc la irrupció de Carles Puigdemont com a candidat de Junts. Tot i això, el principal problema del líder d'ERC és una qüestionable obra de govern i la sensació d'una meritòria quantitat de crisis sense resoldre que han acompanyat el Govern fins avui.

Esquerra governa en solitari la Generalitat des de l'octubre del 2022 i el seu dia a dia no ha estat exempt de polèmiques. Només els últims sis mesos -des d'octubre- ha hagut de bregar en set fronts que segueixen sense resoldre la majoria d'ells. Començàvem l'octubre del 2023 amb baralles i saquejos a Molins de Rei, Manresa, Vic i Barcelona. Seguíem amb l'informe PISA, la vaga d'infermeres i la gestió de la sequera. Després es va haver de bregar amb el sector primari, per acabar topant amb els pressupostos i ara amb la crisi a les presons catalanes.

Tot això en tan sols mig any, sense tenir l'oportunitat de presentar obra de govern, convocant eleccions anticipades després d'un altre sonor fracàs. Les set problemàtiques tenen, a més, un factor en comú: el Govern les ha negat primer, ha intentat prendre alguna mesura i avui dia segueixen sense resoldre's al 100%.

Explota la inseguretat

"Estem preocupats, com ho estan totes les policies i governs europeus. És un fenomen global", deia Joan Ignasi Elena a l'octubre al Parlament sobre diversos episodis violents. Es va arribar a celebrar un ple monogràfic sobre la inseguretat i a Manresa 2.000 persones van sortir al carrer contra la delinqüència. El Govern va assegurar que Catalunya "era un país segur", per després començar a fer dispositius especials a la capital del Bages per aturar diversos dels causants de les baralles.

Avui dia, la inseguretat continua sent un problema creixent i Catalunya s'ha convertit en punt calent de les màfies del sud d'Europa.

L'informe PISA

A principis de desembre, l'informe PISA, que avalua el nivell dels estudiants europeus, va assenyalar el "catastròfic" nivell dels alumnes catalans. Catalunya se situa a la cua d'Espanya. "Els resultats espanyols de l'informe internacional PISA són dolents, però a Catalunya són catastròfics. Tant que mereixen una reflexió i una explicació", va dir llavors el director d'Educació d'EsadeEcPol, Lucas Gortazar.

El Govern primer ho va atribuir a la sobre representació de l'alumnat estranger a les proves, per admetre després que no havia estat així. Anna SImó va acabar cessant el president del Consell Superior d'Avaluació del Sistema Educatiu (CSASE), Carles Vega. Després va crear un comitè d'experts i va destinar 50 milions a aquest grup sense saber què proposarien. Sense pressupostos i amb eleccions a la vista, no hi ha cap previsió de canvis en Educació.

Vaga d'infermeres

El 2024 començava a Catalunya amb una vaga d'infermeres i part del personal sanitari. Aquests col·lectius entenien que Salut havia arribat a un acord amb els metges, però havien menyspreat els altres sanitaris. La vaga d'infermeres va ser dura, es va allargar unes quantes setmanes mentre demanaven millores salarials i de condicions. Van arribar a demanar dimissions al conseller Balsells.

A finals de gener, les infermeres desconvocaven la vaga reconeixent que s'havien acordat solucions a mitges. De fet, van crear una taula bilateral per reunir-se cada dos mesos i poder assegurar que es compliran els acords. Amb les eleccions i sense comptes, no hi ha constància que s'estiguin desenvolupant ara mateix.

La nul·la previsió amb la sequera

Catalunya va entrar en emergència per sequera i l'única solució que tenia el Govern era esperar que plogués i decretar restriccions. Finalment, va ser el Gobierno d'Espanya qui va aportar dues solucions: portar aigua des de Sagunt a partir del juny i avançar els diners per construir dues noves dessalinitzadores, de manera que Catalunya no depengués de l'aigua de la pluja el 2030.

Tot i patir ja un període de sequera el 2008, la Generalitat no havia invertit pràcticament res en infraestructures que permetin no malgastar aigua, aconseguir-la del subsol o del mar.

El sector primari diu prou

A mitjans de febrer van arribar també a Catalunya les protestes de pagesos que s'havien estès per tot Espanya. El sector primari es va atipar d'una legislació absurda d'Europa i d'una Generalitat més pendent de la burocràcia que ajudar-los. L'agenda marca les polítiques en agricultura, ramaderia i pesca, que viuen ofegats.

Les protestes van arribar fins a la mateixa casa del conseller Mascort, que va trigar uns quants dies a reunir-se amb agricultors. Finalment, va accedir a alguns canvis, com el nom de la conselleria i agilitzar tràmits burocràtics. El problema és que el sector primari viu pendent de què dicti Europa, on els partits catalans i estatals passen per l'adreçador.

Un Govern sense pressupostos

Pere Aragonès assegurava per activa i passiva que volia esgotar mandat i fins i tot va preparar els pressupostos per al 2024. Deien que eren els més expansius de Catalunya i tot semblava indicar que serien votats tant pel PSC com pels Comuns. El que passa és que ERC va ser incapaç de convèncer el partit d'Ada Colau i el Hard Rock va servir com a excusa per no aprovar-los.

Gairebé d'imprevist, Aragonès i Esquerra es troben sense comptes, afeblits i amb uns Comuns enfadats perquè no governen a Barcelona. En lloc de negociar, ERC fica la cinquena i convoca eleccions.

L'assassinat de Núria a la presó de Mas Enric

El 13 de març, un intern de la presó de Tarragona matava una cuinera de la presó i se suïcidava. El Govern va parlar en una primera instància de dues morts violentes i va guardar silenci. La indignació dels funcionaris de presons va augmentar i van començar les protestes. Feia mesos que demanaven canvis, que argumentaven por i agressions. La resposta de la Generalitat va ser el silenci absolut durant 8 dies i amenaces als funcionaris.

Finalment, el 21 de març, la consellera Ubasart compareixia al Parlament i es treia responsabilitats. No només descartava dimitir, sinó que assegurava que la mort de la Núria no s'hauria pogut evitar. Ubasart, a més, se situava al costat de les famílies dels presos.

Han estat només sis mesos, però el Govern ha anat a crisis mensuals. Ja no és que no hagi pogut solucionar la majoria d‟aquestes problemàtiques, és que s‟aboca a unes eleccions amb aquesta obra de govern. No volíem ser a la pell de Pere Aragonès.