La sequera a Catalunya, exemple de quan l'Estat fa els deures de la Generalitat

La sequera a Catalunya suma un nou capítol polític Després de quinze anys sense moure un dit, la Generalitat de Catalunya ja té pressupost per construir dues dessalinitzadores i que aquestes estiguin operatives abans del 2030. De fet, ni el pla del Govern mateix contra la sequera assumia tal pronòstic tan optimista. Un cop més, l'administració estatal ha tret els colors a l'administració catalana i permetrà tenir finançament i un pla d'obres més ambiciós del que s'havia pensat. Això sí, res és gratis i serem els catalans els que tornarem el crèdit a la nostra factura de l'aigua, que encara pujarà més els anys vinents.

És cert que inversions com aquestes no es poden amortitzar amb diners públics, però a ningú se li escapa que a la factura de l'aigua, el ciutadà ja paga costos elevats que no es compensaran. És pervers: qualsevol inversió excepcional en infraestructures relacionades amb l'aigua han de sortir de la factura i no es poden pagar dels pressupostos.

Dues dessalinitzadores contra la sequera a crèdit

Segons confirmava aquest dilluns la ministra Teresa Ribera, el Gobierno finançarà la construcció de dues dessalinitzadores, una a Tordera i una altra a Cubelles, amb un crèdit de 500 milions d'euros i a través de fons europeus. Tot i això, no serà l'administració catalana qui el torni, ja que no pot segons la llei. Serem els catalans als que ens tocarà pagar encara més a la nostra factura. Negoci rodó de Pere Aragonès, negoci horrorós per als ciutadans.

La construcció de la dessalinitzadora de la Tordera (a la pràctica una ampliació d'una existent a Blanes) costarà 287 milions d'euros. La de Cubelles 180 milions d'euros. Són dues obres claus perquè l'Àrea Metropolitana de Barcelona no depengui de les pluges ni dels embassaments, i la Generalitat tindrà un crèdit pel qual no caldrà que ho faci quadrar als pressupostos: ho pagarem nosaltres a la factura. I, no ho oblidin, ha estat gràcies una proposta del Gobierno d'Espanya, que també ha trobat la manera de construir les dues dessalinitzadores més ràpid. Ho faran a través de l'empresa pública estatal Acuamed, de manera que, de moment, l'Estat serà el propietari de les dues infraestructures. La ministra Teresa Ribera ha assegurat que se cediran una vegada construïdes a la Generalitat, però ja veurem què passa el 2029.

Sequera a Catalunya La Generalitat es justifica després de la desídia

El conseller d'Acció Climàtica, David Mascort, assegura que l'Estat no ha salvat els mobles a la Generalitat. "Les coses quan es treballen conjuntament es desencallen. Aquí ningú ve a salvar ningú", diu. La realitat, però, és totalment diferent. L'administració catalana no ha fet res malgrat patir ja el 2008 una sequera similar, i ha estat el Gobierno qui ara ofereix una solució perquè no es repeteixi. Serà una empresa estatal, a més, qui liciti les obres, de manera que el Govern d'ERC, aquí es converteix en espectador passiu, incapaç de liderar una resposta al problema de l'aigua.

I no només això, la solució a curt termini també és obra del Gobierno: dos vaixells al dia portaran aigua des de Sagunt d'una dessalinitzadora propietat estatal. Aquí sí que el Govern pagarà la meitat del cost, encara que ja veurem si decideix traslladar-lo directament també al ciutadà, o és capaç de renunciar a alguna de les seves despeses. Per cert, el president de la Comunitat Valenciana, Carlos Mazón, del PP, s'ha apuntat 'el tanto' assegurant que no es negaran a donar aigua a Catalunya. Un a zero.

En resum, d'aquí a sis anys tindrem dues dessalinitzadores amb diners de l'augment de les nostres factures, i arribaran vaixells des de la Comunitat Valenciana amb aigua des del juny. Tot gràcies al Gobierno, que en una sola reunió d'una hora ha trobat la fórmula per pagar i programar el que la Generalitat ha estat incapaç de fer en 15 anys. No està gens malament.