El PSOE, de rebaixes amb Junts per aprovar els Pressupostos

Després d'aprovar la reforma fiscal en una bola de partit que li va salvar Podemos, el Gobierno socialista afronta ara els Pressupostos. Ho fa amb calma perquè no hi ha pressions de calendari, els comptes es poden prorrogar sense més problema i les dades macroeconòmiques són bones. A partir d'aquí, s'engegarà la maquinària habitual d'aconseguir unanimitat entre els socis de govern i els partits més durs, com és el cas de Junts.

El pòquer privat de Junts i PSOE

El PSOE ja dona per descomptat que, més enllà de la retòrica nacionalista, Junts és un soci de govern que ha optat per influir a Madrid. És a dir, un actor més de la política espanyola al Congrés dels Diputats. Això es va evidenciar a partir de les darreres eleccions generals, quan Junts va optar per estabilitzar el PSOE a canvi d'una amnistia.

Des d'aleshores, el procediment no ha variat gens ni mica: un estira-i-arronsa entre Junts i el Gobierno. Això s'ha convertit en una font de concessions que mai no acaba de quedar clar com es concreten, però que doten d'estabilitat l'Executiu. Ara com ara, el PSOE té una factura força important: el català a Europa, l'amnistia, el camí fiscal o diversos traspassos competencials. Tot això al marge dels altres compromisos que té amb ERC.

I per començar a caldejar l'ambient amb vista a la negociació pressupostària, el PSOE ha posat el cartell de rebaixes a la Moncloa. Això implica cedir en diversos àmbits que poden ser molt sucosos per a Junts, que al capdavall es mou en el particular context polític de Catalunya. I pel que ara sembla, són dos els temes que el PSOE concedirà a la neoconvergència.

Qüestió al marge és que sigui després el PSC el que, des de l'institucionalisme de la Generalitat, pugui acabar capitalitzant més i millor aquestes concessions. De fet, l'amnistia ha servit més al PSC que a Junts, començant perquè s'ha interpretat més aviat com un apaivagament social que com un retorn messiànic de Puidgemont. Illa és a Palau i Puigdemont a Waterloo. Mentrestant, Albert Batet exercint de cardenal camarlenc al Parlament.

Els papers del CNI i la immigració

Junts està molt actiu amb el paper que va exercir el CNI els atemptats del 2017. En alguna ocasió, i agafant-se a testimonis del comissari Villarejo, han flirtejat amb la idea d'una pertorbadora jugada de l'Estat profund.

Durant aquestes darreres jornades, des de Junts van intentar viralitzar la compareixença de l'exdirector dels serveis secrets, el general Félix Sanz Roldán. Poc després, l'expresident Puigdemont parlava que "la connexió entre l'Estat i els autors dels atemptats de Barcelona i Cambrils és una evidència de la qual cal estirar el fil":

I aquesta mateixa setmana, la ministra de defensa, Margarita Robles, es comprometia des del Senat a desclassificar papers del CNI vinculats amb els atemptats. Però com és habitual, això no ha anat sobre rodes, sinó més aviat a trompades.

I és que el mateix dia de l'anunci de la ministra, el senador de Junts, Eduard Pujol, li recordava que fa setmanes que el PSOE s'havia “compromès” amb la desclassificació. Davant d'això, Robles es va excusar en errors de procediment per part de Junts. "En el moment que vostès demanin la desclassificació, no tinguin cap dubte que aquesta desclassificació es produirà", va concloure la ministra.

La desclassificació de documents, doncs, és una de les concessions del PSOE. L'altra – i que està a punt de concretar-se – és el traspàs de la immigració. Com es va explicar a E-Notícies, des de Junts asseguren que serà un traspàs “integral”, encara que la llei posa seriosos obstacles per a una maniobra d'aquest calat. De moment, l'encarregat de fer l'anunci, que és el president Illa, no n'ha donat cap detall.

D'aquestes dues concessions a Junts destaquen la seva utilitat per neutralitzar Aliança Catalana, que és la competició silenciosa que ara té Puigdemont. Com és sabut, l'imam que va estar darrere dels atemptats era de Ripoll, deixant una traumàtica empremta que va fer pujar l'alcaldessa Orriols. D'altra banda, des que AC va fer acte de presència a la política catalana és evident que Junts ha endurit (i força) el seu discurs en matèria de seguretat i immigració.