El llargplacisme de Salvador Illa contra els primers símptomes de desgast

El CEO va publicar la setmana passada el darrer baròmetre sobre la intenció de vot a Catalunya. L'enquesta mostra cert desgast del PSC durant els primers cent dies de govern. Si el sondeig del mes de juliol marcava una forquilla de 39-45, ara baixa a 39-42.

La dada no és preocupant, perquè el PSC continuaria guanyant les eleccions. I a més a més no hi ha cap altre partit, excepte Aliança Catalana, que tingui un increment destacat. A més, els seus socis (ERC i Comuns) resisteixen als 20 i els 6 diputats (fins i tot podrien guanyar un escó).

Però els primers símptomes de desgast en només tres mesos tampoc és una cosa que s'hagi de prendre a la lleugera. Salvador Illa es troba amb un handicap evident. Governar en minoria l'obliga a dependre d'ERC i Comuns, i això li impedeix un canvi de rumb més decidit respecte del govern anterior.

No es pot dir que Salvador Illa no hagi imprès el seu segell aquests primers cent dies. El president de la Generalitat ha imposat un tarannà amable i conciliador per superar la tensió que ha marcat la política catalana aquests darrers anys. Però amb això no n'hi ha prou.

Els socialistes catalans creuen que la dependència d'ERC i Comuns és un fre a les seves polítiques per transformar Catalunya. L'herència d'ERC en qüestions com a seguretat i educació exigeix una acció de govern més contundent i accelerada. En cas contrari, corren el risc de ser assenyalats pel PP i Vox com un partit processista més, segrestat per l'esquerra woke.

Illa demana calma i mirada llarga als seus

A la darrera sessió parlamentària, Salvador Illa va repel·lir els atacs d'ERC i Junts apel·lant al llarg termini. Va dir que només fa cent dies que és al govern i va demanar el benefici del dubte. Va traslladar la idea que algunes coses no canvien de la nit al dia, i per això necessita temps.

És la mateixa idea que trasllada el president als seus davant dels primers símptomes de desgast. L'estratègia del PSC consisteix a cavalcar les contradiccions aquesta primera legislatura, on s'ha d'imposar la contenció i la prudència. Cal refermar l'aliança amb ERC i els Comuns sense renunciar al diàleg amb altres actors com Junts.

La recerca de consensos, amb perfil baix i sense bronques, permetrà no només estabilitzar la legislatura. També reforçar la idea que el PSC és el partit de la nova centralitat a Catalunya, un projecte en què hi caben des de constitucionalistes a independentistes pragmàtics. L'objectiu és anar eixamplant la base per aconseguir una majoria més àmplia d'aquí a quatre anys.

El llarg termini de Salvador Illa es basa en un optimisme radical en una acció de govern amb ordre i rigor. El president està convençut que les seves polítiques acabaran donant resultat. Aleshores, el desgast actual s'acabarà transformant en un aval de la ciutadania de Catalunya.

Interior ha de marcar el camí

Els canvis trigaran més a veure's en àmbits com l'educació, però en canvi cal notar una millora sensible dels serveis públics. La vivenda és un altre dels reptes ineludibles per guanyar credibilitat. Cal orientar la legislatura cap a les polítiques socials.

Però alhora mostrar un perfil dur i intransigent en matèries com a seguretat. De fet, aquest és un dels departaments més ben valorats del nou govern aquests primers cent dies. Probablement perquè és el que ha marcat una ruptura més evident amb el govern anterior.

Davant els primers símptomes de desgast, Salvador Illa s'agafa a l'èxit d'Interior com el camí que cal seguir per la resta de conselleries. El finançament singular serà un altre dels èxits que el PSC vol presentar com a prova de l'èxit del govern. La demostració que aquesta nova etapa postprocés s'ha de basar en el diàleg i la generositat en benefici de Catalunya.