Les matemàtiques: la darrera pedra a la maleta de l'educació catalana

L’educació catalana encara està en fase descendent, i l’últim indicador d’aquesta caiguda són els resultats en competències matemàtiques. Segons l’Associació Internacional per a l’Avaluació del Rendiment Educatiu, Catalunya recull els pitjors resultats en matemàtiques de l’última dècada. Així, se situa a la cua d’Espanya i força per sota de la mitjana de la Unió Europea

Els estudiants de quart de primària de Catalunya van obtenir 489 punts. La mitjana de l’OCDE, en canvi, és de 525, la de la UE 514, i la d’Espanya 498. Aquestes dades indiquen que només un 17% dels estudiants té un nivell alt en matemàtiques, mentre que a la resta d’Espanya és del 21%. Tot i això, el gran indicador - que l’informe PISA ja va advertir - és que el percentatge d’alumnes suspesos en matemàtiques arriba gairebé al 42%.

Amb aquestes mancances en competències matemàtiques, no sorprèn que els resultats en ciències siguin igualment baixos, tot i que en aquest punt Catalunya (502) no s’allunya tant d’Espanya (504). Ara bé, la diferència amb l’OCDE i la UE sí que es dispara, amb puntuacions de 526 i 513, respectivament. Destaquen, per cert, les bones notes d’Astúries en ciències (528), que s’acosten als 530 de Noruega

Un altre exemple que no tot és finançament

Mirant-ho amb perspectiva i de manera estructural, aquestes dades no són una gran sorpresa. Més aviat es poden interpretar com la confirmació d’un fracàs que encara està en fase de sagnat. En aquest sentit, el gran gerro d’aigua freda va ser l’informe PISA, que també va portar l’educació catalana cap als mínims.

Com es va argumentar a E-Notícies, el veritablement interessant d’aquesta desfeta és que el model educatiu català s’ha posat en qüestió. O, dit d’una altra manera: s’ha convertit en un debat social i polític. Això explica que cada vegada més sovint veiem declaracions, situacions i imatges que posen l’educació al centre del debat.

En el cas de les matemàtiques, s’han concentrat ara les mirades en l’empresa Inmovamat, que ofereix solucions pedagògiques per a l’ensenyament de les matemàtiques. David Rabadà, col·laborador d'aquesta casa, ja va fer un repàs en el seu moment als interessos que hi ha darrere d'Innovamat, així com als seus obstacles pedagògics. "El temps ens dirà, encara que ja portem més de trenta anys amb propostes que haurien d'haver resolt el fracàs escolar vigent i no ho han aconseguit", va concloure el professor Rabadà.

De la mateixa manera, també es recorda que, poc després d’arribar al Govern, el PSC va injectar 8 milions d’euros per reforçar l’ensenyament de les matemàtiques. Una de les veus que va sortir a denunciar que el problema no és el finançament va ser Alejandro Fernández, que va assenyalar que “ja poden injectar-ne mil, que si es pot passar de curs sense aprovar-les, ningú s’esforçarà a aprendre-les”

Ara com ara, el debat només agafarà més velocitat

En aquesta línia d’obertura del debat, aquesta mateixa setmana el mestre, historiador i escriptor Xavier Díez explicava a VilaWeb que “una part substancial dels docents gira políticament cap a la dreta”. Com és evident, això és la contrapartida del model pedagògic d’orientació ‘woke’ i progressista, que està en franca retirada. Així mateix, també explica que veus crítiques, com la de Damià Bardera, o del mateix David Rabadà, tinguin cada cop més recorregut.

A més, i també aquesta mateixa setmana, s’han fet virals unes paraules de Neus Rosell, professora i presentadora del programa 'El Bunker'. Segons va explicar Rosell, per Nadal, a les escoles es viuen situacions inversemblants per garantir el respecte a les moltes orientacions culturals que hi ha a les aules. “S’acostumen a cantar cançons que siguin una mica neutres, com el 25 de desembre”, va dir, per a la perplexitat de la resta de tertulians, entre els quals es trobava l’exdirector de La Vanguardia, Màrius Carol:

El que estem vivint, en resum, és la confirmació que el sistema educatiu és el veritable reflex de totes les dinàmiques socials que estan modificant Catalunya a passos accelerats. Parlem, per exemple, de la dificultat per assumir els fluxos migratoris (allà hi són els resultats del català), la polarització ideològica, el canvi de direcció del pèndol social o la diferència ‘de facto’ entre les elits i les classes populars.